Antoni Bassas: ¡°Avui el fet ¨¦s opinable i aix¨° fa mal al periodisme¡±

Unes 15.000 hores de r¨¤dio, 14 anys entre els seus 32 i 46, la mort del seu pare o el naixement de la seva tercera filla. I, en paral¡¤lel, una societat catalana que mutava. Aix¨ª es podria resumir la d¨¨cada i mitja d'Antoni Bassas (Barcelona, 1961) al capdavant d'El mat¨ª de Catalunya R¨¤dio (1995-2008), uns records i reflexions que ha recollit a?Bon dia. S¨®n les vuit!, amb el qual acaba de guanyar el 50¨¨ Premi Pla, que publicar¨¤ Destino al febrer.

Pregunta. Es va acomiadar aix¨ª: ¡°Si la classe pol¨ªtica catalana no aguanta un programa aix¨ª ¨¦s que tenim una cultura democr¨¤tica molt justeta¡±. Quin pecat va cometre?

Resposta. El llibre ¨¦s una hist¨°ria de Catalunya narrada mitjan?ant la r¨¤dio, no es tracta de passar comptes ni hi ha amargor. Per¨° podr¨ªem haver seguit un parell d'anys m¨¦s i acabar-ho b¨¦ pensant en el futur de la r¨¤dio. Pecats? Em demanaven canvis a les tert¨²lies, m¨¦s... Hi havia una incomoditat manifesta amb la l¨ªnia editorial d'un programa que, de manera intu?tiva, comen?ava a evidenciar que la societat catalana canviava la pell, que s'enfonsaven els vells paradigmes de la Transici¨®, que la divisi¨® de poder CiU-Generalitat, PSC-ajuntaments s'esquerdava, tot aix¨° mutava. Ho vaig notar en la reacci¨® dels oients. I ho vaig anar portant al programa... I, ¨¦s clar, qui t¨¦ el poder el vol conservar com sigui, i si creu que el relat no li va a favor, doncs fa el que ja ¨¦s un cl¨¤ssic: matar el missatger. Catalunya i Espanya tenen h¨¤bits semblats en aix¨°: un pa¨ªs no ¨¦s democr¨¤tic perqu¨¨ ho digui una constituci¨® o un estatut... Va haver-hi poca esportivitat: es va prendre una decisi¨® pol¨ªtica que des del punt de vista empresarial era incomprensible. I amb aix¨° es va perdre part de l'afecci¨® de la gent per la r¨¤dio p¨²blica del pa¨ªs.

El poder se sentia inc¨°mode amb el meu programa de r¨¤dio

P. Vost¨¨ va viure aix¨°, Joaquim Maria Puyal es va quedar fora d'unes concessions de freq¨¹¨¨ncies p¨²bliques a mitjans dels noranta...

R. S¨ª, Puyal no va poder liderar un grup de r¨¤dio privada, per¨° ¨¦s que el 2003, amb el primer tripartit, va verbalitzar que estava disposat a ser director general de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals i deixar el futbol; va haver-hi fins i tot converses del que podria haver estat una veritable refundaci¨® de la CCMA... I tampoc va ser possible. Qu¨¨ incomoda? Els pol¨ªtics em deien: ¡°?s que ens colles molt¡±. Miri, a vost¨¨ li conv¨¦ que quan vagi a la r¨¤dio p¨²blica es faci escoltar, que sigui una entrevista de deb¨°, perqu¨¨ si aix¨° no es percep aix¨ª, s'acaba l'audi¨¨ncia; i aix¨° em perjudica a mi, per¨° tamb¨¦ a vost¨¨. Perqu¨¨ aquest mitj¨¤ deixar¨¤ de ser de refer¨¨ncia, ser¨¤ prescindible, com el Canal 9: la propaganda no es vol ni escoltar. Aix¨° ens fa m¨¦s pobres. Fer entrevistes dures a un president ¨¦s una obligaci¨® que tenim els periodistes perqu¨¨ tenim un contracte social amb la gent: som un poder que controla el poder en nom de la gent. Reflexiono sobre tot aix¨° al llibre.

P. Creu que va estar menys supeditat al poder del que ho pot estar avui Catalunya R¨¤dio?

Si creu que el relat no li va a favor, el poder fa el que ja ¨¦s un cl¨¤ssic: matar el missatger. Catalunya i Espanya tenen h¨¤bits semblants en aix¨°

R. Tenia l'obsessi¨® que son¨¦s com una r¨¤dio comercial en el millor sentit, el competitiu. En el cas dels d'avui, cal dir que jo vaig veure passar una ¨¨poca, per¨° ara ens trobem en un moment d'emerg¨¨ncia nacional.

P. Qu¨¨ fa m¨¦s mal al periodisme: el SEO, els motors de recerca i els likes o b¨¦ les trinxeres ideol¨°giques?

R. Totes dues coses, per¨° aqu¨ª cal afegir-hi la precarietat laboral, la digitalitzaci¨®, que el fa m¨¦s r¨¤pid i lliure, per¨° tamb¨¦ m¨¦s superficial, i la por dels mitjans a ser impopulars: volem mantenir un lector o un oient a la zona de confort ideol¨°gic i aix¨° crea una bombolla de missatges insana. Perqu¨¨ s¨ª, el periodisme ¨¦s interpretaci¨® i aix¨° es tradueix en una l¨ªnia editorial, per¨° aquesta no pot ser una f¨°bia o una trinxera fins al punt que els fets queden tan manipulats que s¨®n irreconeixibles. Ara els fets s¨®n opinables i l'opini¨®, sagrada. Aix¨° fa mal al periodisme.

Una l¨ªnia editorial no pot ser una f¨°bia o una trinxera fins al punt que els fets queden tan manipulats que s¨®n irreconeixibles

P. Qu¨¨ se sentia en la societat catalana d'aquells anys que expliqui on som ara?

R. El gran moment va ser el 2000, quan Aznar canvia el to, que ¨¦s l'actual: Espanya no ser¨¤ mai un Estat plurinacional i el sostre auton¨°mic ¨¦s aquest. El 2004, amb els atemptats d'Atocha, s'adona que existeixen les fake news d'Estat. I despr¨¦s del frac¨¤s de l'Estatut de Maragall i l'apoyar¨¦?de Zapatero, que d'Espanya ja no es podia esperar res ni dels que s'esperava alguna cosa, que calia tirar pel nostre compte. I aix¨ª es van sentir els primers crits d'independ¨¨ncia el 2007.

El 2003, amb el primer tripartit, Puyal va verbalitzar que estava disposat a ser director general de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals i deixar el futbol; va haver-hi fins i tot converses... I tampoc va ser possible

P. Una profecia?

R. La ruptura emocional, sentimental, de confian?a, entre dos milions de catalans i Espanya ¨¦s profunda i, generacionalment en alguns casos, irreversible, i aix¨° donar¨¤ lloc a una nova Catalunya i a una nova Espanya, que haur¨¤ de decidir si vol seguir empobrint-se a ella mateixa per salvar la unitat. L'independentisme ha d'aconseguir imposar la idea a l'Estat que les societats s¨®n din¨¤miques i que si no ho ¨¦s s'acabar¨¤ trencant. Espanya haur¨¤ de decidir si vol ser sempre un Estat trencat nom¨¦s unit per la for?a o b¨¦ per les conviccions democr¨¤tiques.

P. La seva traject¨°ria i la d'altres sembla mostrar com si el periodista esportiu es vei¨¦s obligat a dignificar-se saltant a altres ¨¤mbits.

Jo no hauria pogut entrevistar b¨¦ presidents de la Generalitat o del Govern espanyol si no hagu¨¦s abordat un futbolista en un t¨²nel de vestidors

R. L'¨¤mbit esportiu ¨¦s una gran escola de periodisme; no ¨¦s casual que Puyal fes els programes de televisi¨® que va fer o que Jordi Bast¨¦ triomfi els matins o jo hi fos durant 14 anys. Caldria revisar aquesta idea que el periodisme esportiu ¨¦s fluix o vulgar. Jo no hauria pogut entrevistar b¨¦ presidents de la Generalitat o del Govern espanyol si no hagu¨¦s abordat un futbolista en un t¨²nel de vestidors: es tractava de pensar r¨¤pid, ser oport¨² en la pregunta i crear un clima... en 15 segons.