El premi Pla, ¡®germ¨¤ catal¨¤¡¯ del Nadal, fa 50 anys

Des del 1966, quan el cr¨ªtic literari i promotor cultural Joan Triad¨² es queix¨¦s des de Serra d¡¯Or que el premi Nadal de novel¡¤la que convocava Destino (llavors encara el guard¨® m¨¦s prestigi¨®s de les lletres espanyoles i tot un esdeveniment social a Barcelona) no admet¨¦s a les seves bases que poguessin presentar-se originals en catal¨¤, les cr¨ªtiques sobre aquesta impossibilitat no cessaven. La pol¨¨mica, com a ulls del Guadiana, anava apareixent i desapareixent encara dos anys despr¨¦s i? van intervenir-hi personatges tan carism¨¤tics com el periodista Eugeni Xammar o la renascuda cap?alera en l'exili Mirador. Que la revista Destino hagu¨¦s ampliat la seva secci¨® liter¨¤ria i prestat m¨¦s atenci¨® a les lletres catalanes semblava que no era suficient per sacsejar la recriminaci¨® sociocultural. Per acabar amb la pol¨¨mica i agafar el tren dels temps, els m¨¤xims responsables de Destino, Joan Teixidor i Josep Verg¨¦s, van decidir donar-li un germ¨¤ catal¨¤ al Nadal. El van batejar amb el nom del seu col¡¤laborador estel¡¤lar en la llengua de Pompeu Fabra a la revista, Josep Pla, del que van arribar a promoure una campanya per a la seva candidatura al Nobel. Aquell guard¨® compleix aquesta nit la seva 50a edici¨®, acompanyant la ja 74a del Nadal, en el seu escenari de gaireb¨¦ sempre: l'hotel Palace de Barcelona, l'antic Ritz.

?Poc assaig, per¨° bo

Onades sobre una roca deserta, d'un Terenci Moix de 26 anys ja tant prometedor com pol¨¨mic, va estrenar el guard¨® el 6 de gener de 1969. L'havien escollit els mateixos membres del jurat del Nadal, a excepci¨® de Rafael V¨¢zquez Zamora, que no dominava el catal¨¤, per la qual cosa va ser substitu?t pel professor de Literatura de la Universitat de Barcelona Joaquim Marco, des d'aquell 1966 responsable de l'equip de cr¨ªtics literaris de la revista Destino.

L'any seg¨¹ent, es va renovar gaireb¨¦ totalment el jurat en una doble jugada: no extenuar els membres del Nadal i perqu¨¨ fos m¨¦s representatiu de la puixant cultura catalana. Aix¨ª, el van integrar Maurici Serrahima, el mateix Teixidor, Josep Maria Espin¨¤s (etern col¡¤laborador de la casa i particular Pepito Grillo en relaci¨® amb el tractament de la cultura catalana a la cap?alera), Joan Perucho i Marco. Aquest 1969 ja el guanyaria Baltasar Porcel, amb Difunts sota els ametllers en flor. Porcel passaria des de llavors a formar part del jurat, en una pol¨¨mica substituci¨® de Marco per les difer¨¨ncies d'aquest amb Verg¨¦s.

Si b¨¦ en el cas de Porcel el premi donava el suport a una carrera ja iniciada, amb Terenci Moix la sintonia de l'elecci¨® es corresponia amb la filosofia fundacional del Nadal: descobrir veus noves. Un rep¨¤s a aquest gaireb¨¦ mig segle de guardons permet observar que aix¨° nom¨¦s s'ha complert parcialment i potser amb m¨¦s intensitat en les ¨²ltimes dues d¨¨cades. Jordi Coca (1992), Carme Riera (1994) o Miquel de Palol (1997), entre altres, eren noms ja ben posicionats quan van rebre el guard¨®. Van ser m¨¦s apostes, en el seu moment, Empar Moliner (2000), Jordi Llavina (2001), Llucia Ramis (2010) i Cristian Segura (2011), entre altres.

Una altra particularitat del Pla ¨¦s que premia tot tipus de prosa, des de novel¡¤la a dietaris, passant per assajos. El resultat tamb¨¦ ¨¦s desigual perqu¨¨ fins avui nom¨¦s s'han reconegut 13 t¨ªtols de no ficci¨® des que es va obrir cam¨ª el diari El temps barrat, del reconegut cr¨ªtic d'art Alexandre Cirici Pellicer, el 1972, si no vol explicar-se Testament a Praga, de Teresa P¨¤mies, signat amb el seu pare Tom¨¤s, en un particular di¨¤leg memorial¨ªstic (1970). En qualsevol cas, signifiquen al llarg dels anys una quarta part dels guanyadors. I aix¨° a pesar que els treballs premiats han estat sempre notables. A la n¨°mina dels llorejats en aquest camp hi ha, per exemple, l'exquisit dietari El vel de Maia, de Mari¨¤ Manent (1974), els delicats i significatius perfils que va reunir el responsable del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, Jaume Miravitlles, en Gent que he conegut (1979), o el no menys perspica? Josep Pla o la ra¨® narrativa, del subtil i bon lector Josep Maria Castellet (1977).

Pla va ser tamb¨¦, curiosament, objecte del pen¨²ltim assaig premiat, el que va presentar Valent¨ª Puig amb L¡¯home de l¡¯abric (1998). Des de llavors, nom¨¦s un de m¨¦s i molt recentment, els records professionals del periodista Llu¨ªs Foix, Aquella porta girat¨°ria (2016). O sigui, dos en les ¨²ltimes 28 edicions, potser fruit del c¨¤lcul editorial davant les modestes xifres de venda que el g¨¨nere presenta a Catalunya i Espanya.

Sense autores des del 2010

Una altra constataci¨® que deixa al descobert el rep¨¤s del palmar¨¨s ¨¦s la tamb¨¦ minsa pres¨¨ncia de dones. I aix¨° que el guard¨® comen?ava b¨¦ en aquest sentit, quan en la seva tercera edici¨® es reconeixia a Teresa P¨¤mies, si b¨¦ oficialment el va aconseguir com a coautora amb el seu progenitor Tom¨¤s. Fins avui s¨®n nou (un 18%)? les escriptores que han obtingut el Pla, per¨° l'¨²ltima va ser Ramis, que el va guanyar el 2010 amb la seva novel¡¤la Egosurfing.

Amb aquest panorama, aquesta nit s¨®n 30 els originals (com en la passada convocat¨°ria) que aspiren al reconeixement del Pla. Sense dubte, (un 18%) les escriptores que han obtingut el Pla, per¨° l'¨²ltima va ser Ramis, que ho va g dubte, el nom i la hist¨°ria s¨®n elements que, a difer¨¨ncia d'altres guardons en catal¨¤ del mateix Grup Planeta (al que pertany Destino des de 1989), potser han retret als seus organitzadors apostar descaradament per una literatura de consum. En qualsevol cas, aquest passat t¨¦ m¨¦s reclam que la dotaci¨® en si, que ¨¦s de 6.000 euros.

En unes coordenades parelles es mou el germ¨¤ gran en castell¨¤, el Nadal, al que en aquesta convocat¨°ria concorren 322 novel¡¤les (303 l'any passat), que aspiren a 18.000 euros. En aquest cas, es tracta de posar el nom d'un? amb els de Carmen Laforet (guanyadora de la primera edici¨®, en 1944), Miguel Delibes (tres anys despr¨¦s), Luis Romero (1951), Carmen Martin Gaite (1957) o ?lvaro Cunqueiro (1968). D¨¦u-n'hi-do.