Ada Colau a ¡®S¨¢lvame Deluxe¡¯

Qui pretengui treure suc de l'entrevista que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va concedir al programa S¨¢lvame Deluxe de Telecinco per revelar que va tenir una n¨°via italiana es confon d'¨¨poca i de pa¨ªs. Fa temps, el fet de confessar haver tingut una relaci¨® amb una persona del mateix sexe podia tenir conseq¨¹¨¨ncies negatives per a la reputaci¨® d'alg¨² que es dediqu¨¦s a la pol¨ªtica, per¨°, com demostren una vegada i una altra les enquestes del CIS, la societat espanyola ha canviat molt i ara mateix figura entre les m¨¦s liberals, inclosa la q¨¹esti¨® de les prefer¨¨ncies sexuals.

La societat que ha estat pionera en la regulaci¨® del matrimoni homosexual dif¨ªcilment s'escandalitzar¨¤ perqu¨¨ una alcaldessa digui, quan se li pregunta sobre les seves primeres experi¨¨ncies amoroses, que primer va tenir un n¨°vio i despr¨¦s una n¨°via. Nom¨¦s en sectors molt retr¨°grads, que n'hi ha, aquesta revelaci¨® pot tenir un cost en termes d'imatge, per¨° no ¨¦s aquest el n¨ªnxol electoral al qual s'adre?a precisament la l¨ªder de Barcelona en Com¨².

Ada Colau va explicar que la seva n¨°via era italiana i que la relaci¨® va durar dos anys, per¨° es va acabar perqu¨¨ les relacions de vegades s'esgoten i aquesta no va poder superar la dist¨¤ncia. Ho va dir amb tota la naturalitat i la prova que ja no t¨¦ cost pol¨ªtic ¨¦s que quan el mateix presentador, Jorge Javier V¨¢zquez, li va preguntar si no temia que aquesta revelaci¨® pogu¨¦s perjudicar-la i ella va respondre que no, que per qu¨¨ havia de fer-ho, el p¨²blic va esclatar en un llarg aplaudiment. Ni el mateix V¨¢zquez esperava de Colau, molt reticent a compartir detalls de la seva intimitat, una revelaci¨® d'aquesta naturalesa, tot i que aquest ¨¦s el somni d'aquest tipus de programes: bussejar i bussejar en la vida dels entrevistats fins a fer aflorar algun punt fosc, alguna confessi¨® que alimenti la morbositat i generi titulars.

Amb aquesta revelaci¨®, Colau els va proporcionar, per¨° no cal esperar que tingui repercussions en la seva imatge electoral. En canvi, s¨ª que ha pogut provocar certa inquietud entre els seus partidaris el fet que acced¨ªs a ser entrevistada en un programa amb un format que es pot considerar el paradigma de la pol¨ªtica-espectacle. V¨¢zquez li va preguntar si els seus assessors estaven d'acord amb el fet que hagu¨¦s anat a S¨¢lvame Deluxe i ella va recon¨¨ixer que alguns m¨¦s que d'altres.

Quina ra¨® pot tenir una l¨ªder de l'anomenada nova pol¨ªtica per fer concessions a la pol¨ªtica entreteniment? Hi ha qui ha interpretat que ho ha fet perqu¨¨ les enquestes li s¨®n desfavorables. Els sondejos pronostiquen que Catalunya en Com¨²-Podem pot perdre un o dos diputats, per¨° tots destaquen que tindr¨¤ la clau per decidir el proper Govern catal¨¤. Conscient de les cr¨ªtiques que podia rebre, la mateixa Colau va justificar la seva pres¨¨ncia en aquest plat¨® al¡¤legant que era leg¨ªtim tenir pres¨¨ncia en tots els sectors socials. No tots els seus simpatitzants hi estan d'acord i alguns ho han criticat a les xarxes. La veritat ¨¦s que anar a aquest tipus de programes ja forma part de l'agenda electoral i gaireb¨¦ tots els pol¨ªtics acaben passant per aquest purgatori.

La televisi¨® s'ha convertit en l'escenari en qu¨¨ es representa la pol¨ªtica. Molts van atribuir l'inesperat ascens de Pablo Iglesias a les seves habilitats com a polemista en debats televisius. Per¨° fins i tot els programes m¨¦s seriosos tendeixen a utilitzar formats que converteixen el debat de les idees en una batalla campal. On ¨¦s el l¨ªmit entre la pol¨ªtica i l'espectacle? ?s l¨ªcit rec¨®rrer a l'espectacle per fer prosperar la causa pol¨ªtica? Poc abans que Colau acud¨ªs a S¨¢lvame Deluxe, el candidat socialista Miquel Iceta havia estat criticat per haver anat a El Intermedio de La Sexta nom¨¦s a ballar, una frivolitat que alguns consideren impr¨°pia per la gravetat del moment que vivim. La mateixa Colau va mostrar amb sonors ¡°Mare meva¡± la seva disconformitat amb el biaix ideol¨°gic amb el qual Alfredo Urdaci va presentar la seva biografia.

Per¨° si Mahoma no va a la muntanya, ¨¦s a dir, si la majoria de la gent no va als m¨ªtings ni participa en xarxes socials, sembla que la millor manera per donar-se a con¨¨ixer sigui colar-se als programes dels quals s¨®n espectadors. El problema ¨¦s que fer-ho t¨¦ un preu: la banalitzaci¨® de la pol¨ªtica.