El gran Vijande

Fernando Vijande era alt, guapo, elegant, educat i intel¡¤ligent. Tamb¨¦ parlava idiomes, cosa estranya en aquells anys setanta a Espanya. Catal¨¤ que vivia a Madrid, va contribuir de manera fonamental a la modernitzaci¨® del galerisme a Espanya i al suport dels llavors joves talents, aix¨ª com a la seva difusi¨® internacional. Vijande, amb la seva s¨°cia la nord-americana Gloria Kirby, havia obert un antiquari, per¨° l¡¯escultor xil¨¨ Ra¨²l Valdivieso el va conv¨¨ncer per obrir una galeria d¡¯art. Valdivieso va portar Claudio Bravo i el pintor Juan Giralt, que al seu torn va portar Gordillo, Dar¨ªo Villalba i Alexanco. Ells van comen?ar a suggerir altres noms d¡¯artistes, mentre que els cr¨ªtics vindrien despr¨¦s a connectar-lo amb figures llavors emergents dins de l¡¯art espanyol. A mitjan anys setanta, Vijande va preguntar a qui aix¨° escriu quins artistes joves m¡¯interessaven i si li podia acompanyar a veure¡¯ls. Li vaig presentar Sergi Aguilar i vam viatjar a Val¨¨ncia a veure Carmen Calvo, Miquel Navarro i Jordi Teixidor. Era sorprenent que ja als tallers Vijande fos tan r¨¤pid a decidir si l¡¯artista li interessava o no. Tot era f¨¤cil amb ell: l¡¯educaci¨®, la discreci¨® i la diplom¨¤cia de qu¨¨ parla Margit Rowell en el cat¨¤leg d¡¯aquesta mostra eren virtuts reals de qui, a m¨¦s, pagava un sou mensual als seus artistes a canvi d¡¯obra, la qual cosa els permetia viure del seu treball i fer-se, ell, una bona col¡¤lecci¨®.

Per¨° abans d¡¯aix¨°, la galeria Vandr¨¦s havia obert el 1971 i havia exposat la col¡¤lectiva Eros i l¡¯art actual a Espanya, censurada per la policia, que va arribar a retirar moltes obres i va donar un ress¨° medi¨¤tic a la galeria. Alguns dels seus artistes els va exposar quatre o sis vegades, com ara Muntadas, Zush, Gordillo, Alexanco o Teixidor, entre d¡¯altres, prova de la seva fidelitat i confian?a en el seu art. Fins a 1981 la galeria es va dir Vandr¨¦s i era al carrer Don Ram¨®n de la Cruz, 26; m¨¦s tard es va anomenar Vijande i va tenir la seu en un garatge de N¨²?ez de Balboa, 65. El gust de la galeria sorpr¨¨n avui per dos motius: pel seu eclecticisme, que el va fer exposar des del conceptual Muntadas fins a la figuraci¨® de Guillermo P¨¦rez Villalta o Chema Cobo; des del minimalisme de Jordi Teixidor, de Bechtold o de Sergi Aguilar fins al simbolisme de Teresa Gancedo; des de la relectura de la pintura i l¡¯escultura de Carmen Calvo i Miquel Navarro fins a l¡¯hiperrealisme de Claudio Bravo o el neokitsch dels Costus, i tamb¨¦ els m¨¦s cl¨¤ssics R¨¤fols-Casamada, Hern¨¢ndez-Pijuan o Guinovart, passant per la festa ritual de Miralda, anomenada Situaci¨®-Color, aquest cop a la resid¨¨ncia barcelonina de Josep Su?ol.

El segon motiu de sorpresa ¨¦s el de la seva aposta internacional, mostrant Jannis Kounellis, Nino Longobardi, Charlotte Moorman o Allan Kaprow, Mappelthorpe i, sobretot, Andy Warhol, amb la pres¨¨ncia de l¡¯artista i de Pitita Ridruejo, de qui es va fer molt amic... (cal no perdre¡¯s l¡¯excel¡¤lent cr¨°nica d¡¯aquesta estada a c¨¤rrec de Rosa Maria Pereda, reprodu?da en el cat¨¤leg de la mostra).

Encara que Vijande es deixava subjugar per les modes, cal dir que tamb¨¦ les pescava al moment i que no va exposar mai, com passa sovint a Espanya, restes o obra menor d¡¯artistes enormement famosos. Tamb¨¦ cal esmentar que la seva galeria no hauria estat la mateixa sense l¡¯ajuda de tres dones: Marisa Torrent, primera codirectora de la galeria; Daniela Tilkin ¡ªque va suggerir una exposici¨®-homenatge al Reina Sofia, que inexplicablement va declinar l¡¯oferta¡ª i la supermoderna Blanca S¨¢nchez, durant molts anys ¨¤nima de la galeria.

Pel que fa a l¡¯exposici¨® de la Fundaci¨® Su?ol, recorre tota aquesta hist¨°ria i mostra obres dels artistes, fins i tot d¡¯alguns d¡¯ells amb obres anteriors i d¡¯altres de m¨¦s recents. I encara que hi ha gustos personals i prefer¨¨ncies inevitables, s¨®n de destacar les obres de Dar¨ªo Villalba, que tant van impressionar als anys setanta, les teles de Guillermo P¨¦rez Villalta o la de Joan Giralt ¡ªtan desconegudes a Barcelona¡ª, les de Carmen Calvo ¡ªamb les seves acumulacions de segments de fang (per a quan una veritable retrospectiva de Carmen Calvo a Catalunya?)¡ª, les de Miquel Navarro, Sergi Aguilar, Jordi Teixidor, Susana Solano... i dels que es van perdre una mica pel cam¨ª, com l¡¯excel¡¤lent pintor Xavier Franquesa.