La inversi¨® p¨²blica se situa el 2017 en m¨ªnims de 50 anys

A l'inici del 2016 s'albirava una certa recuperaci¨® de la inversi¨® de les administracions, un cap¨ªtol que inclou des de les infraestructures fins a l'R+D, passant per inversions en educaci¨®, sanitat, defensa, serveis de la policia o desenvolupament de l'habitatge. No obstant aix¨°, el Govern de Rajoy havia elaborat uns comptes poc realistes, condicionats pel panorama electoral i que no preveien l'esfor? d'austeritat que encara quedava per fer. For?at per Brussel¡¤les, el 2016 va haver d'engegar dos ajustos: un a l'abril amb un acord de no disponibilitat i un altre quan va avan?ar a l'agost el tancament de totes les despeses no essencials. Entre les dues tisorades es van retallar uns 5.000 milions d'euros. I el gruix de la retallada es va centrar una altra vegada en la inversi¨® p¨²blica.

Com a resultat, el 2016 el percentatge que realment es va executar respecte al pressupostat va ser molt baix. En Agricultura, Foment o R+D es va gastar pr¨¤cticament la meitat del que s'havia previst. El desemborsament en carreteres es va situar en cotes dels anys vuitanta. Com que la compra d'un aparell no es comptabilitza fins que no s'ha lliurat, a Defensa es va arribar fins a l'extrem de deixar als hangars Eurofighters pagats i sense estrenar perqu¨¨ no computessin en el d¨¨ficit p¨²blic. I tot aix¨° va fer que el 2016 la inversi¨® p¨²blica acab¨¦s en l'1,9%, una xifra que el Banc d'Espanya assenyala com el m¨ªnim dels ¨²ltims 50 anys.

Ara que es fa el tancament del 2017, la cosa no pinta millor. Els pressupostos d'aquest any tamb¨¦ es van preparar sota les pressions de Brussel¡¤les per reconduir el d¨¨ficit p¨²blic, encara en les cotes m¨¦s elevades de la UE. I per ajustar-s'hi, el Govern espanyol els va confeccionar a partir de les quantitats de despesa realment executades el 2016, i no sobre la base dels anteriors pressupostos, com se sol fer. Aix¨° ha provocat que aquests nivells m¨ªnims d'inversi¨® es repeteixin el 2017. Els comptes enviats a Brussel¡¤les al novembre auguren que la inversi¨® del 2017 es tornar¨¤ a quedar congelada en l'1,9%.

No obstant aix¨°, segons la comptabilitat nacional, la formaci¨® bruta de capital de les administracions va baixar un -0,8% fins a l'octubre. En aquestes dades falten els n¨²meros dels ajuntaments. Per¨° els ens municipals nom¨¦s suposen el 20% del total i es troben sotmesos a la regla de despesa, que limita els augments de la inversi¨®. Per tant, els municipis dif¨ªcilment podran engreixar la xifra final. Nom¨¦s un desemborsament extraordinari en Defensa podria alterar una mica el tancament. At¨¨s que es preveu un creixement del PIB del 3,1% per al 2017. m¨¦s una inflaci¨® a l'entorn de l'1,5%, l'evoluci¨® de les inversions quedar¨¤ per sota i perdr¨¤ pes una altra vegada en proporci¨® al PIB. Al ritme de creixement experimentat fins al setembre, se situaria en l'1,88% del PIB. Si es confirma, es tractaria de la pitjor dada en cinc d¨¨cades i molt per sota de la mitjana del 3,6% del PIB registrada entre el 1970 i el 2016.

Les inversions no tenen noms i cognoms, com passa amb les despeses socials, i tampoc estan compromeses, com passa amb els interessos del deute. Per aix¨°, resulta m¨¦s f¨¤cil aplicar-los una retallada, tot i que segons els experts s¨®n les despeses que m¨¦s contribueixen al creixement futur, sempre que cobreixin mancances i siguin eficaces.

Segons un informe del Banc d'Espanya, ¡°la contribuci¨® de la inversi¨® p¨²blica al proc¨¦s de consolidaci¨® de les finances p¨²bliques ha excedit el seu pes dins de la despesa¡±. L'organisme adverteix que aquesta partida, que representa el 10% de la despesa, va suportar prop del 60% de l'ajust fiscal. Nom¨¦s Irlanda ha fet una retallada similar de la inversi¨®. En l'ajust anterior que va abordar Espanya als anys noranta, la inversi¨® nom¨¦s va suposar el 22% de la retallada. No obstant aix¨°, el Banc d'Espanya admet que el total d'infraestructures acumulat ¨¦s m¨¦s elevat que llavors. El 2015, supera, de fet, la mitjana europea. Per¨° aix¨° s¨ª: adverteix que amb una inversi¨® tan baixa no es pot assumir ni el manteniment i, per tant, s'est¨¤ perdent una part del parc d'infraestructures.

Fonts del Govern espanyol defensen que la dotaci¨® d'inversions que t¨¦ Espanya ¨¦s elevada i que sembla l¨°gic que no es repliquin les que es van construir sense un sentit econ¨°mic. Segons el Banc d'Espanya, les ¨¤rees que m¨¦s retallades van patir van ser habitatge i protecci¨® social, amb un ajust del 80%. En canvi, defensa i ordre p¨²blic nom¨¦s van tenir disminucions d'entre el 10 i el 20%. Respecte a defensa, fonts governamentals al¡¤leguen que es tracta d'inversions compromeses i vinculades al manteniment de llocs de treball a Espanya.

Segons la patronal Seopan, les licitacions pugen un 31% fins al novembre gr¨¤cies a les comunitats aut¨°nomes i les entitats locals. Aix¨° significa que aquest any probablement hi haur¨¤ una certa millora. No obstant aix¨°, Seopan recorda que es tracta de nivells m¨ªnims hist¨°rics: nom¨¦s representen un 1% del PIB davant d'una mitjana del 2,6% en els ¨²ltims 22 anys. A m¨¦s, aquestes xifres apunten que les licitacions de Foment cauen un 7,3%.