Dubtes raonables

¡°El pitjor que fan els dolents ¨¦s obligar-nos a dubtar dels bons¡±. Benavente denunciava aix¨ª l¡¯intent de manipulaci¨® del poder. Un segle m¨¦s tard segueix vigent. Qu¨¨ ha passat? Molt, massa, tot. Qu¨¨ puc explicar-vos que no sapigueu! Passa, tot i aix¨°, que la capacitat d¡¯adaptaci¨® de l¡¯¨¦sser hum¨¤ ¨¦s tan potent que s¡¯est¨¦n amb rapidesa a la col¡¤lectivitat a la qual pertany. I encara que la situaci¨® pol¨ªtica, econ¨°mica i social ¨¦s avui una ombra del que va ser i una inc¨°gnita del que ser¨¤, la lluita per la superviv¨¨ncia fa que els ciutadans s¡¯emmotllin aparentment a les circumst¨¤ncies com la sabata al peu. O el barret al cap. Quin remei! Per¨° la process¨® va per dins.

La normalitat d¡¯un carrer concorregut, un passeig tranquil, una terrassa de bar plena, unes compres decidides i el desig de felicitat no pressuposen que aqu¨ª no passi res. Nom¨¦s evidencien que fer de la necessitat virtut ha esdevingut una obligaci¨® quan hi ha tant a perdre. Que separar el gra de la palla ¨¦s tan imprescindible com diferenciar l¡¯¨¤mbit p¨²blic del privat i que, com va cantar Mach¨ªn, es poden tenir dos amors alhora i no estar boig. Per¨° aix¨° ¨¦s just el que inquieta els pol¨ªtics, el seny ciutad¨¤. Especialment davant d¡¯una campanya electoral que ser¨¤ molt m¨¦s que aix¨°, com ja estem veient. Ser¨¤ el plebiscit real que, al seu torn, il¡¤luminar¨¤ altres consultes. Ser¨¤ la prolongaci¨® de la pugna, l¡¯agitaci¨® dels recels, l¡¯intercanvi dels retrets, la rendici¨® de comptes i l¡¯¨²ltim cap¨ªtol de la s¨¨rie que anuncia nova temporada.

?s cert que insistir en aquesta aparent normalitat ¨¦s el que el Govern espanyol busca per demostrar que s¨®n els secessionistes els qui l¡¯han alterat. I denunciar el conformisme ¨¦s el que l¡¯independentisme seguir¨¤ fent per recordar d¡¯on venim, qu¨¨ ha passat i, sobretot, on som. Els fets ho ratifiquen. Rajoy va ser a Barcelona amb els empresaris i els va dir que tot estava tornant a la realitat que mai s¡¯hauria d¡¯haver truncat i que les eleccions ho demostrarien. Ingenu?tat o desconeixement? Els va demanar recuperar la confian?a i que retornessin les companyies que s¡¯havien endut.

La r¨¨plica de Puigdemont des de Brussel¡¤les ja evidencia l¡¯anormalitat de la situaci¨®, apel¡¤la a l¡¯aplicaci¨® del 155 com a obvietat incontestable i el desafia a un debat a B¨¨lgica mentre qualifica els comicis com els m¨¦s transcendents de la nostra hist¨°ria. La seva decepci¨® apunta a un refer¨¨ndum sobre la pertinen?a europea que despr¨¦s intenta matisar, tard i malament. I el fet paradoxal ¨¦s que, mentrestant, tant un com l¡¯altre coincideixen a demostrar que la tranquil¡¤litat ¨¦s aparent i l¡¯ordre, una ficci¨®. Perqu¨¨ tots dos acumulen preguntes pendents de resposta i l¡¯obligaci¨® d¡¯esvair els dubtes raonables que la seva obstinaci¨® ha instal¡¤lat. En el cas de Rajoy, perqu¨¨ va minimitzar el risc o fins i tot el va ridiculitzar i va evitar aix¨ª la contraoferta imprescindible per pal¡¤liar el malestar generalitzat, encara palpable. Tamb¨¦ d¡¯una part del seu propi electorat. Puigdemont, perqu¨¨ no va avaluar correctament la for?a d¡¯un Estat pensant que mai s¡¯arribaria tan lluny i que una reacci¨® a temps endolciria la seva aposta. La prova la tenim en la improvisaci¨® que va acompanyar la decisi¨® de marxar i en la pugna que li ha plantejat al seu partit, castigat per en¨¨sima vegada.

Tots dos presidents van comen?ar com si es tract¨¦s dels reptes d¡¯uns eixelebrats ¡°rebels sense causa¡± pensant que frenarien a temps i van acabar al mateix precipici que Thelma i Louise, per¨° en el seu cas com a conseq¨¹¨¨ncia de les seves irreductibles posicions contraposades i sense la voluntat compartida de les protagonistes. No obstant aix¨°, els recels que esperen el resultat de les urnes no s¨®n patrimoni exclusiu dels qui tenien l¡¯¨²ltima paraula per evitar aquest daltabaix. Tots els partits que concorren als comicis produeixen els seus perqu¨¨ cap ha estat a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies. I convertits en enaltidors m¨¦s o menys conven?uts o en c¨°mplices m¨¦s o menys decidits, s¡¯han vist arrossegats per una situaci¨® en qu¨¨ els potencials beneficis que puguin treure en vots seran clarament desproporcionats a la inversi¨® feta.

I ¨¦s davant d¡¯aquest panorama on se situa la gran majoria de l¡¯electorat. Desfullant la margarida de les seves vacil¡¤lacions. Sabent que davant del gran repte de desembre ha de decidir, ara s¨ª, amb el cap, encara que no pugui eludir els batecs del cor. I que pensar en el dia despr¨¦s ¨¦s el que ha de presidir la seva aud¨¤cia perqu¨¨ els problemes que van provocar la din¨¤mica del conflicte segueixen sense resoldre¡¯s i caldr¨¤ fer-ho. Ser¨¤ llavors quan es decideixi el nostre futur. Un temps que no pot ser de creu i ratlla, per¨° tampoc d¡¯intr¨¨pides aventures, ara lamentades. De fons, el bolero: en mi va quedar la nit grisa de la desesperan?a cruel cobrint la infinita nost¨¤lgia de l¡¯ahir.