El parc d¡¯habitatges envelleix per falta d¡¯inversi¨® en rehabilitaci¨®

L'edificaci¨® i la rehabilitaci¨® d'habitatges a Catalunya estan sota m¨ªnims. Des que va tocar fons el 2013, la construcci¨® de noves llars i la renovaci¨® d'un parc cada vegada m¨¦s vell han crescut a un ritme molt lent, la qual cosa allunya Catalunya dels objectius que la Uni¨® Europea es va marcar per al 2020 en mat¨¨ria de sostenibilitat i efici¨¨ncia energ¨¨tica. La superf¨ªcie total de projectes visats al Col¡¤legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya va cr¨¦ixer un 9% el 2017, fins als 3,9 milions de metres quadrats, i es van visar 11.250 habitatges, lluny dels 40.000 que el Col¡¤legi considera imprescindibles per la renovaci¨® del parc.

El nombre d'habitatges visats a Catalunya el 2017, 11.250, suposa un creixement del 32% respecte a l'any anterior. Aix¨ª, des de l'any 2013, l'edificaci¨® no para de cr¨¦ixer. No obstant aix¨°, el Col¡¤legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) considera que aquest increment ¨¦s molt lent, ja que parteix d'un m¨ªnim molt baix arran de la crisi ¡ªel 2013 es van visar 2.888 habitatges¡ª, i el sostre el marca l'¨¨poca anterior a la crisi, quan s'arribava als 100.000 habitatges visats cada any. La falta de grans projectes i, especialment, el poc esfor? en la rehabilitaci¨®, fan que el Col¡¤legi vegi la xifra del 2017 com a insuficient, especialment si es posa en relaci¨® amb el m¨ªnim de projectes que s'haurien d'emprendre cada l'any per renovar el parc d'habitatges catal¨¤, format per 4 milions d'habitatges.

En la revisi¨® semestral sobre les dades de visats d'habitatge, el COAC va distingir aquest dilluns entre projectes d'obra nova i de gran rehabilitaci¨®, aquella que afecta estructuralment l'edifici o la seva fa?ana. En el primer cas, el 2017 es van visar 2,56 milions de metres quadrats d'obra nova, un 12% m¨¦s que l'any anterior. L'increment de la rehabilitaci¨® va ser de l'11%, fins als 1,25 milions de metres quadrats.

Segons Llu¨ªs Comer¨®n, deg¨¤ del COAC ¡ªqui deixa el c¨¤rrec aquest any per presidir el Consell Superior de Col¡¤legis d'Arquitectes d'Espanya¡ª, en una "situaci¨® normalitzada" s'haurien d'assolir, com a m¨ªnim, 40.000 habitatges visats a Catalunya. Aquesta xifra podria ser superior si es tenen en compte les directrius de la Uni¨® Europea en mat¨¨ria d'efici¨¨ncia energ¨¨tica. A Europa, el 40% de les emissions de CO2 prov¨¦ de la inefici¨¨ncia energ¨¨tica dels edificis, i el COAC estima que, cada any, s'hauria d'invertir entre un 2 i un 4% del valor de l'immoble en la seva rehabilitaci¨®.

El deg¨¤ dels arquitectes catalans va destacar que el gruix dels projectes correspon a operacions de grand¨¤ria mitjana (de 500 a 3.000 m?) i grans (de 3.000 a 10.000 m?). Els projectes molt grans, de m¨¦s de 10.000 metres quadrats, han caigut un 17% respecte al 2016, any en el qual va haver-hi sis grans promocions a la ciutat de Barcelona.

Des que va esclatar la crisi, el t¨ªmid creixement de la construcci¨® i la rehabilitaci¨® no es reparteix de manera homog¨¨nia al territori. Nom¨¦s les prov¨ªncies de Barcelona i Girona creixen de manera constant. La construcci¨® a la prov¨ªncia de Girona basa el seu creixement en operacions mitjanes i residencials, mentre que a la ciutat de Barcelona, que el 2016 va tenir grans projectes que van rellan?ar el sector, el volum de projectes visats ha caigut un 13%. A la resta de la prov¨ªncia de Barcelona l'increment ha estat del 17%. En les altres zones de Catalunya, Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre, la construcci¨® i la rehabilitaci¨® estan estancades amb un creixement imperceptible.

Per trobar una soluci¨® a aquest baix ritme de construcci¨® i rehabilitaci¨®, el COAC ha impulsat un Pacte Nacional per a la Renovaci¨® Urbana que, no obstant aix¨°, est¨¤ paralitzat des de la suspensi¨® del Parlament per l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®. Comer¨®n va proposar aquest dilluns una alian?a entre les Administracions i el sector privat per impulsar una estrat¨¨gia semblant al Plan Renove per a la renovaci¨® del parc automobil¨ªstic. "Per comen?ar, necessitem recaptar m¨¦s informaci¨®, ja que sobre rehabilitacions nom¨¦s tenim les dades de la gran rehabilitaci¨®. A m¨¦s, necessitem estrat¨¨gies de finan?ament i una simplificaci¨® de la normativa", va reclamar el deg¨¤.