El jutge ajorna la decisi¨® sobre l¡¯entrega de Puigdemont a Espanya
La Fiscalia de Brussel¡¤les demana que s'executi l'extradici¨® que reclama l'Audi¨¨ncia Nacional
Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que van fugir amb ell a B¨¨lgica tornaran a compar¨¨ixer davant la just¨ªcia belga per presentar al¡¤legacions a la demanda feta per Espanya. La Fiscalia de Brussel¡¤les ha demanat avui divendres l'extradici¨® a Espanya de l'expresident i els exconsellers, per¨° el jutge que ha de decidir si accepta la l'euroordre emesa per la jutgessa Carmen Lamela es prendr¨¤ m¨¦s temps i ha tornat citar els cinc exmembres del Govern reclamats per l'Audi¨¨ncia Nacional el 4 de desembre, segons han assenyalat els seus advocats al final de la vista. A partir d'aquest moment, el jutge trigar¨¤ al voltant de 10 dies a adoptar la decisi¨®.
Tots cinc estaven citats avui divendres en una audi¨¨ncia que s'ha fet a porta tancada a la Cambra del Consell, un tribunal de primera inst¨¤ncia de Brussel¡¤les. La seva arribada ha estat discreta, lluny de les c¨¤meres, i ni ells ni els seus advocats han fet declaracions a l'entrada. La sessi¨® ha durat tot just una hora i els advocats han aportat alguns detalls a la sortida. El jutge que ha escoltat el seu relat haur¨¤ de decidir si concedeix o no el trasllat reclamat per Espanya, una decisi¨® que podr¨¤ rec¨®rrer qualsevol de les dues parts (la Fiscalia de Brussel¡¤les, d'una banda, i els cinc exmembres de la Generalitat, de l'altra).
Dels cinc delictes dels quals se'ls acusa a Espanya (rebel¡¤li¨®, sedici¨®, malversaci¨®, prevaricaci¨® i desobedi¨¨ncia), la Fiscalia belga n'exclou un. Es tracta de la prevaricaci¨®, segons un comunicat d'aquesta instituci¨®. No considera que els fets provats coincideixin amb aquesta categoria i, per tant, nom¨¦s demana el lliurament dels cinc encausats per la resta de delictes. "Els fets no s¨®n corrupci¨®", especifica el text.
Drets fonamentals
Les defenses intenten esgrimir la potencial violaci¨® de drets fonamentals que poden patir Puigdemont i els exconsellers si s¨®n traslladats a Espanya. Es tracta d'un argument dif¨ªcil de defensar en el marc de la Uni¨® Europea. ¡°No n'hi ha prou amb dir-ho. Els advocats han de demostrar que corren un risc real i l'argumentaci¨® ha de ser molt concreta perqu¨¨ entre pa?sos europeus hi ha presumpci¨® de respecte als drets humans¡±, explica Anne Weyembergh, investigadora i experta en l'euroorde de l'Institut d'Estudis Europeus, que pertany a la Universitat de Brussel¡¤les.
L'euroordre a B¨¨lgica t¨¦ una escletxa legal a la qual es pot agafar el jutge per denegar el lliurament a Espanya. El marc europeu que l'empara considera que un dels motius opcionals de rebuig ¨¦s que, si el delicte no forma part de la llista dels 32 que impliquen un lliurament gaireb¨¦ autom¨¤tic, les autoritats belgues poden rebutjar el lliurament en cas que la conducta perseguida per Espanya no coincideixi exactament amb el que marca la legislaci¨® belga. Aquest seria el cas de la sedici¨® i la rebel¡¤li¨®, previstes de manera diferent a B¨¨lgica, tot i que la Fiscalia, d'entrada, no les ha q¨¹estionat.
Per¨° el que era un motiu opcional en la legislaci¨® original europea s'ha convertit en obligatori en la translaci¨® que ha fet el legislador belga d'aquest marc. ?s a dir, si el delicte no t¨¦ correspond¨¨ncia exacta a B¨¨lgica, fora d'aquesta llista comuna, el jutge est¨¤ obligat a denegar l'ordre (en lloc de ser nom¨¦s una opci¨®).
Malgrat tot, l'experi¨¨ncia apunta al fet que la judicatura belga no est¨¤ menys inclinada a l'euroordre que d'altres del seu entorn. ¡°A B¨¨lgica les autoritats judicials tendeixen a considerar m¨¦s el principi de confian?a m¨²tua, especialment si es compara amb pa?sos com el Regne Unit i Irlanda. El control que exerceixen els jutges belgues ¨¦s menor¡±, explica la professora Weyemgergh. No hi ha dades precises sobre el percentatge d'ordres que s'acaben atenent a B¨¨lgica. Les xifres de la Comissi¨® Europea indiquen que el 2015 es van emetre 785 ordres i se'n van executar 131. Per¨° no aclareix si totes les persones buscades van ser localitzades per les autoritats belgues, per la qual cosa el percentatge del 17% pot resultar poc representatiu.
Poques hores abans de la compareixen?a, el diputat belga Lorin Parys, de la N-VA, el partit nacionalista flamenc que dona suport als independentistes catalans, ha compartit per Twitter una foto en la qual se'l veu sopant amb Puigdemont i exmembres del Govern amb el missatge seg¨¹ent: "Ahir a la nit [pel dijous] vam sopar amb uns amics que han vingut de visita. Avui som amb ells".
Gisterenavond hadden we een paar vrienden op bezoek. Vandaag duimen we voor hen. ?? pic.twitter.com/plZ5efxtd6
— Lorin Parys (@lorinparys) November 17, 2017
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Carles Puigdemont
- Carmen Lamela
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Independentisme
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- B¨¨lgica
- Autodeterminaci¨®
- Europa Occidental
- Generalitat Catalunya
- Refer¨¨ndum
- Catalunya
- Conflictes pol¨ªtics
- Govern auton¨°mic
- Eleccions
- Comunitats aut¨°nomes
- Europa
- Judicis
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Espanya
- Administraci¨® auton¨°mica
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica