Immaculat

Aix¨ª es veu ara el Pavell¨® Alemany de Montju?c, que ha estat literalment folrat amb vinil de color blanc setinat. Una intervenci¨® encarregada per la Fundaci¨® Mies van der Rohe i presentada com una "desmaterialitzaci¨®", i que es podr¨¤ veure fins al final de novembre. Un experiment que per a alguns ens ha dut a la mem¨°ria una de les escenes de la pel¡¤l¨ªcula The Knack, de Richard Lester, all¨¤ cap el 1965 -en la qual els protagonistes pinten de blanc l'habitaci¨® d'un apartament-, on vam constatar el poder d'aquest color quan s'aplicava sobre el terra, les parets, el sostre i els elements decoratius i funcionals d'un espai, tot alterant radicalment l'escena. Una premonici¨® inversa als interiors solidificats i convertits en peces blanques de Rachel Whiteread.

Potser s¨ª que en podem dir "desmaterialitzaci¨®", si aix¨° significa sense materials aparents, per¨° no pas per haver llevat la ra¨® de ser del material i la seva l¨°gica i expressi¨® constructiva, ja que les juntes dels diferents materials delaten, es vulgui o no, la seva materialitat perqu¨¨ s¨®n la representaci¨® del seu assemblatge. Aquestes juntes, de fet ara m¨¦s presents que mai, segueixen "dibuixant" la construcci¨® del pavell¨® sobre aquest especial¨ªssim full en blanc tridimensional en qu¨¨ ha quedat convertit per uns dies. Les juntes es poden seguir veient sobre el marbre, l'¨°nix, el travert¨ª de les parets, del banc i del paviment, i dels perfils d'acer que construeixen els pilars i la fusteria met¨¤l¡¤lica de finestres i portes. Aquest tipus d'intervenci¨® ens fa tornar primmirats, i ens adonem que no ¨¦s exactament el color blanc, sin¨® el vinil, un material que no ¨¦s por¨®s com ho ¨¦s el travert¨ª, el que ens crida m¨¦s l'atenci¨®. Per tal que ho puguin experimentar, un cop all¨¤, si travessen el carrer i van cap al conjunt d'escales, plataformes i murs que ens duen cap als baixos de l'edifici del CaixaForum, podran veure una construcci¨® blanca tamb¨¦, per¨° formidablement material, com una pedrera buidada amb la precisi¨® d'un joier. ?s doncs l'artificialitat del vinil i la seva as¨¨psia tan sols tra?da per les juntes, la que permet parlar als responsables de "desmaterialitzaci¨®" del pavell¨®.

Aquest revestiment radical t¨¦ per¨° algunes excepcions, com ara l'escultura, l'aigua i els vidres. L'aigua (ara clarament ressaltada com un material m¨¦s del pavell¨®) i especialment el vidre escapen tamb¨¦ a tanta blancor i ressalten gr¨¤cies a aquesta instal¡¤laci¨®. Aquest darrer fa venir a la mem¨°ria unes paraules de Rafael Echaide a prop¨°sit d'aquest material: "?s el m¨¦s elegant de tots els materials, m¨¦s net i lluent que l'acer inoxidable. No l'afecta ni el fred, ni la calor, ni la humitat. La pedra, el ma¨®, la fusta, tots els materials envelleixen, per¨° el vidre no envelleix: mor d'accident, perqu¨¨ ¨¦s fr¨¤gil". I podr¨ªem afegir: no se'l pot manipular, perqu¨¨ de fet ¨¦s invisible. De fet l'¨²nic veritablement afectat per aquesta intervenci¨® ¨¦s l'aleatori, capritx¨®s i contingent aspecte de la naturalesa, que s'expressa amb la desbordant figura de les vetes de l'¨°nix o dels marbres alpins dels murs. I potser el que fa tan especial aquesta intervenci¨® ¨¦s que sobre aquest edifici "tenim" una mem¨°ria viva, tan vistes com estan les poques coses que t¨¦, cosa que fa que corregim aquesta experi¨¨ncia transit¨°ria i seguim veient amb els ulls de la mem¨°ria la naturalesa ara silenciada.

Tot plegat respira una celebraci¨® del projecte arquitect¨°nic. El que els arquitectes volem dir amb "projecte" t¨¦ diferents significats, per¨° aqu¨ª no ¨¦s el plec de documents administratius i legals, ni tampoc exactament les instruccions per construir res, ¨¦s m¨¦s aviat el moment de la ideaci¨® de l'obra. ?s simptom¨¤tic que maqueta sigui la paraula que m¨¦s es pot llegir al full de sala i a les not¨ªcies sobre aquesta instal¡¤laci¨®. ?No ens hauria de fer pensar m¨¦s la desafecci¨® humana que la desmaterialitzaci¨®? Per¨° la instal¡¤laci¨® ens duu inevitablement a pensar en la perfecci¨® que sempre ha representat aquest pavell¨®, ara convertida en immaculada, i en si la finalitat ¨²ltima d'aquest edifici ressuscitat ¨¦s tan sols fer apologia d'ell mateix. Per a quan una instal¡¤laci¨® que posi peixos a l'aigua i celebri la contaminaci¨® i la vida?