Juristes q¨¹estionen la via telem¨¤tica per investir Puigdemont

La propera legislatura al Parlament est¨¤ condicionada per la inc¨°gnita de si Carles Puigdemont tornar¨¤ per sotmetre¡¯s a la sessi¨® d¡¯investidura perqu¨¨ s¡¯arriscaria a ser detingut. Davant aquest escenari, Jordi Turull, exconseller i diputat electe, ha plantejat l¡¯opci¨® que Puigdemont participi en el debat des de Brussel¡¤les via telem¨¤tica. La proposta ha generat el rebuig un¨¤nime de l¡¯oposici¨® i fins i tot els seus socis d¡¯Esquerra dubten que sigui viable. Professors de Dret Constitucional la desestimen mentre uns altres consideren que el debat ¨¦s absurd perqu¨¨ creuen que tant Puigdemont com Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern, ara empresonat, haurien de poder assistir amb normalitat a la sessi¨® perqu¨¨ no han com¨¨s cap delicte.

Elsa Artadi, portaveu de Junts per Catalunya, afirma que el reglament del Parlament dona marge per fer-ho, mentre que Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans, va afirmar aquesta setmana que el pla ¨¦s ¡°un invent¡± de Turull i que ho impugnaran perqu¨¨ ho consideren il¡¤legal. El reglament del Parlament no diu res, per raons ¨°bvies, sobre una investidura telem¨¤tica. Te¨°ricament, aquesta opci¨® obligaria a modificar-lo i aqu¨ª ja hi ha un impediment: l¡¯article 59 sost¨¦ que les comissions legislatives de la Cambra es constitueixen una setmana despr¨¦s de la d¡¯investidura. La del reglament (article 60) t¨¦ aquest rang i entraria tamb¨¦ en funcionament una setmana despr¨¦s.

¡°?s que no crec que calgui arribar a aquest argument¡±, sost¨¦ Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. ¡°Estem en una democr¨¤cia representativa i triem unes persones perqu¨¨ estiguin a la Cambra. Aix¨° ¨¦s saltar-se les regles del joc, que hem votat i que conformen el nostre sistema pol¨ªtic, per fer-les a la mida d¡¯una persona. Aix¨° no transmet ni seguretat jur¨ªdica ni ¨¦s Estat de Dret, que requereix una previsibilitat¡±, afirma amb contund¨¨ncia. ¡±No se sost¨¦. Les normes no s¨®n peces soltes d¡¯un puzle. S¡¯han interpretar dins d¡¯un sistema¡±.

Agust¨ªn Ruiz Robledo, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada, va il¡¤lustrar el cas parafrasejant aquesta reflexi¨® de Goethe: ¡°Va dir que els juristes¡±, recorda el professor, ¡°que tenen m¨¦s imaginaci¨® interpretant les lleis que els poetes el m¨®n¡±. ¡°Es podria posant-hi molta imaginaci¨®. Per¨° l¡¯ordenament jur¨ªdic obliga a participar en un debat i aix¨° no es pot fer des de Brussel¡¤les¡±, al¡¤lega. Ruiz Robledo atorga en aquest punt una import¨¤ncia crucial a la composici¨® de la Mesa perqu¨¨ podria tenir capacitat per interpretar el reglament de forma ¡°imaginativa¡±.

Per¨° assenyala un altre punt que amb prou feines figura en el debat: que no s¡¯obligui els diputats del Parlament a adquirir l¡¯acta de forma presencial en anar a jurar o prometre la Constituci¨® a difer¨¨ncia del que ocorre al Congr¨¦s o altres parlaments auton¨°mics: simplement signen un formulari. ¡°Jo ja no ho veig correcte per¨° en el dret parlamentari s¨®n molt importants els usos i els precedents. ?s incongruent amb tota la tradici¨®, amb tot el dret espanyol. Per¨° ¨¦s una pr¨¤ctica consolidada que des del principi es feia malament, i no crec que cap tribunal l¡¯anul¡¤li¡±, diu en al¡¤lusi¨® a aquesta pr¨¤ctica. I assenyala que en el cas d¡¯una investidura o un mandat des de l¡¯exterior implicaria ¡°retor?ar¡± el dret i aplicar imaginaci¨® a la llei per entendre que la ¡°incapacitat¡± al¡¤ludeix a alg¨² que no est¨¤ malalt sin¨® que ¨¦s a Brussel¡¤les per evitar la just¨ªcia.

Davant d¡¯aquestes tesis, Joan Vintr¨®, doctor en Dret i que va ser lletrat del Parlament, nega la major i considera ¡°absurd¡± debatre sobre una estricta q¨¹esti¨® del reglament perqu¨¨ creu que ni Puigdemont ni Junqueras han com¨¨s cap delicte i que, per tant, haurien d¡¯estar en llibertat i acudir amb normalitat a la sessi¨® d¡¯investidura. ¡°Em nego a parlar del reglament¡±, assenyala Vintr¨®. ¡°El problema ¨¦s que hi ha dos senyors que no han com¨¨s cap delicte i la seva situaci¨® ¨¦s una anomalia. I no ¨¦s que ho digui jo. Ho diuen catedr¨¤tics de dret penal de tot Espanya, que no n¡¯hi va haver, de rebel¡¤li¨®. ?s que no va haver-hi ni una gota de viol¨¨ncia¡±, afirma. Vintr¨® al¡¤ludeix aix¨ª al manifest subscrit per un centenar de professors de Penal que qualifiquen d¡¯error imputar als pol¨ªtics el delicte de ¡°rebel¡¤li¨®¡±, aix¨ª com el de ¡°sedici¨®¡± per no haver-se registrat ni viol¨¨ncia ni haver provocat un al?ament ¡°tumultuari¡±. Marcel Mateu, professor de Dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va defensar, en declaracions a TV3, que els vuit diputats electes, tant els de Brussel¡¤les com els que s¨®n a la pres¨®, puguin delegar el vot perqu¨¨ afectaria un dels drets b¨¤sics de l¡¯ordenament jur¨ªdic, com ¨¦s el de la participaci¨® pol¨ªtica.

Joan Queralt, catedr¨¤tic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, apunta que el Tribunal Constitucional ja va avalar l¡¯¨²ltima reforma del reglament. La q¨¹esti¨® ¨¦s que l¡¯oposici¨® ja ha anunciat que en aquest sup¨°sit acudir¨¤ al Tribunal Constitucional, que podria dictar la suspensi¨® autom¨¤tica de la norma. ¡°No s¡¯aguanta que un president estigui a l¡¯estranger¡±, afirma Argelia Queral i recorda que l¡¯article 6 de la llei del president indica que pot delegar en un conseller en cap o un vicepresident en cas d¡¯¡°abs¨¨ncia, malaltia o impediment¡±. ¡°S¡¯ha d¡¯entendre que ¨¦s una cosa temporal. No es poden for?ar o reescriure les normes existents per justificar que una persona que va dir que tornaria ara es vol quedar fora¡±, insisteix. Gabriel Rufi¨¢n, d¡¯Esquerra, va ser clar quan se li va plantejar si volia que torn¨¦s Puigdemont: ¡°S¨ª, s¨ª. Ho dic amb tot el respecte per¨° no es pot tenir un president per Skype¡±.