Immobilitzats per la rauxa

Despr¨¦s de d¨¨cades de sentit com¨², de pol¨ªtica de peix al cove, de pac¨ªfiques manifestacions familiars onejant senyeres, de tornar cada 12 de setembre a obrir la botiga i a estalviar per a la vellesa, sembla que Catalunya s¡¯ha tornat boja, socialment i pol¨ªticament boja. Diuen que la rauxa, una vena arrabassada que equilibra l¡¯avorrit seny i adopta el que ¨¦s absurd com a possible, ¨¦s part de l¡¯¨¤nima catalana. La novetat ¨¦s que ha deixat de ser un sentiment creatiu per convertir-se en un estat d¡¯¨¤nim permanent. Catalunya viu instal¡¤lada en la rauxa.

Han tornat els almog¨¤vers, els ferotges soldats reclutats per Roger de Flor. Els actuals no criden ¡°desperta ferro¡±, ni es llancen al combat cos a cos, per¨° la seva fe patri¨°tica ¨¦s comparable a la d¡¯aquells guerrers. Educats per seguir encara que no es vegi el final, incapa?os de negociar, mostrant un odi ancestral pel tra?dor, l¡¯arravatament dels actuals almog¨¤vers es plasma a les xarxes socials, i es veu en les manifestacions o en les vagues que tallen carreteres i estacions. Molts d¡¯ells semblen burgesos ben menjats i vestits, per¨° els seus gestos denoten una indignaci¨® i una innoc¨¨ncia m¨¦s pr¨°pia de joves antisistema que de senyors que sempre van passejar per la vorera m¨¦s llunyana a la manifestaci¨®.

En general, el patriotisme es limita a adherir-se a cada nou s¨ªmbol o pancarta de l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) o d¡¯?mnium Cultural. Durant aquestes festes nadalenques, vaig veure alguns homes i dones lluint el lla? groc en el trau, aliens a la fartanera que el secessionisme provoca dins i fora de les seves terres. Els espanyols, segons l¡¯enquesta del CIS, ja no consideren el conflicte catal¨¤ com un dels seus problemes principals; no obstant aix¨°, molts segueixen pensant que la for?a i riquesa de les nostres terres no ser¨¤ ignorada pel planeta Terra. ¡°Tranquil¡¤la, Espanya no pot viure sense nosaltres; si Catalunya s¡¯arru?na, s¡¯arru?na Espanya¡±, em raonava un amic mentre bev¨ªem cava. Pau per als presos, volia dir davant la meva sorpresa. En el n¨²vol d¡¯autoafirmaci¨® nacional, nom¨¦s deixen entrar gent eixelabrada. Els assenyats ens quedem a terra, patint.

El dia de Sant Esteve, quan el Cor de l¡¯Orfe¨® cantava el Cant de la Senyera embolicat en banderes estelades, la meva mare, devota de la vella quadribarrada, va jurar no tornar al tradicional concert. Fa uns anys, un cr¨ªtic musical em va explicar l¡¯escridassada que va rebre per escriure les seves notes assegut mentre es cantava el text del poeta Joan Maragall. El llavors president del Palau, F¨¨lix Millet i Tusell, li va cridar l¡¯atenci¨®: ¡°Has d¡¯aixecar-te, mostrar respecte pel nostre himne patri¨°tic i catalanista; deixes en mal lloc el teu peri¨°dic¡±. Millet, aquest patriota, segueix a l¡¯espera de sent¨¨ncia per l¡¯espoli del Palau per finan?ar Converg¨¨ncia i a ell mateix. Ja no el preocupa la independ¨¨ncia. Nom¨¦s la llibertat; la seva, ¨¦s clar.

Sentiments a banda, ¨¦s important recon¨¨ixer que un 47% de Catalunya ¡ªdes de la dreta a l¡¯extrema esquerra¡ª va tornar a votar partits sobiranistes i viu en la seva rep¨²blica imaginada al marge de qualsevol Estat de dret. Fins i tot est¨¤ disposada a acceptar que un president virtual dirigeixi el pa¨ªs per control remot. ?s cert que d¡¯aquesta rauxa sense fi es van desmarcant alguns pol¨ªtics ¡ªdes del ja oblidat Jordi Baiget al recent Artur Mas¡ª; per¨°, amb gent declarant en els tribunals o entre reixes, ¨¦s improbable que Catalunya es baixi del n¨²vol i que els seus dirigents es treguin la capa de superheroi. De moment, es limiten a donar passets a un costat.

Aquest proc¨¦s, en el qual portem vivint anys, si b¨¦ ens el guisem entre tots i t¨¦ molts culpables, ens el menjarem tot sols, entre catalans. Sense reconciliaci¨® social per enlloc, sense pactes parlamentaris transversals, per descomptat sense intervenci¨® d¡¯Europa, seguirem vivint al pa¨ªs de mai m¨¦s, on ja aflora el sempre larvat sentiment de superioritat nacional. Aquest afany supremacista ¡ªel temible virus que ha atacat tants pa?sos europeus¡ª dona peu a pensar que els catalans ens mereixem la lluna, que aquest pa¨ªs ric produeix ¨¦ssers extraordinaris que es poden saltar les lleis sense pagar per aix¨°. No ¨¦s una idea nova, ja la va avan?ar Francesc Pujols, un fil¨°sof tocat per la rauxa i amic de Dal¨ª: ¡°Arribar¨¤ un dia¡±, va dir, ¡°que els catalans, pel sol fet de ser-ho, ho tindrem tot pagat¡±. Amb un altre any d¡¯immobilitzats per la rauxa, ¨¦s urgent que reneixi el seny. I torni la pol¨ªtica del pacte, aquella menyspreada hero?na.