Culpable mentre no es provi el contrari

El Tribunal Suprem diu, en la seva interlocut¨°ria del 5 de gener, que no veu en Oriol Junqueras (m¨¦s de 60 dies a la pres¨® provisional) suficients indicis que no abandonar¨¤ la via unilateral d¡¯independ¨¨ncia i que respectar¨¤ la Constituci¨®. Provo d¡¯imaginar-me, sense ser un especialista en la mat¨¨ria (per aix¨° m¡¯ho imagino), quins indicis poden necessitar els magistrats que van redactar la interlocut¨°ria per decidir la llibertat o la prolongaci¨® de l¡¯empresonament de Junqueras.

Vegem un exemple: suposem que jo no tinc indicis que el meu ve¨ª, que una vegada va fer ¨²s d¡¯un incivisme ac¨²stic que gaireb¨¦ em fa perdre els nervis, no torni a repetir el seu mal comportament. Com que no tinc indicis suficients (despr¨¦s caldria analitzar quins serien aquests indicis tan decisius) que no torni a oc¨®rrer, el denuncio. Doncs, aqu¨ª estic creant un trastorn innecessari en la meva vida i sobretot en la vida del pobre ve¨ª, que, potser, quan va dir que no tornaria fer-ho, deia la veritat.

Tornem a la interlocut¨°ria: es reconeix que als pol¨ªtics presos, al meu parer per motius pol¨ªtics, no se¡¯ls pot acusar d¡¯haver estat ells mateixos autors d¡¯actes violents, per¨° s¨ª que se¡¯ls acusa de ser conscients que en incitar en aquelles manifestacions estaven assumint que es produ?ssin (o millor dit, que es poguessin produir) aquests enfrontaments violents. Com pot veure un jutge, sense tenir-ne proves, que l¡¯acusat era conscient de cometre un delicte (de sedici¨® i rebel¡¤li¨®)? Es dona la circumst¨¤ncia que jo caminava per all¨¤, el 20 de setembre. A mi no em va convocar ning¨². Caminava per all¨¤ perqu¨¨ ¨¦s per on solc caminar als matins, quan baixo des del meu volgut Guinard¨® fins a les Rambles cam¨ª del mar. Quan aquesta situaci¨® va comen?ar a judicialitzar-se, vaig recordar que el dia dels fets em vaig anar a prendre un tallat mentre esperava a veure com finalitzava la r¨¤tzia financera decretada unilateralment pel ministre d¡¯Hisenda, Crist¨®bal Montoro. Vaig estar all¨¤ fins a l¡¯hora de dinar. Vaig menjar en un restaurant proper i vaig tornar a la gradual concentraci¨® de gent davant del Departament d¡¯Economia de la Generalitat.

El que em va cridar poderosament l¡¯atenci¨® va ser que en el restaurant, a uns escassos cent cinquanta metres a la rodona, ning¨² feia cas del que estava passant gaireb¨¦ davant els seus nassos. Els comentaris tenien a veure, fins a on vaig poder escoltar, amb les despeses del col¡¤legi i d¡¯una her¨¨ncia sobtada que comen?ava a esquerdar fins a una llavors feli? relaci¨® fraternal. Als comensals que no escoltava, els observava moure les mans, consultar els seus m¨°bils, xerrar com si no tinguessin l¡¯obligaci¨® de tornar als seus llocs de treball. La concentraci¨® que progressava en quantitat d¡¯assistents a molt pocs metres d¡¯all¨¤, em va semblar que no els amo?nava. No vaig veure en aquests rostres cap inquietud, que no fos la quotidiana d¡¯estar al pendents del seu anar fent a la terra. I no obstant aix¨°, ins¨°litament, aquests magistrats ho van visualitzar tot en contra dels pol¨ªtics catalans. Vaig pensar que si aquests senyors tan respectables haguessin estat pels lim¨ªtrofs dels esdeveniments d¡¯aquell 20 de setembre, haurien vist in situ el mateix que vaig veure jo: una massa de gent cridada a concentrar-se i protestar, per¨° res que ens fes recordar les escenes del cuirassat Potemkin. I a pocs metres, la gent normal lliurada als seus quefers i preocupacions quotidians, lluny, molt lluny de percebre la presa del Palau d¡¯Hivern. I per cert, hauran de tenir molta cura els dirigents sindicals, a partir d¡¯ara, quan convoquin una manifestaci¨®, no sigui que se¡¯ls fiqui a la pres¨® per sedici¨®.

En la interlocut¨°ria del magistrat Pablo Llarena del 5 de desembre de 2017 es deixava oberta una propera excarceraci¨® d¡¯Oriol Junqueras, Joaquim Forn i de Jordi S¨¢nchez i Jordi Cuixart, una vegada haguessin deixat clar l¡¯aband¨® total de la seva perseverant vocaci¨® unilateralista. Cridava l¡¯atenci¨® tamb¨¦, en aquest escrit, els dubtes albergats pel magistrat. El que escriu aix¨°, hauria d¡¯estar dins el cap d¡¯aquest home per entendre de quins dubtes es parla, suposant que un dubte en mat¨¨ria judicial pugui instrumentar-se com a prova contra un acusat. Vaig recordar: "Li donar¨¦ un consell, no es fiqui vost¨¨ en pol¨ªtica". Els sona?

Aix¨° que relato va oc¨®rrer. Per¨° no va hauria d¡¯haver ocorregut, si el m¨¦s incompetent president de la Generalitat que mai va tenir aquesta honorable instituci¨®, no s¡¯hagu¨¦s acovardit davant els a?llats insults de botifler.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.