El turisme i l¡¯agricultura es preparen davant el canvi clim¨¤tic

No hi ha volta enrere. El progressiu augment de les temperatures no t¨¦ aturador i el 2017 va confirmar que els term¨°metres han escalat a Catalunya fins a 1,5 graus cent¨ªgrads per sobre de la mitjana clim¨¤tica. A m¨¦s, no plou el que hauria de ploure. Hi ha sectors i activitats que pateixen especialment les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯escalfament atmosf¨¨ric i busquen solucions per no ser v¨ªctimes del canvi clim¨¤tic. ?s el cas de la ind¨²stria tur¨ªstica, especialment la relacionada amb l¡¯esqu¨ª, i el sector del vi. Alguns cellers ja es plantegen despla?ar les vinyes situades m¨¦s al nord perqu¨¨ el producte no perdi qualitat.

Scott Pruitt ¨¦s un home tan tebi amb les q¨¹estions mediambientals que va aconseguir ser l¡¯escollit per Donald Trump per dirigir l¡¯Ag¨¨ncia de Protecci¨® del Medi Ambient. Les conseq¨¹¨¨ncies que t¨¦ el canvi clim¨¤tic s¨®n tan patents que fins i tot un descregut com Pruitt ha assenyalat aquesta setmana que ¨¦s ¡°indubtable¡± que el clima pateix alteracions. La temperatura de la superf¨ªcie terrestre i oce¨¤nica de la Terra el 2017 es va situar gaireb¨¦ un grau cent¨ªgrad per sobre de la mitjana del segle XX. A Espa?a, el 2017 va ser l¡¯any m¨¦s c¨¤lid des de 1965, quan van comen?ar els registres de l¡¯Ag¨¨ncia Estatal de Meteorologia (AEMET). Tamb¨¦ va ser el segon m¨¦s sec. A Catalunya la temperatura mitjana anual va superar mig grau la del per¨ªode de refer¨¨ncia 1961-90. El Servei de Meteorologia de Catalunya destaca que l¡¯anomalia va ser m¨¦s marcada en algunes zones del Prepirineu i en punts del litoral, sobretot de la prov¨ªncia de Barcelona. All¨¤, la temperatura mitjana anual ha arribat a superar 1,5 graus cent¨ªgrads la mitjana clim¨¤tica.

La imparable escalada dels term¨°metres t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies en tots els ¨¤mbits, per¨° alguns sectors la pateixen m¨¦s. Miguel A. Torres, president de Bodegas Torres, adverteix que la viticultura t¨¦ un seri¨®s problema a curt termini. ¡°L¡¯augment de temperatures provoca que la verema s¡¯avanci, la qual cosa al seu torn comporta un desajust entre la maduraci¨® del ra?m, que marca el grau d¡¯alcohol del vi, i la maduraci¨® fen¨°lica, ¨¦s a dir, la d¡¯aquells components que ens aportaran la major part d¡¯aromes d¡¯un vi¡±. El desori, afegeix, comporta conseq¨¹¨¨ncies per a la qualitat dels vins. Lluitar contra el progressiu escalfament de la terra no planteja una soluci¨® senzilla: ¡°Caldr¨¤ plantejar-se despla?ar les vinyes m¨¦s cap al nord o a m¨¦s altura per buscar temperatures m¨¦s fredes¡±, diu el cellerer.

Ja l¡¯any 1997 Torres va adquirir 200 hect¨¤rees al Pallars per plantar vinyes a 950 metres sobre el nivell del mar. Tamb¨¦ t¨¦ una finca experimental en altura a Benabarre (Osca). Miguel A. Torres obre la porta a substituir algunes varietats de ra?m per d¡¯altres que aguantin millor la calor: ¡°En algunes zones podr¨ªem plantar monestrell en lloc de tempranillo, i tempranillo en lloc de pinot noir¡±. Aquesta estrat¨¨gia acabaria per redibuixar les caracter¨ªstiques de les denominacions d¡¯origen, ja que algunes zones de producci¨® perdrien el ra?m que ara els dona popularitat i prestigi. ¡°No es deixar¨¤ de fer vins per¨° ja no seran els vins als quals els consumidors estan acostumats¡±, conclou Torres.

Francesc Xavier Mas ¨¦s l¡¯alcalde Sant Lloren? de Morunys (Solson¨¨s), que es troba al peu de l¡¯estaci¨® d¡¯esqu¨ª de Port del Comte. En la cavalcada de Reis, Mas va fer un discurs en qu¨¨ va demanar a les seves majestats reals que portessin ¡°neu¡±. Port del Comte ¨¦s l¡¯estaci¨® que es troba m¨¦s al sud de totes les que operen a Catalunya, abans ho era Rasos de Peguera per¨° va tancar, i la seva cota m¨¦s baixa amb prou feines supera els 1.700 metres d¡¯altitud. Albert Estella ¨¦s el director de l¡¯estaci¨®. Aquests dies celebra una nevada que ha deixat m¨¦s de mig metre de neu fresca, per¨° recorda que fa dues campanyes va viure ¡°la pitjor temporada¡± en els m¨¦s de 40 anys d¡¯hist¨°ria que t¨¦ l¡¯estaci¨®.

Per escassetat de neu no van poder obrir fins al 23 de gener i, quatre setmanes m¨¦s tard, amb prou feines seguien en funcionament el 50% de les instal¡¤lacions. Explica que en el Forat de la B¨°fia, una hist¨°rica glacera de la zona, no hi ha ni rastre de gel des de fa cinc anys. Estella posa en relleu que sense m¨¤quines de neu artificial ¡°costaria poder mantenir l¡¯estaci¨® oberta¡±. Els canons possibiliten tenir una ¨°ptima base de neu a les pistes, m¨¦s duradora que els flocs naturals, per¨° tamb¨¦ exigeixen que el temps acompanyi: com m¨¦s fred fa, sempre per sota de zero, i menys humitat hi ha m¨¦s qualitat t¨¦ la neu produ?da i m¨¦s efica? ¨¦s el sistema.