L¡¯autoritarisme que no s¡¯atura

No ¨¦s una excepci¨® espanyola. Les democr¨¤cies liberals, en una acusada crisi de governan?a, avancen de manera lenta per¨° segura cap a l¡¯autoritarisme. Es pot veure des del quadre general o b¨¦ des de les q¨¹estions concretes. El quadre general presenta uns sistemes institucionals desgastats que viuen qualsevol intromissi¨® com una amena?a. Els partits que han protagonitzat el model bipartidista ¨Cun sistema d¡¯alternan?a controlada perqu¨¨ no canvi? res¨C i fa anys que perden la confian?a de la ciutadania, intenten protegir la seva impot¨¨ncia negant carta de naturalitzaci¨® a aquells moviments que gosen desafiar el seu monopoli. La l¨ªnia de demarcaci¨® l¡¯estableix la paraula populisme, una categoria d¡¯escassa entitat conceptual que assenyala els qui des del poder efectiu no es consideren aptes per mer¨¨ixer l¡¯homologaci¨® de l¡¯statu quo.

Despr¨¦s de 30 anys d¡¯un proc¨¦s d¡¯individualitzaci¨® radical que ha deixat molt¨ªssims ciutadans abandonats a la seva sort, qualsevol intent de recrear espais comunitaris, territoris d¡¯empatia i solidaritat que atorguin confortabilitat i reconeixement, ¨¦s objecte de sospita. I en aquesta p¨¨rdua de capacitat d¡¯inclusi¨®, el boc expiatori compartit s¨®n els immigrants ¨Cque no s¨®n el mateix que els estrangers, que si s¨®n rics no s¨®n objecte de cap mena de desconsideraci¨®¨C. La claudicaci¨® de la socialdemocr¨¤cia, que ha desaparegut de tant mimetitzar-se amb la dreta, deixa un escenari de dretanitzaci¨® generalitzada d¡¯Europa. I quan alg¨² branda la bandera reformista cal estrenye¡¯s el cintur¨®, perqu¨¨ el m¨¦s probable ¨¦s que els canvis que es proposin siguin m¨¦s avantatges i m¨¦s impunitat per al poder econ¨°mic i m¨¦s enduriment del sistema de drets i llibertats.

Si aquest ¨¦s el marc general, em permeto il¡¤lustrar-ho amb dos exemples concrets de la situaci¨® hisp¨¤nica. Aquests dies vivim amb una estranya naturalitat ¨Cnom¨¦s explicable per l¡¯estr¨¨s acumulat aquests ¨²ltims mesos del conflicte catal¨¤¨C unes eleccions en qu¨¨ part dels candidats han passat diverses setmanes a la pres¨®. Aquest assumpte ha retornat a l¡¯actualitat la q¨¹esti¨® de la pres¨® provisional, que ¨¦s el que m¡¯interessa aqu¨ª, perqu¨¨ s¡¯est¨¤ convertint en una cosa preocupantment normal, quan per definici¨® ¨¦s excepcional. Mantenir a la pres¨® preventiva una persona ¨¦s tancar-la sense que hagi estat condemnada. Treure-li drets b¨¤sics sense cap judici previ. Com ¨¦s obvi, la doctrina diu que la pres¨® provisional no pot ser punitiva. I, per tant, nom¨¦s es pot aplicar en casos molt justificats: risc manifest de fugida i reincid¨¨ncia de conseq¨¹¨¨ncies grav¨ªssimes. I, no obstant aix¨°, cada vegada ¨¦s m¨¦s habitual. I el nombre de preventius creix sense parar.

Per¨° potser l¡¯instrument penal m¨¦s significatiu de la deriva autorit¨¤ria ¨¦s el delicte d¡¯odi (amb el seu correlat de la humiliaci¨®). Per dir-ho en paraules de Santiago Alba Rico, ¨¦s molt perill¨®s confondre ¡°delicte, pecat i malaltia¡±, perqu¨¨ s¨®n coses essencialment diferents. El delicte per definici¨® ha de ser objectivable, per aix¨° se¡¯n tipifiquen els casos al codi penal. Un codi penal subjectiu ¨¦s una porta oberta a l¡¯arbitrarietat i a l¡¯autoritarisme. Es castiga all¨° que of¨¨n els qui manen.

Odiar pot ser detestable, per¨° tothom ¨¦s lliure d¡¯odiar qui vulgui mentre no passi a fer accions directes contra l¡¯objecte de les seves obsessions. I quan es tracta de l¡¯¨¤mbit de l¡¯opini¨® hi ha un dret b¨¤sic que ¨¦s la llibertat d¡¯expressi¨®, que no existeix sense dret a dir idioteses, per lamentables que siguin. I, sobretot, com que l¡¯ofensa ¨¦s molt subjectiva, pot esdevenir l¡¯instrument ideal per a la censura al servei de determinats interessos. Humiliar ¨¦s moralment detestable, per¨° penalment ¨¦s molt dif¨ªcil d¡¯objectivar. No tothom viu igual una presumpta humiliaci¨®. ?s est¨²pid, immoral i ofensiu negar l¡¯Holocaust o negar els crims del franquisme, per¨° si alg¨² creu que no han existit t¨¦ dret a dir-ho, amb la pena suplement¨¤ria que queda perfectament retratat, encara que sigui humiliant per a les v¨ªctimes.

No ens enganyem: en delictes com el d¡¯odi les v¨ªctimes s¨®n la coartada per posar a la pres¨® qui destorba. I ja ¨¦s el s¨²mmum que l¡¯acusaci¨® de delicte d¡¯odi s¡¯utilitzi com a arma pol¨ªtica fins i tot en campanya electoral. Deia amb sorna un amic jutge: ¡°Aix¨° nom¨¦s es resol el dia que un dirigent del PP, que n¡¯hi ha de prou bocamolls, es vegi atrapat en un embolic d¡¯aquest tipus¡±. En qualsevol cas, l¡¯actualitat ens ha servit aquests dos exemples de l¡¯autoritarisme discret que no s¡¯atura.