La democr¨¤cia del contraatac

Al passeig de Sant Joan, a la una de la tarda. Cinc cotxes amb vidres tintats surten de la seu del Departament d'Interior. Un mosso interromp el tr¨¤nsit perqu¨¨ circulin seguits. Un home amb els cabells i la barba p¨¨l-rojos, assegut a terra, aixeca el cap i, despr¨¦s d'uns segons, torna a clavar la mirada en els llibres que est¨¤ venent al sol, 17 graus a Barcelona, un mat¨ª espl¨¨ndid; en t¨¦ alguns de drets com a reclam, entre els quals hi ha un exemplar de Viva Franco (con perd¨®n), de Fernando Vizca¨ªno Casas.

A prop, un cartell municipal anuncia un Nadal sense caravanes. Un matrimoni amb dos fills s'aturen al sem¨¤for. La parella s¨®n la Mireia i el Gonzalo, arquitecta i professor. Van a votar ¡°per dignitat¡±, ho faran ¡°amb r¨¤bia¡±. Expliquen les raons de l'independentisme: les c¨¤rregues, la pres¨®. Ells no ho volien, Espanya els hi empeny. Tenen una bona vida, podrien deixar que les coses seguissin igual. ¡°Per¨° ¨¦s la dignitat¡±. El seu testimoni es torna a trobar, en termes diferents per¨° amb sentiments semblants, a l'escola Mireia, l'escola Cervantes, els Jesu?tes del carrer Casp i el centre c¨ªvic La Sedeta, per on va passar com un hurac¨¤ l'alcaldessa Ada Colau. No noten una mobilitzaci¨® del vot constitucionalista? M¨¦s il¡¤lusi¨®? El Gonzalo, acomiadant-se, diu que s¨ª. ¡°Nosaltres ja hem votat amb il¡¤lusi¨® moltes vegades creient que era l'¨²ltima, ara ho fem amb r¨¤bia¡±.

Hi ha un votant nou de partits contraris a la independ¨¨ncia que, despr¨¦s del que va passar al setembre i a l'octubre, s'ha decidit a sortir de casa. Aquest tipus de votant, per¨°, encara no s'ha decidit a fer-ho gaire p¨²blic. Als centres electorals es produeix un fenomen curi¨®s: el vot, un instrument pac¨ªfic, ¨¦s exercit amb la for?a de qui tira l'¨²ltima carta de la partida sobre la taula. La Maite, una estudiant independentista d'Administraci¨® d'Empreses, ho resumeix: ¡°Retornem amb vots els cops de l'1-O¡±. Per¨° tamb¨¦ a l'altra banda --com el Ra¨²l, enginyer gallec establert a les Corts des de fa deu anys-- es vota amb alguna cosa m¨¦s: hi ha molta gent cansada, molta gent que ¡°li va veure les orelles al llop¡±, diu. El llop juga un paper fonamental: ¨¦s l'Estat repressiu per a uns; l'independentisme i la seva acci¨® erosiva en el deteriorament social per als altres.

Aquesta papereta s'agafa als col¡¤legis amb cert posat desafiant, un exercici impossible de fer amb viol¨¨ncia tret que un vulgui carregar-se l'urna, per¨° que es fica a dins amb un "aqu¨ª ho teniu". Votar a la contra: res millor per omplir les urnes.

A l'escola Mireia es formen grupets espontanis dels uns i els altres. Nom¨¦s arribar a aquesta escola es pot veure un treball dels nens (Els invents) on apareixen dibuixats grans invents de la humanitat i els seus creadors (la roda, el microscopi, la bombeta, la targeta de cr¨¨dit). ?s all¨¤ on part dels apoderats es col¡¤loquen per observar les piles de paperetes; van desfilant ¨¤vies que voten, majorit¨¤riament, partits conservadors: unes a Junts per Catalunya, d'altres a Ciutadans. Una senyora agafa una papereta de Pacma, que li retira la seva filla (¡°aquesta no ¨¦s, mama¡±, diu). Al costat del col¡¤legi hi ha una obra funcionant a ple rendiment i un local on serveixen el men¨² del dia (Pan y Trago) i es demana majorit¨¤riament ensaladilla russa de primer i pollastre de segon. ¡°Avui m¨¦s gent?¡±, pregunta un client a la responsable. ¡°Per aix¨° de les votacions, s¨ª¡±, respon. Ella, diu, anir¨¤ a l'escola quan surti de treballar.