El canvi radical i feminista al final de ¡®Carmen¡¯ escandalitza It¨¤lia

Fins a quin punt es pot reescriure l'art per seguir les exig¨¨ncies pol¨ªtiques, ¨¨tiques i morals de cada ¨¨poca o per denunciar problemes actuals? El teatre del Maggio Musicale de Flor¨¨ncia va decidir diumenge, de manera m¨¦s o menys volunt¨¤ria, experimentar-ho i va estrenar una Carmen de Bizet que suposa un pas ins¨°lit en aquesta reflexi¨®. Els espectadors van comprovar com en l'¨²ltim acte de la proposta del director d'escena, Leo Muscato, la protagonista arrabassa una pistola a Don Jos¨¦ i li clava un tret. El resultat: mor el maltractador i no la v¨ªctima. El motiu, segons expliquen els responsables del teatre, era denunciar la viol¨¨ncia contra les dones, que deixa un cad¨¤ver a It¨¤lia cada tres dies i la lluita dels que no tenen altaveus rellevants. Per¨° en un pa¨ªs on la l¨ªrica ¨¦s religi¨® manipular la conclusi¨® d'una obra posant en risc el significat ha generat l'efecte contrari.

La superviv¨¨ncia de l'¨°pera va obligar el segle passat a proposar tota mena d'experiments sobre els escenaris. Directors com Peter Sellars van transportar a principis dels vuitanta les obres cl¨¤ssiques al m¨®n contemporani ¡ªel punt d'inflexi¨® va ser el seu Don Giovanni injectant-se hero?na sobre l'escenari del Monadnock Music Festival de Manchester el 1980¡ª i, des de llavors, la temptaci¨® d'adaptar els cl¨¤ssics ha constitu?t el mainstream de la modernitat teatral. Tamb¨¦ aquesta Carmen, ambientada en un assentament de gitanos romanesos a la perif¨¨ria d'una gran ciutat italiana i amb un Don Jos¨¦ convertit en policia antidisturbis. Per¨° aquesta no ¨¦s la q¨¹esti¨® que li ha suposat a Muscato l'esbroncada d'una part del p¨²blic, amenaces a les xarxes socials i fins i tot la incomprensi¨® de grans amics, com relata a aquest diari sense entendre encara la pol¨¨mica que s'ha generat.

Les veus cr¨ªtiques amb el canvi de final de Carmen al¡¤ludeixen al clima general en el qual transcorre la pol¨¨mica. Un per¨ªode on all¨° que ¨¦s pol¨ªticament correcte es barreja amb metes assolides, com la visualitzaci¨® i la den¨²ncia social de l'assetjament a les dones en la ind¨²stria del cinema, per exemple, per¨° que corre el risc de maquillar grollerament els aspectes feridors, inc¨°modes o violents de grans obres.

Quan l'art of¨¨n, la culpa no acostuma a ser de l'art. Es recorre ara com a burla a cert revisionisme a aquelles 24 obres de Shakespeare corregides per Thomas Bowdler el 1807, en qu¨¨, entre altres coses, Of¨¨lia no se su?cidava, sin¨® que moria accidentalment. Els cr¨ªtics il¡¤lustren tamb¨¦ el fenomen a trav¨¦s de la petici¨® amb 8.700 signatures que va rebre el MET per retirar El somni de Teresa, la pintura de Balthus d'una nena de 13 anys amb la cama aixecada sobre una cadira deixant entreveure la roba interior. El museu novaiorqu¨¨s no va passar per aqu¨ª, i la premsa italiana s'escandalitzava aquest dimarts que, aparentment, ho hagu¨¦s consentit el teatre florent¨ª. ¡°I si fem un Moby Dick on la balena no mor i nom¨¦s ¨¦s anestesiada¡±, s'interrogava La Repubblica. A Fran?a, p¨¤tria de Bizet i M¨¦rim¨¦e, el canvi tamb¨¦ ha rebut cr¨ªtiques.

Per¨° els defensors de Muscato, entre els quals hi ha l'alcalde de Flor¨¨ncia, Dario Nardella ¡ªviolinista, president del teatre en q¨¹esti¨® i gran aficionat a l'¨°pera¡ª, al¡¤leguen que es tractava d'una provocaci¨® pol¨ªtica i social fundada en les obligacions de l'art de cridar l'atenci¨® sobre les q¨¹estions contempor¨¤nies. ¡°Aprecio la seva elecci¨® perqu¨¨ ho va fer amb un objectiu prec¨ªs: reflectir un tema grav¨ªssim i seri¨®s a It¨¤lia, com ¨¦s la viol¨¨ncia contra les dones. Hi ha hagut un gran debat i moltes cr¨ªtiques. Per¨° algunes no les entenc. No ¨¦s una q¨¹esti¨® ideol¨°gica sobre canviar una ¨°pera o el seu significat. El teatre ha de ser den¨²ncia, la cultura ha de ser reinterpretada en el temps present. I val tamb¨¦ per a la gran cultura del passat. Aix¨° no significa canviar el passat, no soc un est¨²pid que pensa a reescriure l'art. El missatge de l'elecci¨® d'aquest director d'escena ¨¦s social i cultural: cridar l'atenci¨® sobre una q¨¹esti¨® tan seriosa com s¨®n els feminicidis¡±, assenyala Nardella a EL PA?S.

Muscato, al tel¨¨fon, es mostra abatut per la pol¨¨mica. ¡°S'ha aixecat una polseguera exagerada, gratu?ta¡±, assenyala. Les sis funcions ¡ª1.600 localitats per nit¡ª estan esgotades i el superintendent del teatre, de qui va partir la idea de canviar el final, vol prorrogar-la. Per¨° l'escarni p¨²blic, sumat a l'infortuni que la pistola amb la qual Carmen mata Don Jos¨¦ va fallar estrepitosament el dia de l'estrena, s'ha tornat insuportable. ¡°L'¨²nic motiu pel qual accepto portar un cl¨¤ssic a escena ¨¦s perqu¨¨ susciti debat i sigui un motor d'emocions. No buscava ¨¦pater. Jo no he parlat mai de?feminicidi, per¨° m'alegra que es vegi aix¨ª¡±, explica mentre rebutja l'etiqueta de pol¨ªticament correcte i capgira l'argument. ¡°Em preocupa que ja no tinguem la llibertat cultural i intel¡¤lectual de deixar-nos sorprendre. No em poden enviar a la foguera sense veure tota l'¨°pera¡±. De moment, qui vulgui fer-ho ja no trobar¨¤ entrades.