Alejandro Palomas: ¡°No dono menjar prefabricat perqu¨¨ el cor bategui¡±

¡°M'agrada enganxar els personatges per aqu¨ª¡±, diu Alejandro Palomas?(Barcelona, 1967), assenyalant-se no el cor, sin¨® l'est¨¨rnum perqu¨¨, diu, busca arribar abans al sentiment que no pas a la ra¨®. Aix¨ª ha constru?t, des del 2002, una intensa carrera liter¨¤ria d'una quinzena de t¨ªtols, entre els quals hi ha?Una madre (2014), que el va catapultar. En aquesta l¨ªnia, i amb la mateixa protagonista, ha constru?t?Un amor, on una trucada trenca, la nit pr¨¨via a unes noces, una harmonia familiar ben travada. Amb aquesta hist¨°ria dissabte va aconseguir el 74¨¨ Premi Nadal (18.000 euros), que sortir¨¤ a les llibreries al febrer editada per Destino.

Pregunta. Defineixen la seva obra com a ¡°melodrames contemporanis amb dosis de com¨¨dia¡±...

Resposta. Agafat amb pinces, potser s¨ª: passo del t¨°pic que el sentit de l'humor resta i el drama suma. Per¨° quan penso en el melodrama em ve al cap Mary Tyler Moore... i aix¨° s¨ª que resta.

P. Vivim en un exhibicionisme sentimental infinit?

R. Som una societat emoticona, d'emoci¨® instant¨¤nia, molt infantil, com d'ensinistrament can¨ª: somriure-premi; si no hi ha premi, hi ha males cares... Molt b¨¤sic, ho estem basificant?tot. I costa sortir d'aqu¨ª. Si ho fas, corres el perill de ser dif¨ªcil, per¨° m'encanten els reptes, remoure coses. Necessito complicar-les.

Som una ¡®societat emoticona¡¯, molt b¨¤sica, ho ¡®basifiquem¡¯ tot

P. Tampoc sembla gaire sincer aquest exhibicionisme emotiu.

R. Perqu¨¨ ¨¦s una societat que ha girat l'esquena a la psicoan¨¤lisi, que nom¨¦s busca la felicitat r¨¤pida, de consum. I la felicitat no s¨¦ el que ¨¦s; jo visc per descobrir-la. Viure apartant la visi¨® psicoanal¨ªtica et converteix en una societat infantil: no hi ha preguntes, no vols saber d'on vens ni qu¨¨ hi ha al darrere. Et mires al mirall i creus que ets feli? perqu¨¨ pots controlar la vida... Per¨° la vida no es pot controlar; la vida no ¨¦s, sin¨® que es fa. Vull veure com, amb quins records, la fabriques, veure com la jugues. Si no la jugues, ja has perdut.

P. Diu: ¡°M'agrada enganxar els personatges per aqu¨ª¡±, i s'assenyala el cor...

R. No, el plexe. Escric per al plexe, no per al cor. Si escrius per al cor jugues al melodrama; si escrius per al plexe, escrius per a l'impacte: tires una pedra i veiem com es gestiona aix¨°. No dono menjar prefabricat perqu¨¨ el cor bategui; el cor m'importa poc, m'importa com respires, l'impacte del que fa mal, el que remou. No vull que el cervell activi les defenses, si no, el meu missatge arriba molt esva?t, jo vull provocar un dolor i que el teu sistema actu? llavors i el gestioni, veure qu¨¨ hi ha aqu¨ª dins teu. Jo estic cont¨ªnuament bombardejant aquest plexe, intentant obrir aix¨°. Sempre llegim molt a la defensiva per por de veure ¡®aquest soc jo o he estat jo en un moment de la meva vida¡¯...

P. I el lector s'hi vol veure?

R. El que no m'agrada ¨¦s escriure per amagar-me; molts autors escriuen per amagar-se sota el llenguatge; no t¨¦ sentit. Hi ha molta creaci¨® liter¨¤ria que t¨¦ poca ¨¤nima. Vull que el lector i tamb¨¦ els personatges su?n la samarreta emocional. I per aix¨° cal tenir barra. No pots jugar a dues bandes.

P. Aix¨° no ¨¦s exhibicionisme?

R. Ja m'han acusat d'exhibicionisme. Aix¨° va amb mi, no amb la meva literatura; quan escric soc jo 100%; amb els meus amics i la meva fam¨ªlia tamb¨¦ soc l'Alejandro que escriu.

No vull que el cervell activi les defenses, si no, el meu missatge arriba molt esva?t, jo vull provocar un dolor i que el teu sistema actu? llavors i el gestioni, veure qu¨¨ hi ha aqu¨ª dins teu?

P. La fam¨ªlia, tan freq¨¹ent en la seva obra, com a b¨²nquer emotiu?

R. La fam¨ªlia real m'ho ha donat tot, ¨¦s la meva bombolla. ?s un planetari des d'on es pot mirar el m¨®n exterior sense por que t'ataquin; i aix¨° ¨¦s v¨¤lid tant per al terreny personal com per al literari.

P. I l'Amalia, d'Una madre, que a?Un amor reapareix, qu¨¨ representa?

R. ?s la personalitat que m'agradaria ser: candor, veure poc per¨° molt b¨¦ les relacions humanes, una confian?a en els altres que jo no tinc¡­ ?s el meu alter ego, una bondat infinita. No en tinc i em fa enveja: aquesta bondat tan cega t'ha de donar molta pau. Si tens un objectiu ¨¦s m¨¦s f¨¤cil viure, saps quina ¨¦s la teva finalitat. Em fa enveja la gent que t¨¦ una missi¨® a la vida; aix¨ª no la gastes buscant-la...

P. Aix¨° ¨¦s gaireb¨¦ de psicoan¨¤lisi.

R. M'estiro?en un divan des de fa anys i m'encanta. Mai ho deixaria, ni aix¨° ni el tir amb arc.

P. En fa?

R. S¨ª, gaireb¨¦ cada dia: ¨¦s contacte amb un mateix, concentraci¨®, precisi¨®, agressivitat, contenci¨®...

P. Referents literaris?

R. Tres dones: Jeanette Winterson, que he tradu?t; Agota Kristof, el seu Claus i Lucas ¨¦s ¨²nic, et mors; i Magda Szab¨®. Llegeixo m¨¦s dones que homes, per¨° David Foenkinos m'encanta.

P. Qu¨¨ els uneix? Un realisme emocional?

R. No, la literatura del plexe. No hi ha m¨¦s: directe a la jugular, en vena. Menjar-se la vida, menjar-se el llibre... I no tenir temps per a segons qu¨¨: els preciosismes, dues hores de descripci¨® d'un tap¨ªs o un paisatge... Aix¨° avui es pot veure a Google. Jo vull m¨¦s carn.

P. Diu que ha estat, fins fa poc, covard a la vida i en la literatura, per¨° que ara va a totes. Qu¨¨ el va fer canviar de xip vital i literari?

R.?Aix¨° ¨¦s molt de treball d'anys de divan i no viure la vida a l'estil est¨ªmul-premi. Jo havia d'apostar a llarg termini per poder analitzar i treure coses de dins meu, veure fins a quin punt hi havia un cigne dins de l'aneguet, si ¨¦s que hi era. Vaig provar-ho i vaig veure que la recepci¨® no era dolenta. Vaig ser conscient que nom¨¦s hi ha una vida i que aix¨° s'acaba aviat.