Andrea Camilleri: ¡°La foscor no es pot combatre¡±

Fa dos anys Philip Morris va deixar de fabricar els male?ts cigarros. Vermells, paquet tou, filtre senzill. Feia d¨¨cades que en fumava. Ell i la Valentina, la seva assistent, van escriure plegats una carta al director general de la companyia fent-li notar que al mestre li hauria agradat poder-se fumar algun altre d'aquells cigarros. L'executiu tamb¨¦ va rec¨®rrer a la ironia: amb ¡°algun altre¡± no en tindria prou per reimpulsar un producte que pr¨¤cticament ja nom¨¦s consumia ell. ¡°Ara estic obligat a fumar aquesta porqueria¡±, diu amb una rialla?Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925), assegut a la butaca de la biblioteca de casa seva, al barri rom¨¤ de Prati, mentre busca a les palpentes l'encenedor que hi ha sobre la taula i s'enc¨¦n el cinqu¨¨ cigarro de l'entrevista.

El pare del comissari Montalbano, inspirat en l'obra del seu amic Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n, ha perdut del tot la vista i ha sobreviscut a tots els seus amics d'infantesa: ¡±Cada vegada que anava a Sic¨ªlia en faltava un¡±, diu en to de broma. Per¨° escoltant com la seva veu greu i vibrant analitza el m¨®n i encadena an¨¨cdotes, sembla que aix¨° dels cigarros hagi estat el pitjor drama dels ¨²ltims anys. T¨¦ dues novel¡¤les sobre el fam¨®s comissari al calaix ¡ªes resisteix a liquidar-lo¡ª, acaba de publicar a It¨¤lia un llibre preci¨®s sobre els seus records i en catal¨¤ s'ha tradu?t L'homenatge?(Bromera).

Pregunta. Qu¨¨ s'espera un de la vida amb 92 anys i m¨¦s de 100 llibres publicats?

Resposta. Recordar tot all¨° que val la pena recordar. Algunes coses es perden. D'altres, en canvi, tornen a apar¨¨ixer amb prepot¨¨ncia. Com m¨¦s vell, m¨¦s precisi¨® es t¨¦ dels records de joventut. Leonardo Sciascia [el gran escriptor sicili¨¤]?en deia la presb¨ªcia de la mem¨°ria.

P. Com combat la foscor de la ceguesa?

Si deix¨¦s de fumar, em moriria immediatament. Els metges ja no gosen demanar-m¡¯ho

R. La foscor no es pot combatre. No hi ha res a fer. Cal aferrar-se a la mem¨°ria, repassar. Demano que em llegeixin algunes p¨¤gines de noves novel¡¤les, diaris. Per¨° la lectura quan te la fan tercers no ¨¦s igual. La relaci¨® que tens amb el llibre es construeix a trav¨¦s dels ulls i de la paraula impresa. ?s m¨¦s ¨ªntima. No hi ha intermediaris que t'uneixin a trav¨¦s de l'o?da a aquesta paraula. Avui la lectura ja no ¨¦s tan meva com quan hi podia veure.

P. Qu¨¨ ¨¦s el pitjor?

R. Perdre els colors. Em disgusta profundament i em posa de mal humor. De vegades intento recordar com anava vestit un personatge en una determinada novel¡¤la. 'Era blanc, amb tocs roses', em dic. I l'endem¨¤ ho comprovo. Tamb¨¦ repasso mentalment totes les obres d'art que m'han agradat. Intento no perdre-les del tot.

P. I t¨¦ alguna cosa bona?

R. S¨ª, els meus somnis s'han convertit en una fantasmagoria de colors. ?s com si el cos, durant la nit, volgu¨¦s recompensar-me per aquesta mancan?a: ¨¦s preci¨®s. L'altre dia vaig somiar que era a l'estaci¨® de Mil¨¤ i corria per agafar un tren vestit de pallasso. De les finestretes dels vagons sortien els caps de centenars de pallassos m¨¦s que em deien: ¡°Vine, Andrea, vine!¡±. [riu obertament]

P. Com s'afronta la p¨¤gina en blanc des de la ceguesa?

R. Doncs no es veu. Per¨° aquest problema no l'he tingut mai. Per mi no ha existit mai. Si em pass¨¦s seria el final de la meva capacitat narrativa. [s'enc¨¦n el segon cigarro]

Veure Berlusconi dictar lleis una altra vegada seria el pitjor que em podria passar a punt de morir¡±

P. Veig que segueix fumant igual.

R. Si ho deix¨¦s em moriria immediatament. Els metges ja no gosen dir-me que ho deixi.

P. Qu¨¨ escriu ara?

R. Estic revisant coses de fa temps. I veig que la meva escriptura ha evolucionat amb els anys. Estic obligat a reescriure qualsevol llibre que hagi tingut en una caixa sense publicar si vull que vegi la llum. De fet, ho estic fent amb una novel¡¤la de Montalbano que vaig deixar aparcada.

P. Els canvia gaire?

R. Molt¨ªssim. La construcci¨® de les frases, la tria de les paraules. ?s un llenguatge que s'enriqueix quan envelleix. Una novel¡¤la de fa 15 anys em sembla pobra respecte a com escric avui.

P. No em dir¨¤ que ara ¨¦s m¨¦s bon escriptor que fa 15 anys.

R. N'estic segur. Entre altres coses, per exercici quotidi¨¤. Aix¨° els va b¨¦ als atletes, als pianistes. I tamb¨¦ als escriptors.

P. Aquesta novel¡¤la que retoca ¨¦s el final de Salvo Montalbano?

R. ?s la pen¨²ltima. La de la fi de Montalbano tamb¨¦ l'he reescrit. La primera versi¨® era de fa 12 anys. Per¨° encara haur¨¤ d'esperar un o dos anys per sortir. Si d'aqu¨ª al maig no me'n ve cap m¨¦s al cap, segueixo amb el pla previst.

P. Els diaris que li llegeixen cada dia parlen d'una situaci¨® pol¨ªtica a It¨¤lia que est¨¤ enrarida. Populisme, retorn de vells fantasmes, xenof¨°bia...

R. Tenim al davant la constataci¨® del frac¨¤s dels vells partits. La concepci¨® del partit, com la sentia jo quan era jove, ja no funciona. Aqu¨ª existeix la formaci¨® d'un moviment que dep¨¨n m¨¦s d'un nucli restringit de poder que no pas d'un poder horitzontal. Si vost¨¨ mira el Moviment 5 Estrelles, en realitat reben ordres del c¨°mic i d'una empresa. Un partit que t¨¦ un cap, un directiu. El mateix sempre ha estat Berlusconi.

P. Per cert, com ¨¦s possible que segueixi encara dempeus i pugui ser decisiu en les eleccions?

R. Veure Berlusconi dictant lleis una altra vegada seria la pitjor de totes les coses vomitives que em podien passar a punt de morir. Va ser condemnat en via definitiva per frau fiscal quan era president del Consell. En un pa¨ªs normal hauria de desapar¨¨ixer de la pol¨ªtica. En canvi, segueix comptant. I aix¨° ha arribat a un punt que penso que la culpa no ¨¦s pas de Berlusconi, sin¨® dels que el voten, els que creuen en ell. O s¨®n delinq¨¹ents o s¨®n babaus. Una o l'altra.

P. On ¨¦s l'esquerra pol¨ªtica a It¨¤lia?

R. Es reprodueix com algunes c¨¨l¡¤lules, per escissi¨®. I cada vegada disminueix de pes. I aix¨°, de fet, passa quan un pa¨ªs no ¨¦s d'esquerres, com It¨¤lia. No hem tingut les grans i greus experi¨¨ncies d'altres pobles. De la guerra entre el nord i el sud, per exemple, neixen els Estats Units. De la Revoluci¨® Francesa neix una nova concepci¨® de l'Estat i de la relaci¨® amb els seus ciutadans. S¨®n fen¨°mens que fan madurar una naci¨® i a nosaltres ens falten experi¨¨ncies fonamentals. Mai hi ha hagut un punt d'inflexi¨®, perqu¨¨ el feixisme no va ser una revoluci¨®.

P. De fet, van tenir el cas Mani pulite i la revolta contra la corrupci¨® a principis dels noranta.

Abans els partits rebien pagaments de milers de milions, ara et compres un petit assessor amb 10.000 euros. La corrupci¨® s¡¯ha polvoritzat¡±

R. Va ser fonamental, s¨ª. Vam descobrir la corrupci¨®. Vam eliminar uns quants corruptes. Per¨° el resultat ¨¦s que mentre abans els partits rebien pagaments de milers de milions, ara et compres un petit assessor amb 10.000 euros. La corrupci¨® s'ha polvoritzat. Com quan explota una bossa de coca?na en una habitaci¨® tancada. I aix¨° allunya molt la gent de la pol¨ªtica.

P. La forma de corrupci¨® per excel¡¤l¨¨ncia a It¨¤lia ha estat la m¨¤fia. Qu¨¨ va sentir l'altre dia quan va morir Tot¨° Riina?

R. Per mi estava mort des de feia temps. Era un home acabat des que va comen?ar a concebre una guerra contra l'Estat. Per¨° al marge d'ell i de Provenzano, la m¨¤fia havia perdut el seu poder. A Sic¨ªlia s'atenuar¨¤ molt despr¨¦s de la seva mort. Hi haur¨¤ una mica de guerra per veure qui ¨¦s el nou capo, per¨° la percebo desunida. Avui qui ¨¦s potent a It¨¤lia ¨¦s la 'Ndrangheta.

P. Creu que Sic¨ªlia s'alliberar¨¤ un dia de la m¨¤fia?

R. S¨ª, ho desitjo i penso que aquest dia ¨¦s a prop. Per¨° arribar¨¤ una altra forma de corrupci¨® m¨¦s moderna. Fins que hi hagi pobresa i la possibilitat que un individu t¨¦ de trobar feina en llocs de tant d'atur, hi haur¨¤ organitzacions mafioses. El problema ¨¦s que l'Estat itali¨¤ mai ha volgut anar a fons amb el crim organitzat.

P. Digui'm, qu¨¨ troba m¨¦s a faltar en aquest punt de la seva vida?

R. Boh¡­ No sento que em faltin coses. Tinc bones amistats, grans afectes, noto que hi ha gent que m'estima. Si me'n vaig ara amb 92 anys, no sentir¨¦ mancances, tampoc penso en el passat. En els meus temps hi havia la guerra i les bombes, sempre ¨¦s millor el que passa avui. Trobo a faltar gent, algun amic a Sic¨ªlia. Ara que tornar¨¦ ser¨¦ l'¨²ltim. Dels meus 15 amics d'infantesa, nom¨¦s quedo jo. I qu¨¨ far¨¦? Doncs a respirar l'aire del meu port.