Pel seu victimisme els coneixereu

El victimisme ¨¦s el millor blindatge per no practicar l¡¯autocr¨ªtica. Quan la culpa sempre ¨¦s de l¡¯altre, la vida ¨¦s m¨¦s suportable i pol¨ªticament rendible. Mentrestant, els conflictes d¡¯una societat es van assentant i s¡¯enquisten fins que l¡¯aparici¨® d¡¯anticossos implanta la confrontaci¨® all¨¤ on el que calia era pactar. A tocar de la votaci¨® del 21-D, el secessionisme multiplica exponencialment les seves maneres victimistes. A la CUP, per exemple, despr¨¦s d¡¯haver proposat l¡¯expropiaci¨® de la catedral de Barcelona per a usos d¡¯economat anticapitalista, gosen contradir-se amb la defensa aferrissada de les obres del museu dioces¨¤ de Lleida, amena?ades per un espoli que se suposa tramat a les clavegueres i cavernes de l¡¯Estat. En temps tan secularitzats, ¨¦s exemplar veure la CUP defensant la cultura cristiana davant de l¡¯espoli. Un cert infantilisme victimista alleugereix molt el deure de contribuir a la societat amb idees i solucions. Els mantres victimistes ¨CEspanya ens roba, Espanya ens agredeix, Espanya ens envaeix¨C acaben sent incontestables per a sectors estancs de l¡¯electorat. Argumentar que a Espanya, com a tota la Uni¨® Europea, no hi ha presos pol¨ªtics i que la llei no prohibeix la difusi¨® d¡¯idees ¨Cindependentistes o no¨C ¨¦s una obstinaci¨® in¨²til: centenars de milers de ciutadans de Catalunya consideren un m¨¤rtir i una v¨ªctima de l¡¯opressi¨® qui va ser el m¨¤xim representant de l¡¯Estat a Catalunya, un ara expresident de la Generalitat refugiat a Brussel¡¤les despr¨¦s d¡¯haver transgredit totalment la legalitat.

TV3 i Catalunya R¨¤dio superen ol¨ªmpicament totes les cotes de biaix victimista, a compte del contribuent, fins al punt de disminuir els drets intr¨ªnsecs del pluralisme, sense garanties normatives per evitar que es repeteixin els abusos que es produeixen als platons amb tergiversaci¨® informativa i opini¨® monopolitzada. Aquesta ser¨¤ la prova de foc de qualsevol nou govern auton¨°mic per a quan es pacti i d¡¯aix¨° dep¨¨n el futur d¡¯una Catalunya que correspongui als trets d¡¯una societat oberta. Si no s¡¯aturen la marxa d¡¯empreses, la dislocaci¨® social, el sistema d¡¯opini¨® descompensat o l¡¯espiral del silenci, quines reformes seran cre?bles en una societat que s¡¯anir¨¤ fent cada vegada m¨¦s arcaica i tancada, sense iniciativa privada i amb una comunitat educativa en part contaminada?

?s habitual negar que les empreses estiguin marxant de Catalunya per por d¡¯una inseguretat jur¨ªdica que una fase m¨¦s d¡¯independentisme convertiria en cr¨°nica. S¨®n mecanismes d¡¯ocultaci¨® de responsabilitats i, en la seva versi¨® m¨¦s patol¨°gica, una glorificaci¨® de l¡¯autoengany. Es parla d¡¯agressions de l¡¯Estat a la llengua i a la cultura catalanes quan Catalunya no ha tingut mai una oportunitat constitucionalment tan ¨¤mplia per expressar la seva personalitat hist¨°rica. El que diu el victimisme, no obstant aix¨°, ¨¦s que l¡¯autonomisme ¨¦s un tr¨¤nsit coercitiu, que la Constituci¨® empara la subjugaci¨® de la Catalunya irredempta o que nom¨¦s es pot posar remei a la pobresa energ¨¨tica trencant amb Espanya.

El victimisme ¨¦s un impediment per consolidar les societats obertes. Com que el coneixement ¨¦s fal¡¤lible, el pluralisme no ¨¦s una conveni¨¨ncia, sin¨® una necessitat. Per aix¨° el victimisme va erosionant les formes pol¨ªtiques que haurien d¡¯evolucionar cap a la transpar¨¨ncia i el contrast d¡¯alternatives per al bon govern. A Catalunya el victimisme ha insistit abundantment en el fet que hi havia una immensa majoria de catalans que tenien la voluntat de trencar amb Espanya, les majories indestructibles de l¡¯imaginatiu Artur Mas. Les enquestes i les noves dades pol¨ªtiques indiquen tot el contrari: amb un futur postelectoral que pot dependre d¡¯un esc¨® ¨Cun esc¨® vinculat potser al biaix del sistema electoral¨C, la idea d'una societat massivament abra?ada al t¨°tem independentista cau pel seu propi pes i en realitat ens veiem en una societat fragmentada. El victimisme pressuposa un passat ideal que va ser pertorbat per les incomptables agressions d¡¯una Castella guerrera. Els ritus victimaris s¡¯escampen cada dia i, per la seva pr¨°pia naturalesa, es resisteixen a ser contrastats amb la realitat. Perqu¨¨ no ¨¦s concebible la superviv¨¨ncia d'un cos democr¨¤tic autoexcl¨°s de les normes en com¨², ¨¦s victimisme dir que la voluntat sobirana del poble de Catalunya es pot saltar la llei al seu aire. Amb la persist¨¨ncia del victimisme els ritmes econ¨°mics i tecnol¨°gics perdran efici¨¨ncia i competitivitat, de la mateixa manera que els processos pol¨ªtics seguiran indefectiblement contaminats pel mite. D'una banda, pol¨ªtica victimista; de l¡¯altra, societat oberta. Un xoc m¨¦s.