L¡¯efic¨¤cia de la vacuna de la grip punxa aquesta temporada

L'epid¨¨mia de la grip continua a l'al?a ¡ªs'arribar¨¤ al m¨¤xim d'incid¨¨ncia en les properes setmanes¡ª i la recepta que hi ha per combatre-la, la vacuna trivalent recomanada especialment a diversos grups de risc, no acaba d'aconseguir l'efic¨¤cia desitjada. La vacuna, que es dissenya a partir de les soques que van circular la temporada anterior, acostuma a tenir una efectivitat que oscil¡¤la entre el 40% i el 60%, per¨° aquest any, des que va comen?ar el curs gripal ¡ªarrenca a l'octubre i s'allarga fins a l'abril¡ª, amb prou feines arriba al 25% d'efic¨¤cia.

M¨¢s informaci¨®n

Els hospitals afronten saturats el punt ¨¤lgid de la grip

Vacunar de la grip les embarassades prev¨¦ riscos durant el part

La grip afecta el doble de pacients que l¡¯hivern passat a Catalunya, amb 27 casos greus

La tradicional vacuna de la grip es dissenya cada any a partir de tres soques del virus. Com que la vacuna s'administra amb els virus, el sistema immunitari genera anticossos que protegeixen contra aquests microorganismes inclosos en el preparat biol¨°gic. L'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS) ¨¦s l'encarregada de determinar, a trav¨¦s d'una gran xarxa mundial de laboratoris de vigil¨¤ncia de la grip, quines soques del virus s¨®n les que m¨¦s circulen i decidir amb quines es fabricar¨¤ la vacuna, que es renova cada temporada. Com que el proc¨¦s d'elaboraci¨® de la vacuna triga uns mesos, l'OMS decideix els microorganismes que inclour¨¤ en la immunitzaci¨® segons els virus que m¨¦s han circulat durant la temporada anterior.

El problema ¨¦s que el virus de la grip ¨¦s rebel i t¨¦ una alta capacitat de mutaci¨®, una habilitat que complica l'efic¨¤cia de la vacuna perqu¨¨ pot passar ¡ªi, de fet, passa¡ª que els virus amb els quals es va fer el preparat biol¨°gic fa sis mesos ja no siguin exactament els mateixos que circulen ara.

La baixa efic¨¤cia de la vacuna d'aquest any es deu, segons els experts consultats, a dos elements: les dues soques que m¨¦s circulen responen poc o gens a la immunitzaci¨® perqu¨¨ una ha patit una mutaci¨® i l'altra ni tan sols ¨¦s a la vacuna.

L'OMS va determinar que aquesta temporada, per a l'hemisferi nord, la vacuna es fabricaria amb dues soques del virus A ¡ªl'A(H1N1) i l'A(H3N3)¡ª i una altra del virus B, en concret la B-Victoria. ¡°El problema ¨¦s que l'A(H1N1) circula molt poc i de la B-Victoria nom¨¦s hi ha casos espor¨¤dics. L'A(H3N3) va segona al podi, per¨° no respon b¨¦ a la vacuna; i despr¨¦s, el 75% dels casos s¨®n pel virus B-Yamagata, que no ¨¦s a la vacuna¡±, resumeix el doctor Toni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona.

Existeix una altra vacuna, la tetravalent, que incorpora la soca B-Yamagata amb els altres tres virus de la trivalent. ¡°Per¨° es recomana per a pacients amb factors de risc importants, com grans immunodeprimits i trasplantats¡±, explica el doctor Ferran Moraga-Llop, pediatre i vicepresident de l'Associaci¨® Espanyola de Vacunologia. Catalunya i M¨²rcia, sost¨¦ el metge, van ser les primeres comunitats a administrar-la a aquests col¡¤lectius. ¡°A Catalunya, per exemple, de la tetravalent se'n posen unes 1.500¡±, afegeix Trilla.

Per¨° a banda de l'abs¨¨ncia a la vacuna de la B-Yamagata ¡ªla soca que m¨¦s circula en l'ambient¡ª, els experts s'han topat amb el fet que el virus A(H3N3), el segon amb m¨¦s pres¨¨ncia, no acaba de respondre a la vacuna. I aquesta no ¨¦s la primera vegada. ¡°Fa un any, despr¨¦s d'acabar la temporada, es va veure que la vacuna no havia funcionat b¨¦ amb aquest virus¡±, explica l'epidemi¨°leg del Cl¨ªnic. Les causes que consideren?els investigadors despr¨¦s de fer estudis cient¨ªfics sobre el cas s¨®n dues: o b¨¦ el virus de l'ambient ha mutat i el que circula ¨¦s una mena de subsoca diferent, o b¨¦ la mutaci¨® es produeix en el proc¨¦s de fabricaci¨®. Aquesta segona hip¨°tesi ¨¦s, segons el parer de Trilla i Moraga-Llop, la m¨¦s plausible.

La culpa ¨¦s de l¡¯ou

En aquest cas, la culpa seria d'un ou. El m¨¨tode m¨¦s habitual per fabricar la vacuna ¨¦s conreant les soques del virus triades per l'OMS en un ou, on es repliquen. ¡°Hi ha un estudi que exposa que el virus no creix b¨¦ a l'ou i que s'hi adapta amb una mutaci¨® per poder-hi cr¨¦ixer. El problema ¨¦s que aquesta mutaci¨® pot ser la responsable que l'antic¨°s que genera la vacuna no funcioni¡±, explica Trilla.

En qualsevol cas, malgrat la baixa efic¨¤cia de la vacuna aquesta temporada, els experts insisteixen que aquesta ¨¦s la millor recepta per combatre la grip, sobretot per als grups de risc (persones de m¨¦s de 65 anys, dones embarassades i persones amb malalties cr¨°niques, com cardiopaties, processos d'immunodefici¨¨ncia¡­). De fet, segons un estudi realitzat per investigadors del Centre de Recerca Biom¨¨dica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut P¨²blica (Ciberesp) i publicat a la revista Canadian Medical Association Journal (CMAJ), la vacunaci¨® durant diverses temporades en persones grans t¨¦ un alt efecte protector davant de les formes greus de grip (ingressos a la UCI i defuncions). Les persones de m¨¦s de 65 anys vacunades en la temporada d'estudi i en anys anteriors van tenir una protecci¨® del 31% per prevenir ingressos hospitalaris per grip lleu, del 74% per evitar ingressos a la UCI i un 70% per prevenir defuncions associades.

¡°La vacuna t¨¦ limitacions, per¨° ¨¦s el millor que tenim¡±, valora Moraga-Llop. Segons l'¨²ltim informe de la Xarxa Nacional de Vigil¨¤ncia Epidemiol¨°gica, s'han notificat 86 defuncions des de l'inici de la temporada. Tots presentaven factors de risc. El 64% tenien indicada la vacunaci¨® (67 persones) i no estaven immunitzats.