Tamb¨¦ Corbacho

La baixa de Celestino Corbacho al PSC ¨¦s m¨¦s que un s¨ªmptoma: ¨¦s la constataci¨® fefaent del declivi socialista a Catalunya a causa de la falta de claredat d¡¯una pol¨ªtica sense nord fix, amb zigzaguejos constants, amb una personalitat desdibuixada.

Un militant tan veter¨¤ com l¡¯antic alcalde de l¡¯Hospitalet no fa un pas aix¨ª d¡¯un dia per l¡¯altre, sense pensar-s¡¯ho dues vegades, ni per desavinences personals amb la direcci¨® actual o amb altres companys de partit. Fa un pas aix¨ª, tan rotund i en aquest moment tan delicat, perqu¨¨ ho ha meditat molt, perqu¨¨ fa anys que discrepa en silenci i ha considerat que ja no es pot aguantar m¨¦s. ¡°Deixo el partit i punt, aix¨° no t¨¦ remei¡±, es deu haver dit.

Aquests ¨²ltims anys el PSC ha patit una sagnia constant pel seu vessant catalanista: els Maragall, els Nadal, Geli, Tura¡­ En realitat, bona part dels protagonistes dels famosos governs tripartits. Semblava que en els ¨²ltims temps el PSC d¡¯Iceta abandonaria tota vel¡¤le?tat nacionalista i que, per fi, la l¨ªnia pol¨ªtica que proposaven els anomenats ¡°capitans¡± dels anys noranta, abandonada el 2003, s¡¯imposaria. Per¨° no ha estat aix¨ª, ha estat tot el contrari: s¡¯ha recuperat la l¨ªnia catalanista amb evidents mals resultats electorals en els seus principals feus de sempre a favor de Ciutadans. Ha estat una derrota per a la pol¨ªtica d¡¯Iceta, curiosament un dels capitans m¨¦s conspicus dels vells temps.

Durant la crisi catalana de setembre i octubre aquest frac¨¤s ja es veia venir. Iceta no va assistir a la manifestaci¨® unionista del 8 d¡¯octubre, que va ser molt important, convocada per Societat Civil Catalana. Per¨° no nom¨¦s aix¨°. El dia abans, el primer secretari del PSC, i suposo que la resta dels seus dirigents actuals, va estar present en una estramb¨°tica manifestaci¨® d¡¯est¨¨tica light en la qual tots els participants havien d¡¯anar vestits de blanc i que amb prou feines va omplir la pla?a de Sant Jaume de Barcelona.

Es va veure llavors la desconnexi¨® dels socialistes amb la seva base social, perqu¨¨ en aquella memorable jornada els carrers es van inundar de tradicionals votants socialistes dels barris perif¨¨rics de Barcelona i el seu entorn. ?s m¨¦s, algun participant del vell socialisme, gran protagonista de la jornada, va estar rebent la nit anterior un gran nombre de correus electr¨°nics signats per dirigents del PSC que li recriminaven la seva actitud perqu¨¨, segons deien aquells missatges, aquella era una manifestaci¨® de fatxes. Un mili¨® de fatxes, doncs, van omplir el centre de Barcelona. Quina badada.

Corbacho va ser un emblema del que el PSC podria haver estat i que finalment no ha estat aix¨ª. Com ¨¦s ben sabut, els socialistes catalans eren una estranya barreja en la qual un dels seus components aportava els vots i l¡¯altre dirigia el partit. Aix¨ª va ser sota els lideratges de Revent¨®s, Obiols i Nadal. Arrasaven en les generals quan el l¨ªder del PSOE era Felipe Gonz¨¢lez, arrasaven tamb¨¦ als grans municipis de l¡¯entorn de Barcelona i Tarragona perqu¨¨ es presentaven alcaldes en qui es reconeixien els que aportaven vots, i perdien sempre a les auton¨°miques perqu¨¨ aquests s¡¯abstenien: no s¡¯hi presentava el PSOE. El PSC era una mixtura de dos partits, tal com figura (o va figurar en el seu moment) en el nom oficial: ¡°Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)¡±. El PSC del par¨¨ntesi manava i el PSOE del par¨¨ntesi obe?a.

Per¨° va arribar un moment en qu¨¨ els obedients van comen?ar a rebel¡¤lar-se. Dirigits per Josep Maria Sala, secretari d¡¯organitzaci¨®, van plantar cara al congr¨¦s del partit que es va fer a Sitges el 1994 i van guanyar. Per¨° els faltava un l¨ªder, un general, i per aix¨° se¡¯ls va anomenar ¡°capitans¡±. Calia esperar a trobar-lo. Podria haver estat Borrell, per¨° vivia a Madrid. M¨¦s tard va ser Montilla, que es va convertir en obedient. Podrien haver estat dues dones, Manuela de Madre i Carmen Chac¨®n. En un determinat moment, en la funesta ¨¨poca d¡¯elaboraci¨® del nou Estatut, sembla que Corbacho, un d¡¯ells, estava gaireb¨¦ decidit a encap?alar una ruptura del PSC i implantar una federaci¨® del PSOE a Catalunya: els obedients de llavors consumaven la rebel¡¤li¨® i es constitu?en en una part del PSOE. Una altra ocasi¨® perduda.

Corbacho ¨¦s un s¨ªmbol del moment que viu el PSC. La indecisi¨® no ¨¦s bona en pol¨ªtica, a la Catalunya d¡¯avui no hi caben les ambig¨¹itats perqu¨¨ el xoc ¨¦s existencial. Segurament Corbacho, fart d¡¯aquesta ambig¨¹itat, ha optat per fer un contundent pas enrere, ha decidit marxar. No un pas al costat, tan ambigu, tan de moda.