¡°Avui hem votat com senyors¡±

¡°Avui hem votat com senyors¡±, constata en sortir del col¡¤legi del Tur¨® del Cargol un home madur, amb una trenca elegant que li dona cert aire de veter¨¤ de l'escorta de combois a M¨²rmansk. Es percep una satisfacci¨® evident?per poder votar sense m¨¦s suspens que el d'esbrinar qui guanyar¨¤ i sabent, a m¨¦s, que hi ha urnes. "Sense h¨°sties aix¨° ¨¦s una altra cosa", comenta un jove, i hi ha un assentiment general a la cua, i alg¨² que sospira. Segons sembla hi ha tamb¨¦ els qui troben que avui falta ¨¨pica, i estan decebuts: aix¨ª vota qualsevol, es diuen.

Les difer¨¨ncies amb el que es va viure aqu¨ª mateix l'1-O s¨®n moltes i notables. D'entrada no hi s¨®n, i se'ls enyora ¨Csobretot si no has esmorzat¨C els de la parada improvisada de xocolata calenta i magdalenes que prove?en generosament. ?s veritat que eren unes altres hores: a les cinc del mat¨ª ja es feia gu¨¤rdia per si venia la policia a desallotjar els qui havien ocupat el col¡¤legi perqu¨¨ es pogu¨¦s votar. Avui no hi ha aquell clima de complicitat. Ning¨² canta L'estaca, ni El Partisano, ni res. Efectivament: hi ha poca ¨¨pica; ¨¦s el que sol passar als pa?sos civilitzats quan es vota. Avui no s'arrisca ni es pateix junts, que era una manera de fer amics, i pa¨ªs. Aix¨ª doncs, cadasc¨² va a la seva, batallant pel seu compte. Es troben a faltar directrius. Aquell "quan vinguin els que ja sabeu, us asseieu tots a terra i feu la ceba agafant-vos ben fort els uns als altres i no els deixeu passar, entesos?".

?s que avui fins i tot fa bon dia, quan la resist¨¨ncia, ja se sap, demana dies freds i ennuvolats. Aquella jornada de l'1-O plovia i era aspra com les voluntats i les porres. Observo que els mossos d'esquadra ¡ªun mosso i una mossa¡ª avui s¨ª que s'han apropat al col¡¤legi, i s¨®n a la porta, no com llavors, que parlaven des de lluny i feien preguntes ximples.

Se segueix formant cua, una cua que baixa per les escales i arriba gaireb¨¦ fins al carrer perqu¨¨ estan votant, esfor?adament, nombroses persones disminu?des que van en cadira de rodes i tenen prefer¨¨ncia. "S¨®n els del Cottolengo i d'altres resid¨¨ncies del Carmel", segons informa un senyor que s'embarca en una vergonyosa conversa amb un altre q¨¹estionant el dret a votar d'alguns dels que passen, acompanyats en algun cas per monges. Els pregunto si ells votaran la llista de Mengele, per¨° no capten la ironia. La democr¨¤cia fa estranys companys de cua, inclosos aquests impresentables.

Ocasionalment es veu alg¨² amb alguna cosa groga. S¨®n pocs, si exceptuem els apoderats d'ERC, que porten el cord¨® i les targetes acreditatives d'aquest color. Una senyora duu un llacet a la solapa; una altra, a la bossa; una altra, una bufanda; un paio entra a votar amb un casc de bicicleta groc posat. Un noi duu una camisa llarga, tamb¨¦ groga, per¨° amb l'anagrama de Correus. Una dona passa amb un abric d'un color semblant, tot i que la seva mirada proclama: "?s mostassa, eh".

Enmig de l'espera, quan el to de les converses ha pujat fins a esdevenir un murmuri d'eixam, se sent un plaf! molt fort: un colom ha topat amb el vidre i ha deixat una taca fosca on han quedat enganxades unes plometes. L'incident t¨¦ un punt omin¨®s, i porta records greus. Es fa el silenci.

Descobreixo que, de fet, no haig de fer cua perqu¨¨ la meva mesa ¨¦s una altra i surto de la fila seguit per mirades esquerpes. Les meses s¨®n al gimn¨¤s del col¡¤legi, decorat de Nadal. Agafo una papereta, per¨°, com que la noia que tinc al darrere inclina curiosa el coll per veure quina ¨¦s, les agafo totes. Ja ho endevinar¨¤s, maca. Un nen no para amb les espatlleres, un altre est¨¤ entretingut a la cabina amb cortinetes, mentre que els seus pares sembla que tenen dubtes d'¨²ltima hora i discuteixen: aqu¨ª est¨¤ sortint de tot. Una dona molt gran diu "ho tornarem a intentar", amb to emf¨¤tic, com de Puigdemont. Quan veu que m'hi fixo abaixa la veu. Faig servir tot el meu llenguatge corporal per assegurar-li que no li aplicar¨¦ el 155, per¨° aix¨ª i tot em defuig. Quan acabo de votar surto al carrer, i veig que segueix que no para de venir gent. Ja est¨¤. Avui s¨ª.