El nas de l¡¯Homar

Del Cyrano de Llu¨ªs Homar i Pau Mir¨®, estrenat aquest divendres al Teatre Municipal de Girona com una de les guindes finals del festival Temporada Alta i molt aplaudit, cal destacar, d'entrada, que la versi¨® de l'actor i el director, recolzada en la nova traducci¨® d'Albert Arribas, fa perfectament intel¡¤ligible l'obra de Rostand malgrat oferir-se retallada i nom¨¦s amb cinc actors. Igual que succe?a a la Terra Baixa del mateix equip, la hist¨°ria, tot i el minimalisme del muntatge (i que en ocasions es troben a faltar els cadets de Gascunya), flueix i es fa perfectament comprensible, inclosa la complexa escena del setge d'Arras, on passen tantes coses.

La funci¨® de l'estrena va trigar a escalfar-se. Homar, que s'enfronta a una quantitat de text veritablement acoquinadora, t¨¦ molt r¨¤pid dos dels mon¨°legs m¨¦s coneguts, el de les diferents formes de dir que el seu nas ¨¦s gran (i ho ¨¦s!) i el duel rimat de l'Hotel de Bourgogne, i hi va arribar encara una mica fred; per¨° a partir de l'escena de la balconada, espl¨¨ndida, amb l'actor mostrant una ampl¨ªssima gamma de registres, fent passar el p¨²blic magistralment del riure a l'emoci¨® m¨¦s profunda, la representaci¨® va cr¨¦ixer en intensitat. Aina S¨¢nchez llueix especialment en aquesta escena, probablement el millor de l'espectacle, amb Cyrano i Christian de Neuvillette (?lex Batllori) unint-se per conquerir Roxane (i els espectadors).

Homar i Mir¨® han situat l'acci¨® en un ambient de sala d'armes d'esgrima esportiva, amb les caretes, les armes i la pista component el decorat junt amb uns m¨°duls m¨°bils i una fila de seients. El de l'esgrima esportiva, amb les indument¨¤ries blanques, allunya el muntatge d'una versi¨® convencional de capa i espasa de l'obra ¨Cl'acostumada, ni m¨¦s ni menys¨C, que ¨¦s el que es pretenia, i en aquest sentit funciona. Cal destacar l'esfor? que han fet els int¨¨rprets per moure's i barallar-se com a veritables tiradors, la qual cosa, els asseguro, no ¨¦s gens f¨¤cil sense anys de pr¨¤ctica. Homar fins i tot es permet fer una fletxa ¨Cun atac impetu¨®s amb salt cap endavant¨C en un dels seus combats, i la fa b¨¦. Algunes peces s'han arreglat per resultar m¨¦s c¨°modes, afavoridores i vistoses: ¨¦s sabut que la roba d'esgrima pot resultar molt ¨¤rdua de vestir.

Joan Anguera, que interpreta diversos interlocutors i confidents de Cyrano, com Ragenau, resulta una mica apagat en la seva dif¨ªcil tasca. Albert Prat fa un comte De Guiche que passa de vil¨¤ a penedit i carrega tamb¨¦ a les seves esquenes la reducci¨® de personatges. Molt boniques i evocadores les can?ons que ha creat per a l'obra S¨ªlvia P¨¦rez Cruz i que ella mateixa canta (gravada). La funci¨® dura una hora i cinquanta minuts, no t¨¦ descans i passa r¨¤pid.

L'escena final, despullada i fosca, resulta molt commovedora, amb Homar caracteritzat com una barreja de clown i actor pirandelli¨¤. Quan es lleva el capell de llana que porta i que recorda, curiosament, el que utilitzava fa tants anys (1983) a Av¨ªs per a embarcacions petites, deixa veure al cap una ferida espantosa (la de la biga que li han llan?at i que li provoca la mort). L'actor est¨¤ enorme en aquesta ¨²ltima escena, on ho dona tot i, sens dubte, com resa la tornada de la coneguda can?¨® de l'itali¨¤ Francesco Guccini Cirano: ¡°Non perdona e tocca¡±. Estocada al cor. Hi haur¨¤ a qui no li agradi el gest de treure's el nas despr¨¦s de la seva ¨²ltima r¨¨plica, quan ofereix la seva darrera ra¨®, la seva ¡°panache¡±, el seu estil, la seva dignitat. Per¨° per descomptat ¨¦s un notable cop d'efecte. El nas de l'Homar ja est¨¤ al cat¨¤leg dels nassos de Cyrano, amb la del Flotats i la de l'Arquillu¨¦, i com al valent, orgull¨®s i desmesurat poeta espadatx¨ª ha d'acompanyar-lo, precedint-lo, esclar, a la gl¨°ria.