Una campanya surrealista

La manifestaci¨® de Brussel¡¤les confirma el car¨¤cter surrealista de la campanya electoral catalana. L'expressi¨® ¨¦s de Le Monde i reflecteix b¨¦ unes eleccions que emanen d'un esclat de m¨¤xima tensi¨® d'un conflicte constru?t sobre desavinences ben ancorades en els inconscients col¡¤lectius. Si els dos primers dies de campanya van tenir el seu epicentre a Madrid, al Tribunal Suprem, el tercer dia el focus d'atenci¨® es va despla?ar a Brussel¡¤les. Res que s¡¯assembli a la normalitat que tant li agrada evocar al president Rajoy. En pol¨ªtica democr¨¤tica la normalitat la defineixen les regles del joc compartides i ¨¦s evident que en aquest cas venim d'una fallida d'aquest espai de reconeixement mutu.

Cada dia que passa ¨¦s m¨¦s evident que el malmetement psicol¨°gic de Puigdemont, que li va fer desistir de convocar eleccions el dijous 26 d'octubre, va ser l'¨²ltima oportunitat de redre?ar el cam¨ª. Era certament l'assumpci¨® que el sobiranisme havia aconseguit el m¨¤xim que les seves forces permetien. Per¨° la primera virtut del pol¨ªtic ¨¦s saber fins a on pot arribar sense posar el seu projecte en risc de daltabaix. I anticipar-se perqu¨¨ uns altres no li robin la iniciativa. El que Puigdemont no va voler recon¨¨ixer convocant eleccions ho va fer evident el principi de realitat quan la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia es va esfumar a l'instant de ser pronunciada. I va entrar en marxa l'aparell coercitiu de l¡¯Estat. I amb ell la din¨¤mica surrealista en la qual estem: amb unes eleccions convocades per procediment d'excepci¨®, enmig d'un encadenat d'accions pol¨ªtiques i judicials. Res que auguri que l'endem¨¤ s'entri en l'espai del que ¨¦s raonable, entenent com a aix¨° la reconstrucci¨® de la conviv¨¨ncia per una via que no sigui la derrota i humiliaci¨® d'una part, que tantes veus medi¨¤tiques i pol¨ªtiques consideren exigible.

La massiva manifestaci¨® de Brussel¡¤les deixa testimoni de la fortalesa del moviment independentista que, en temps en qu¨¨ el pensament il¡¤lusori va per barris, alguns han donat tantes vegades per derrotat. La campanya surt del territori catal¨¤ i configura un espai triangular incorporant dos v¨¨rtexs: Madrid i Brussel¡¤les. ?s l'expressi¨® d'una fantasia del sobiranisme: una articulaci¨® pol¨ªtica que obre vies directes de relaci¨® amb Brussel¡¤les sense passar per Madrid. Actes com el de dijous, a m¨¦s d'atestar el car¨¤cter irregular d'aquestes eleccions amb un president fugit del pa¨ªs i uns candidats a la pres¨®, simplifiquen la campanya dels sobiranistes: convertint les eleccions en una afirmaci¨® enfront de la resposta de les institucions espanyoles, carreguen de subjectivitat la decisi¨® del votant, per¨° permeten passar de puntetes sobre els desacords entre els partits del bloc sobiranista, i deixen en segon pla la presentaci¨® d'un programa: com reprendre cam¨ª despr¨¦s d'haver-se estavellat contra el mur de l'Estat. Tot sembla indicar que aquest escenari beneficia de moment a Puigdemont, que est¨¤ retallant dist¨¤ncies amb Junqueras, per¨° a l'hora d'exercir un vot tan emocional, qu¨¨ podr¨¤ m¨¦s, la fabulaci¨® d'un exili o la realitat de la pres¨®?

La campanya surrealista deixa poc espai per a un debat que recuperi el gran absent: la q¨¹esti¨® econ¨°mica i social, la din¨¤mica dreta-esquerra. Encara que el constitucionalisme est¨¤ escorat a la dreta i el sobiranisme a l'esquerra, hi ha diversitat de posicions en tots dos costats. No deixa de ser ir¨°nic que despla?at l'eix referencial a l'identitari, la vella esquerra ¨Cel PSC avui anomenat Iceta¨C i la nova ¨Cels Comuns¨C es disputin la centralitat. I ¨¦s simptom¨¤tic que In¨¦s Arrimadas i Marta Rovira demostressin davant ?vole que no estaven al cas de les xifres d'atur. S'oblida amb massa facilitat que aquesta entel¨¨quia anomenada p¨¤tria sorgeix d'un espai format per ciutadans.

Queden deu dies que prometen m¨¦s greuges que programes. Ens cansarem de sentir afirmacions preformatives per a l'endem¨¤ que la realitat posar¨¤ en evid¨¨ncia. Diu Dolores de Cospedal que aquestes eleccions han estat convocades perqu¨¨ guanyin els constitucionalistes. I si no ho aconsegueixen? No valen? M¨¦s enll¨¤ de les fantasies i desitjos de cadascun cal contemplar una alta probabilitat que les urnes ens retornin a la normal anormalitat catalana. En tot cas, caldr¨¤ donar vacances al pensament il¡¤lusori: ni ruptura unilateral, ni derrota del sobiranisme per aixafament legal. Es pressent dif¨ªcil convertir el surrealisme de campanya en art del reconeixement mutu.