El remol¨ª identificador escombra a Catalunya

No, la majoria parlament¨¤ria d¡¯esquerres que anunciaven els sondejos preelectorals no es va materialitzar a l¡¯hora de la veritat, el dia 21. Va ser avortada en les dues ¨²ltimes setmanes de campanya pel remol¨ª identificador desfermat per la crisi constitucional. El conjunt dels quatre partits que es reclamen d¡¯aquest espai ideol¨°gic ¡ªERC, PSC, CeC-Podem i CUP¡ª, no aconsegueixen la majoria de vots: es queden en el 47,16% del total. Els tres partits del centre dreta ¡ªCiutadans, Junts per Catalunya i PP¡ª, sumen una mica m¨¦s, el 48,4%. El sistema electoral premia els guanyadors: 61 escons per a l¡¯esquerra, 74 per a la dreta. S¨®n proporcions similars a la lectura del resultat que s¡¯ha imposat com a can¨°nica, tal com ho consigna la premsa internacional: 47,5% de vots i 70 escons per al bloc independentista (JxCat, ERC i CUP), clarament guanyador, enfront d¡¯un 43,4% i 47 escons per al bloc unionista (Ciutadans, PSC i PP). Al mig, un 7,4% dels vots i 8 escons per Catalunya en Com¨²-Podem, que ha quedat aparedat entre tots dos.

Els partits de l¡¯esquerra han perdut, a m¨¦s, altres batalles molt significatives, cadascun la seva particular. Esquerra aspirava a arrabassar a JxCat, els successors de Converg¨¨ncia, la primacia entre els independentistes. No ho ha aconseguit. El PSC aspirava a recuperar el seu lloc com a primera for?a a l¡¯¨¤rea de Barcelona, on ha estat clarament derrotat tant per Ciutadans com per ERC i JxCat. No ha guanyat en cap municipi. Els comuns d¡¯Ada Colau han frenat en sec les expectatives aixecades despr¨¦s de guanyar l¡¯alcaldia de Barcelona en les municipals del 2015 i ser la for?a m¨¦s votada a Catalunya en les legislatives del mateix any. En aquestes ha retrocedit 1,5 punts.

La CUP ha perdut les seves batalles amb ERC i amb CeC-Podem, dels quals aspirava recollir el vot radical. Malgrat el fort augment de la participaci¨®, tant CeC-Podem com la CUP van obtenir menys vots en xifres absolutes que en les anteriors eleccions al Parlament, a m¨¦s de retrocedir en percentatge. El c¨¤stig ¨¦s bastant sever per a tots dos. CeC-Podem va rebre 43.000 vots menys que fa dos anys i va quedar sense esc¨® a les prov¨ªncies de Lleida i Girona. L¡¯estrall va ser encara major en la CUP: va perdre 144.000 vots, gaireb¨¦ la meitat dels quals va guanyar el 2015, i es va quedar sense esc¨® a Lleida i Tarragona.

La majoria de dretes es va forjar a les ¨¤rees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, amb puntes de fins al 38% dels vots a Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Ripollet, que s¨®n les ¨¤rees on es concentra la major proporci¨® de poblaci¨® amb or¨ªgens en altres parts d¡¯Espanya. Un partit de la dreta liberal, Ciutadans, s¡¯ha imposat aqu¨ª com a primera for?a, presentant-se com a capdavantera de l¡¯espanyolisme nacionalista en oposici¨® frontal a l¡¯esquerra catalanista. No obstant aix¨°, a la capital de Catalunya l¡¯al?a de Ciutadans no va impedir que l¡¯esquerra s¡¯impos¨¦s amb el 49,5% dels vots, davant del 48,5% dels partits de dretes. A l¡¯eix identificador, els independentistes van superar amb el 45,7% de vots els unionistes, que es van quedar en el 43,4%.

Aquells que pensen que els conflictes nacionals s¨®n un assumpte de les dretes i sostenen que les esquerres no han d¡¯implicar-s¡¯hi han estat una altra vegada desmentits per la realitat. Els ciutadans no els segueixen. Quan hi ha un xoc entre nacionalismes, escullen el seu b¨¤ndol. Cadascun d¡¯ells t¨¦ la seva dreta i la seva esquerra, i cada elector s¡¯alinea amb aquell que considera el seu. El resultat ha estat que, en un context de polaritzaci¨® extrema, una part dels electors que en anteriors convocat¨°ries s¡¯inclinaven pels partits de l¡¯esquerra, que es defineixen tots com a catalanistes, han decidit el seu vot en funci¨® de l¡¯eix identificador i han engrossit, en aquesta ocasi¨®, la borsa electoral d¡¯un partit del nacionalisme espanyol de dretes. S¨®n els que han passat de votar socialista o Podem a votar Ciutadans. El canvi en el signe ideol¨°gic del vot s¡¯ha fet saltant per sobre de l¡¯eix social. No en bloc, per descomptat, per¨° s¨ª en una proporci¨® molt significativa. I refor?ant una inflexi¨® que es va iniciar ja en les auton¨°miques del 2015. El factor que enterboleix aquesta perspectiva ¨¦s que el creixement de Ciutadans no s¡¯ha donat nom¨¦s a costa de l¡¯esquerra catalanista. Ha estat tamb¨¦ fruit de l¡¯espectacular enfonsament del PP, que ha perdut gaireb¨¦ tot el seu electorat a Catalunya, en una bestreta del que li pot oc¨®rrer a la resta d¡¯Espanya en properes eleccions.