El Liceu assaja les partitures del segle XXI

Quatre copets lleugers a la pantalla i la partitura llisca cap amunt en un temps m¨¦s r¨¤pid. Si el ritme ¨¦s m¨¦s lent n'hi ha prou amb pr¨¦mer, una altra vegada, tres vegades o dues, en funci¨® del que indica el pentagrama, i el teleapuntador de notes musicals disminueix la velocitat. La tarda del divendres, una persona des de la platea era l'encarregada de donar aquestes ordres a una pantalla digital que, simult¨¤niament, era la que llegien els m¨²sics de l¡¯Orquestra del Liceu a les seves tauletes. Es tractava d'una prova pilot durant l'assaig del Conte de Nadal de Charles Dickens que es va interpretar ahir al teatre de la Rambla amb m¨²sica d¡¯Albert Guinovart en una adaptaci¨® del text de David Pint¨®. L'obra disposar de les veus del cor infantil Amics de la Uni¨® i la soprano Anna San Mart¨ªn i el tenor Albert Mora.

La prova pilot s'emmarca dins d'una col¡¤laboraci¨® del teatre del Liceu amb l'empresa BlackBinder que ja ha realitzat altres experi¨¨ncies amb conservatoris de diferents ciutats com el Berklee i el New England de Boston o el Guidhall de Londres i fa dos anys amb l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Navarra a Pamplona. Al Liceu la prova es va fer amb 10 tauletes per als instruments de corda. Una de les coses que m¨¦s sorpr¨¨n ¨¦s la proximitat dels m¨²sics entre ells perqu¨¨ desapareixen els faristols i les partitures de paper. En el seu lloc, un suport subjectava les tauletes. ¡°Els m¨²sics ens diuen que el so ¨¦s m¨¦s proper perqu¨¨ els faristols i les partitures no deixen de ser una barrera¡±, explicava Toni Pall¨¨s, director del departament musical del Liceu, en un descans dels assajos.

Les partitures digitals no deixen de ser un repte per als m¨²sics que, d'altra banda, es veuen alliberats de passar les p¨¤gines enmig de les interpretacions. ¡°Els primers dies ho veien m¨¦s complicat, ara ja no tant¡±, afegia. El Liceu fa aquesta prova pilot amb la idea d'introduir les partitures digitals progressivament. M¨¦s enll¨¤ d'una lectura m¨¦s c¨°moda ¨Ccom qualsevol suport digital tamb¨¦ se¡¯n pot ampliar la grand¨¤ria- es tracta d'una tecnologia que pot suposar molts avantatges com l'emmagatzematge il¡¤limitat de repertori i partitures. Per¨° tamb¨¦ la possibilitat de treballar online de manera que si el mestre introdueix una variaci¨® o fa una anotaci¨® determinada es comparteixi simult¨¤niament per a tots els m¨²sics. Tamb¨¦ es podrien introduir modificacions per capes, segons els instruments o anotacions individuals.

Avui dia, qualsevol canvi sobre una partitura s'ha de fer manualment sobre el paper. Aix¨° obliga a fer fotoc¨°pies o a realitzar-les una per una: ¡°som en ple segle XXI per¨° la interpretaci¨® musical en simf¨°nica i en ¨°pera ¨¦s la mateixa que la del segle XIX¡±, comentava Pall¨¨s. Creu, no obstant aix¨°, que ¨¦s una tecnologia que s'ha de provar i ajustar i que, en tot cas, la seva generalitzaci¨® dependr¨¤ que els editors de m¨²sica trobin atractiu i benefici¨®s el suport digital. En l'assaig de divendres, el director Josep Vila i Albert Guinovart, al piano, eren els ¨²nics que tenien partitures de paper. Quan el director indicava la repetici¨® d'un comp¨¤s no se sentia el cl¨¤ssic passar de p¨¤gines ja que era el controlador del telepronter el que situava a la pantalla el comp¨¤s en q¨¹esti¨®. ¡°No es tracta de fer un canvi r¨¤pid per¨° s¨ª d¡¯explorar com ens podem posar al dia amb la tecnologia a tots els nivells¡±, insistia Pall¨¨s.