Eing?

Estem d¡¯aniversari (mai un verb en plural podia tenir tanta intenci¨® i ser m¨¦s leg¨ªtim), en tant que la nova gram¨¤tica de la llengua catalana i jo mateix fem anys, la gram¨¤tica tot just en fa un i servidor en compta quaranta i ehem. B¨¦, la cosa ¨¦s que un any despr¨¦s toca fer una mica de balan? de la nova normativa, veure quin impacte ha acumulat en aquest per¨ªode, i de passada aparcar de moment els temes de llengua vinculats a l¡¯actualitat pol¨ªtica, sempre ¨¦s millor mirar de no sotsobrar. I un any despr¨¦s s¡¯est¨¦n com un tsunami, entre usuaris i professionals de la llengua, una interjecci¨® interrogativa que el mateix Institut d¡¯Estudis Catalans faria b¨¦ d¡¯admetre en pr¨°ximes actualitzacions del diccionari: eing?

S¨ª, eing? com a mostra de la incomprensi¨® m¨¦s absoluta, de la sorpresa i l¡¯estranyesa a parts iguals, de l¡¯em-sembla-que-no-ho-entendr¨¦-encara-que-hi-tornis. Perqu¨¨ lluny d¡¯aportar llum als episodis m¨¦s foscos de la normativa, la nova gram¨¤tica ha exigit un esfor? d¡¯interpretaci¨® que ha fet multiplicar durant tot l¡¯any els seminaris i les confer¨¨ncies formatius sota l¡¯ep¨ªgraf gen¨¨ric de ¡°novetats de la nova normativa¡±, tota una mena de gimcana per a professionals de la llengua marcats per la desorientaci¨®. ¡°Eing?¡±, ens d¨¨iem, i ens apunt¨¤vem al seminari.

La modernitat pretesa pels autors de la gram¨¤tica ha topat amb els problemes de cintura de la professi¨® ling¨¹¨ªstica i la poblaci¨® en general, avesades els enunciats expl¨ªcits de correcte/incorrecte que convertien la gram¨¤tica en unes taules de la llei, i, en canvi, desacostumades a processar la prescripci¨® a trav¨¦s d¡¯enunciats amorosits per¨° profundament enigm¨¤tics. Expressions com ¡°¨¦s preferible en registres informals¡±, ¡°¨¦s poc adequat¡± o ¡°conv¨¦ evitar¡±, amb les quals es presenten les consignes, esdevenien del tot esot¨¨riques i requerien una interpretaci¨® immediata que alguns s¡¯han afanyat a proveir. No estarem mai prou agra?ts, per exemple, a Neus Nogu¨¦ (Universitat de Barcelona), amb Les principals novetats de l¡¯Ortografia catalana i la Gram¨¤tica de la llengua catalana (Santillana Grup Promotor), i a Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili), amb La nova normativa de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. Guia pr¨¤ctica (Publicacions URV), les dues millors s¨ªntesis produ?des aquest any per mirar d¡¯entendre qu¨¨ ens ha volgut dir l¡¯IEC.

Perqu¨¨ en el fons, i a banda de les novetats m¨¦s o menys destacables (cap sotragada forta, per¨°), es tracta d¡¯aix¨°, d¡¯entendre qu¨¨ ens est¨¤ passant. Feia anys que en l¡¯¨¤mbit de la correcci¨® de textos, sobretot des dels mitjans audiovisuals, la premsa i la narrativa, s¡¯apostava per una revisi¨® dels textos porosa, gens marm¨°ria ni dogm¨¤tica, que fes atenci¨® a la varietat funcional i geogr¨¤fica i que, per tant, situ¨¦s el text ¡ªi no pas la norma¡ª al centre del proc¨¦s d¡¯escriptura i correcci¨®. I bona part de la professi¨® ja es movia en aquests par¨¤metres, la normativa havia deixat de ser un t¨°tem sagrat. Per¨° ?qu¨¨ fem, ara, quan l¡¯IEC es mou tamb¨¦ en aquesta direcci¨® i ens proporciona una gram¨¤tica alhora descriptiva i normativa, que obliga a una doble interpretaci¨®, tant del mateix corpus normatiu com del text que tenim entre les mans? Doncs paradoxalment, mirar-nos entre nosaltres i lamentar que l¡¯IEC no hagi estat m¨¦s clar. ¡°Eing?¡±, hem dit tots plegats. Si ¨¦s que no estem mai contents...

Ha passat un any i ja n¡¯hi ha prou de seminaris on es presenten les novetats de la gram¨¤tica, tots en tenim un exemplar a casa i cont¨¦ un ¨ªndex que permet buscar les coses. Tampoc cal xipollejar en el debat de si la gram¨¤tica ¨¦s molt o poc moderna, o si deixa coses per resoldre i ja s¡¯ho trobaran les generacions futures. Conv¨¦ entendre el missatge de l¡¯IEC i canviar la nostra relaci¨® amb els textos i la llengua, i posar-se les piles en l¡¯aplicaci¨® de les novetats: ja ha passat un any, i n¡¯hi ha que persisteixen amb els diacr¨ªtics sacrificats.