Cinc vegades que el Govern espanyol no ha dit la veritat sobre la ci¨¨ncia

La ci¨¨ncia espanyola est¨¤ en crisi, perjudicada per anys de retallades, inestabilitat laboral de les plantilles i una complexa burocr¨¤cia que complica la feina dels investigadors. El Govern espanyol ha prom¨¨s en diverses ocasions que la situaci¨® canviar¨¤, per¨° moltes de les promeses no s'han complert. Aquests en s¨®n cinc exemples.

Luis de Guindos nega les retallades

Les declaracions

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va afirmar, el febrer de 2013, que la de recerca i desenvolupament (R+D) ¨¦s ¡°una de les poques partides¡± que no s'havien retallat en aquells pressupostos. El ministre va assegurar que els recursos per a R+D+I havien crescut en els ¨²ltims anys.

La realitat

En dos anys, del 2011 al 2013, el Govern del Partit Popular va retallar el finan?ament de R+D gaireb¨¦ un 30%.

El Govern menteix a Brussel¡¤les sobre les retallades

Les declaracions

En el Programa Nacional de Reformes d'Espanya 2013 que el Govern espanyol va enviar a Brussel¡¤les per donar confian?a als supervisors comunitaris s'afirmava que ¡°la despesa en recerca, desenvolupament i innovaci¨® civil no havia patit cap retallada respecte al pressupost de l'any anterior, la qual cosa contrasta amb la retallada mitjana (sic) de la despesa dels ministeris, del 8,9%¡±.

La realitat

Les dades de l'Observatori Espanyol de R+D+I (ICONO), que dep¨¨n del Govern central, indicaven llavors que en l'apartat esmentat pel Govern existia una retallada de 67,12 milions d'euros, una quantitat que, tot i que suposa nom¨¦s l'1,19% del pressupost total, ¨¦s superior al pressupost del CNIO, el principal centre d'investigaci¨® sobre c¨¤ncer d'Espanya.

Les promeses incomplertes de Mariano Rajoy

Les declaracions

En la seva primera visita a un centre de recerca despr¨¦s de dos anys i mig com a president, Mariano Rajoy va oferir un discurs en qu¨¨ prometia suport a la ci¨¨ncia. "Puc assegurar que es far¨¤ sentir el comprom¨ªs d'aquest Govern amb la ci¨¨ncia i amb la innovaci¨®. En aquest any 2014, ara que la situaci¨® del pa¨ªs ha millorat, almenys una mica, s'ha fet un esfor? pressupostari important en les partides de R+D+I, que s¨®n les m¨¦s elevades des del 2009. Jo asseguro aqu¨ª que aix¨ª seguir¨¤ en el futur", deia.

La realitat

La realitat ¨¦s que, malgrat la recuperaci¨®, la inversi¨® en R+D ha seguit perdent pes durant el Govern de Rajoy. Encara que la despesa en R+D va augmentar un 0,7% el 2016, l'economia va cr¨¦ixer un 3,3%. Aix¨° significa que el desemborsament es va situar en l'1,19% del PIB, davant de l'1,22% del 2015, segons dades de l'INE. Mentre que a la Uni¨® Europea es gasta un 27,4% m¨¦s que el 2009, a Espanya es desemborsa un 9,1% menys.

Les declaracions

En aquell mateix discurs, feia promeses m¨¦s enll¨¤ del pressupost. ¡°Hem de procurar un entorn adequat d'innovaci¨®, una regulaci¨® estable, ajudes fiscals i lleis aplicables i previsibles, i hem d'assegurar un ambient amb bones oportunitats perqu¨¨ els investigadors puguin desenvolupar el seu talent en un marc de llibertat, d'estabilitat i de comprom¨ªs¡±.

La realitat

De fet, el Govern espanyol ni tan sols ha estat capa? d'utilitzar els diners que pressuposta per a R+D. El 2016, nom¨¦s es va poder fer servir un ter? del pressupost que en principi s'havia dedicat a aquesta partida. A m¨¦s, el novembre del 2017, els directors d'alguns dels principals centres de recerca del pa¨ªs lamentaven les traves per rebre finan?ament ja aprovat o fer contractes indefinits a cient¨ªfics a causa de les noves lleis imposades pel Govern de Mariano Rajoy.

Cada vegada m¨¦s lluny d¡¯Europa

Les declaracions

El 2016, la secret¨¤ria d'Estat d'Investigaci¨®, Desenvolupament i Innovaci¨® (R+D+I), Carmen Vela, afirmava en una entrevista que creia "possible" que el pa¨ªs arrib¨¦s a destinar el 2% del producte interior brut (PIB) a R+D+I, encara que ¨¦s "bastant dif¨ªcil". En aquella mateixa entrevista, afirmava que part de les dificultats per arribar a aquesta xifra era la poca implicaci¨® de les empreses. En una altra entrevista, ja a l'abril del 2017, seguia considerant que arribar al 2% el 2020 era possible. Nom¨¦s dos mesos despr¨¦s de la conversa en la qual Vela considerava possible arribar al 2% del PIB d'inversi¨®, afirmava que era "extremadament dif¨ªcil" complir l'objectiu per la "poca dedicaci¨®" de les empreses espanyoles en aquest camp.

La realitat

Al novembre, les dades de l'INE mostraven que Espanya no nom¨¦s no s'apropava al 2% del PIB, sin¨® que se n'allunyava encara m¨¦s, fins a l'1,19%. Davant del que afirmava Vela, la inversi¨® privada va augmentar un 3%, un increment contrarestat per una caiguda del 2,7% a l'Administraci¨® p¨²blica i de l'1,5% a l'ensenyament superior.

El pacte per la ci¨¨ncia, nom¨¦s una proposta

Les declaracions

Luis de Guindos va anunciar el gener del 2017 la seva intenci¨® d'impulsar un pacte per la ci¨¨ncia per situar Espanya "al nivell dels pa?sos de l'entorn en aquesta mat¨¨ria". A m¨¦s de mesures per resoldre els problemes burocr¨¤tics que ofeguen la ci¨¨ncia espanyola, De Guindos apostava per garantir l'estabilitat en les partides pressupost¨¤ries, independentment del cicle econ¨°mic, amb l'objectiu d'aconseguir una inversi¨® del 2% del PIB el 2020. La setmana passada, De Guindos insistia en la idea del pacte d'Estat.

La realitat

Des que De Guindos va anunciar el seu pla, ara fa un any, representants del seu departament s'han reunit dues vegades amb cadascun dels grups parlamentaris. Afirmen que hi ha punts d'acord, com l'augment del nombre d'investigadors o la millora de les ajudes, i creuen que poden arribar a un pacte, per¨° de moment no existeix cap concreci¨®. El desembre del 2013, els partits de l'oposici¨® van escenificar la signatura d'un pacte d'Estat en la qual no s'inclo?a el PP.