Or¨ªgens

Parlant de la decad¨¨ncia de la petita burgesia anglesa, just al comen?ament de l¡¯Autobiografia que va escriure als anys trenta, poc abans de morir, Gilbert Keith Chesterton explica que la classe mitjana, tan respectable en temps del seu avi, s¡¯ha dividit en aquells moments entre els pretensiosos (snobs) i els puritans (prigs). Els primers volen entrar en Societat i els segons volen sortir de la Societat i entrar en societats tals com la comunitat vegetariana o les col¨°nies socialistes. Tamb¨¦ sabem per altres fonts que, en aquella ¨¨poca, entre els anys vint i trenta, ja hi havia afici¨® a l¡¯orientalisme i a l¡¯antipedagogia. A la novel¡¤la La tia Mame, de Patrick Dennis, situada en el per¨ªode d¡¯entreguerres, la protagonista vol enviar el nebot orfe que ha quedat a c¨¤rrec seu a una escola mixta on les classes es fan amb els alumnes i professors despullats i amb una il¡¤luminaci¨® de rajos ultraviolats, i el programa educatiu ¡ªorientat a combatre intensament tota forma de repressi¨®¡ª consisteix en gimn¨¤stica r¨ªtmica, art no figuratiu i grups de discussi¨®. La tia Mame no pot deixar de lamentar, entre altres contrarietats, una exig¨¨ncia del testament patern: el nen haur¨¤ de rebre una educaci¨® protestant, i d¡¯aquesta manera es veur¨¤ privat dels misteris de les religions orientals. Esnobisme i puritanisme no deixen de tenir els seus punts de contacte, cosa perfectament l¨°gica si tenim en compte que procedeixen de la mateixa classe social.

No ¨¦s estrany que, en una era de convulsions i conflagracions com la que ha patit Occident els darrers cent anys, les tend¨¨ncies decadents de les classes mitjanes hagin tingut una vida discont¨ªnua, per¨° el que no es pot negar ¨¦s que en el primer quart del segle XXI han tornat a florir amb difer¨¨ncies escasses respecte a les que observava Chesterton al seu temps: les comunitats vegetarianes passen ara per un dels seus millors moments i les col¨°nies socialistes tornen a ser una aspiraci¨®. S¡¯hi han afegit, certament, altres dedicacions i compromisos, per¨° tots s¨®n productes de la mateixa matriu. L¡¯esnobisme de la classe mitjana ha florit tamb¨¦ al mateix comp¨¤s, amb legions de connaisseurs en gastronomia, moda i art contemporani, i quan s¡¯ha agermanat amb el puritanisme ha produ?t el que de vegades s¡¯anomena ¡°l¡¯esquerra feng shui¡±, amb tot el seu univers de medicines alternatives, ecologisme emocional i estudis de g¨¨nere. ?s sens dubte el moviment m¨¦s conservador del nostre temps. Ja fa a la vora cent anys que persisteix en les mateixes idees, i ara ja ocupa alcaldies i altres llocs de poder. S¨®n els besnets dels que volien sortir de la societat i dels que volien entrar en societat, i ¨¦s potser per aquest motiu que, volent sortir de la Uni¨® Europea, de l¡¯euro, de l¡¯Estat de dret i del pensament racional, no sembla que de moment tinguin la menor intenci¨® d¡¯abandonar les pretensions socials.