Ib¨¢?ez bufa les 60 espelmes de Mortadel¡¤lo i Filem¨®

Amb nom¨¦s 11 anys, Francisco Ib¨¢?ez va enviar un dibuix a la revista infantil Chicos. Va ser la seva primera publicaci¨® i pel dibuix li van pagar un duro (tres c¨¨ntims d'euro), "una fortuna aleshores", recorda el dibuixant. Deu anys m¨¦s tard, un jove i decidit Ib¨¢?ez aterrava a l'editorial Bruguera amb una proposta: una s¨¨rie d'aventures protagonitzada per dos detectius singulars i ca¨°tics. Era el 1957 i aquella primera hist¨°ria sobre un indi havia evolucionat en Mortadel¡¤lo i Filem¨®. Comen?ava la llegenda.

Envoltat d'aficionats i de fidels seguidors del c¨°mic espanyol m¨¦s popular, Ib¨¢?ez ha compartit aquest divendres records i an¨¨cdotes sobre la seva extens¨ªssima traject¨°ria. Els?detectius m¨¦s populars de les vinyetes fan 60 anys i l'editorial Penguin Random House ho ha volgut celebrar amb un homenatge a l'artista catal¨¤, que, per sort, va ignorar el consell de la seva mare, que li insistia que "el m¨¦s segur" era treballar en un banc.

Amb 81 anys, Ib¨¢?ez segueix passant-s'ho tan b¨¦ amb els seus personatges com el primer dia. Per crear els seus protagonistes, tot just necessita "uns minuts". Desenvolupar les seves aventures i idear noves trames ¨¦s "el m¨¦s fotut", se sincera el creador. No obstant aix¨°, aquesta aparent dificultat no ha impedit una astron¨°mica producci¨® de 206 t¨ªtols. Fins ara. El prol¨ªfic?artista es troba a un oce¨¤ de dist¨¤ncia d'altres mites del c¨°mic, com el belga Herg¨¦, que va dibuixar 24 hist¨°ries de Tint¨ªn, o dels creadors d'Ast¨¨rix, Uderzo i Goscinny, que, junts, van fer 28 ¨¤lbums.

La primera hist¨°ria de Mortadel¡¤lo i Filem¨® apareixia el 20 de gener del 1958 a la revista Pulgarcito. Llavors, un Mortadel¡¤lo de tra? m¨¦s simple ja es comen?ava a disfressar per, acompanyat del seu fidel company, Filem¨®, intentar resoldre els casos m¨¦s estramb¨°tics encarregats per la T.I.A, la tamb¨¦ desastrosa ag¨¨ncia secreta per la qual treballen els nostres estimats detectius.

Des d'un c¨¨ntric hotel de Barcelona, l'actor i humorista Carlos Areces, aut¨¨ntic fan¨¤tic dels irrepetibles inspectors, ha conversat amb "el mestre" del c¨°mic. Ib¨¢?ez ha recordat els dos episodis en qu¨¨ la censura franquista va rebutjar les seves hist¨°ries "amb aquell male?t llapis vermell". En una ocasi¨®, els censors van interpretar que "nom¨¦s D¨¦u pot crear ¨¦ssers humans". En un altre cas, la dictadura va argumentar que uns divertits pops, balenes i calamars estaven cometent adulteri. Unes notes, les de la censura, que si es publiquessin ara "farien riure m¨¦s que la historieta en si", reflexiona l'il¡¤lustrador.

Els personatges de Mortadel¡¤lo i Filem¨® no pretenen reflectir la nostra societat. "Mai faig cr¨ªtica social ni pol¨ªtica", sost¨¦ Ib¨¢?ez, que apunta al gag que ells generen com "l'ess¨¨ncia" de la seva feina. L'il¡¤lustrador assenyala que s'acull a l'actualitat "amb una finalitat purament comercial" perqu¨¨, diu, "li agrada m¨¦s a la gent". El llapis del geni ha dibuixat l'expresident Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, el pr¨ªncep Carles d'Anglaterra, Pau Gasol o un B¨¢rcenas molt murri aixecant el dit. En molts casos i, altre cop per la censura, el creador s'ha vist obligat a canviar el rostre dels seus personatges.

Despr¨¦s de 30 milions d'exemplars venuts, Francisco Ib¨¢?ez, amb la ment l¨²cida i l'humor intacte, segueix decidit a omplir les vinyetes de Mortadel¡¤lo i Filem¨® treballant les mateixes hores que en els seus inicis. Malgrat haver bufat les 60 espelmes dels seus "fills" al c¨°mic, l'artista, que es defineix com a "historietista", segueix volent "saber dibuixar".