Puigdemont no ¨¦s el president dels catalans

Nom¨¦s faltava el discurs de Cap d¡¯Any perqu¨¨ qued¨¦s del tot clar. Puigdemont no ¨¦s el president dels catalans des de cap punt de vista. No ho ¨¦s des del punt de vista legal, ja des del 27-S, quan va trair el seu comprom¨ªs de respectar i fer respectar la legalitat estatut¨¤ria i constitucional i va proclamar fr¨ªvolament una rep¨²blica catalana sense fer-se c¨¤rrec, primer, de les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques i, despr¨¦s, jur¨ªdiques dels seus actes. Tampoc ho ¨¦s des del punt de vista de la legitimitat de les urnes, ja que no va ser ell qui va treure m¨¦s vots en les eleccions el 21-D, sin¨® la l¨ªder de Ciutadans, In¨¦s Arrimadas. Per¨°, el que ¨¦s pitjor, no ho ¨¦s tampoc des del punt de vista pr¨¤ctic. Puigdemont no pensa en el conjunt dels catalans i no pensa ni tan sols en la idea hist¨°rica de Catalunya, en el seu prestigi, la seva prosperitat i el seu futur, sin¨® que dedica tot el seu discurs de Cap d¡¯Any a defensar les seves pretensions m¨¦s partidistes i sect¨¤ries: vol ser el president dels independentistes i nom¨¦s ¨¦s el president d¡¯una part dels independentistes.

La prova indiscutible, di¨¤fana, sorprenent, ¨¦s que Puigdemont no va parlar en el seu missatge de Cap d¡¯Any dels tres problemes m¨¦s greus que ha patit Catalunya durant el 2017. Els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d¡¯agost van fer 16 morts i 130 ferits, bona part entre turistes estrangers. I a hores d¡¯ara sembla com si hagu¨¦s succe?t en un altre pa¨ªs. El president destitu?t no va tenir ni una paraula de record per a aquestes v¨ªctimes oblidades, que molt pocs volen recordar (Ada Colau, per cert, ho va fer en el seu ¨²ltim tuit del 2017). Mai el terrorisme gihadista havia colpejat Catalunya com aquest agost; i els catalans, comen?ant pels nostres dirigents, preferim no parlar-ne i encara menys extreure¡¯n lli?ons.

Aquest ha sigut tamb¨¦ l¡¯any que assenyala l¡¯entrada en una din¨¤mica de declivi que aviat pot ser imparable pel que fa al creixement econ¨°mic, l¡¯avantguardisme hisp¨¤nic en el creixement i l¡¯atracci¨® de capitals especialment estrangers. Les empreses se¡¯n van en lloc d¡¯instal¡¤lar-se entre nosaltres. Ens hem quedat sense banca i sense grans multinacionals. Si no hi posem remei, ser¨¤ el primer cop que l¡¯economia espanyola creix i Catalunya no n¡¯¨¦s cap mena de locomotora, sin¨® a l¡¯inrev¨¦s, pot ser-ne un llast. Hem perdut la seu de l¡¯Ag¨¨ncia dels Medicaments i Barcelona entra en una din¨¤mica profundament preocupant que nom¨¦s alegrar¨¤ les ciutats que competeixen amb la capital catalana i amb un cert rerepa¨ªs catal¨¤ d¡¯arrels carlines que sempre ha detestat Barcelona tant com Madrid, encara que ho dissimuli.

Un tercer fet de gravetat hist¨°rica extraordin¨¤ria ha faltat en el discurs de Cap d¡¯Any de qui t¨¦ la pretensi¨® abusiva de presentar-se com a president dels catalans. Aquest ¨¦s l¡¯any en qu¨¨ ha aparegut una divisi¨® entre els catalans com no se n¡¯havia vist una altra des de la Guerra Civil. No hi ha un sol poble, sin¨® dos, com a m¨ªnim. Organitzats per difer¨¨ncies territorials, ling¨¹¨ªstiques, d¡¯origen i de renda, a m¨¦s de les idees. ?s el pitjor que ens podia passar. I ens passa perqu¨¨ hi ha hagut uns dirigents que s¡¯hi han dedicat a fons des de fa temps, sobretot des que van inventar-se que a qui no fos independentista se l¡¯havia de blasmar amb el qualificatiu despectiu d¡¯unionista, aviat comprat fins i tot des de Madrid. Ni una paraula per part de Puigdemont, que nom¨¦s parla per a la meitat dels catalans, els seus, i nom¨¦s li interessen les perip¨¨cies de l¡¯independentisme i la seva propaganda, que s¨®n les seves.

No ¨¦s gens bo que hi hagi pol¨ªtics catalans presos. Tampoc ho ¨¦s que n¡¯hi hagi de fugits de la just¨ªcia. La convocat¨°ria de les eleccions des de la Moncloa gr¨¤cies al 155 ¨¦s una desgr¨¤cia, provocada sense cap mena de dubte per qui tenint el poder per convocar-les no ho va voler fer en nom d¡¯una fantasmal rep¨²blica proclamada sense conseq¨¹¨¨ncies. Per¨° les m¨¦s lamentables de les desgr¨¤cies s¨®n l¡¯oblit a qu¨¨ estan sotmeses les v¨ªctimes del terrorisme del 17-A, el declivi econ¨°mic en qu¨¨ ens hem endinsat en els ¨²ltims quatre mesos i la divisi¨® de Catalunya entre dues meitats que no poden ni volen entendre¡¯s. Quan alg¨² que diu que ¨¦s el president d¡¯un pa¨ªs no parla d¡¯aquestes coses que afecten la vida de la gent, com s¨®n la seguretat, la prosperitat i la cohesi¨® social, ¨¦s que aquest dirigent pol¨ªtic no ¨¦s el president del pa¨ªs i ni tan sols ho ha sigut en els fets quan encara podia lluir el t¨ªtol legal que li corresponia.