Una ¡®Yerma¡¯ actual que no traeix Lorca

Yerma parlant amb una pitonissa pel m¨°bil, pixant sobre un predictor, parlant amb el seu marit mentre se sent el Telenot¨ªcies¡­ Tot i aix¨°, no deixa de ser la Yerma de Lorca en cap moment. L'actualitzaci¨® de l'obra que ha fet Marc Chronet respecta l'autor per sobre de tot. ¡°Lorca no ens explica quin m¨®n representa, ni tan sols si li ¨¦s contemporani. Ens ho imaginem, perqu¨¨ el coneixem¡±, es justifica el director.

La companyia Projecte Ingenu torna (fins al 4 de febrer) al Teatre Akad¨¨mia amb Yerma, coprodu?da amb aquesta sala barcelonina, on ja va tenir un gran ¨¨xit el mar? passat. Costa fer-se a la idea que una noia del segle XXI, per m¨¦s que sigui de poble, se sinceri amb les amigues com ho fa la protagonista, s'emocioni quan sent cantar els ocells o, fins i tot, digui coses com que ¡°tenir un fill no ¨¦s tenir un ram de roses¡±. ¡°A Lorca hi ha proximitat¡±, destaca Chornet. La veritat ¨¦s que interpretar els cl¨¤ssics (i entenem que el teatre del poeta granad¨ª ¨¦s cl¨¤ssic) ¡°porta a acceptar certs convencionalismes per apropar el teatre a la gent¡±.

¡°Recitar versos de Lope de Vega o Shakespeare, o interpretar un musical ens fa assumir aquesta dist¨¤ncia que dona l'estil¡±, comenta el director. ¡°Amb Lorca passa el mateix, per¨° el seu teatre t¨¦ una gran proximitat, i tamb¨¦ cal pensar que moltes de les frases que diu la Yerma s¨®n molt po¨¨tiques i semblen anacr¨°niques, per¨° no ens enganyem, als anys trenta tampoc les devia dir ning¨²¡­¡± ?s teatre.

Chornet reconeix que hi ha obres que el fascinen sense saber gaire b¨¦ per qu¨¨. Yerma n'¨¦s una: ¡°Potser ¨¦s que cont¨¦ la veu de l'autor, que li dona moments d'aut¨¨ntica poesia a la representaci¨®, i no nom¨¦s al text: estableix altres efectes que porten a pensar en coreografies invisibles que fan de l'obra m¨¦s aviat un quadre en desenvolupament¡±. Partint del respecte profund que li deu a Lorca, el director, en col¡¤laboraci¨® amb l'escen¨°grafa Laura Clos i tota la companyia, ha creat un univers po¨¨tic al voltant de la protagonista.

De fet, l'escenografia ¨¦s l'altra gran protagonista de la?Yerma de Projecte Ingenu. Marca el pas del temps i el drama de la dona com una dansa macabra. Sobreposa escenes i personatges: ella, al llit, patint, aliena (aparentment) a les seves amigues, que treballen al camp i xerren. Presonera, incapa? d'engendrar un fill, de sentir-se estimada, immersa en un masclisme latent. "Hay cosas encerradas detr¨¢s de los muros que no pueden cambiar porque nadie las oye", escriu Lorca. ¡°Aix¨° s¨ª que ¨¦s una pres¨®, tamb¨¦ avui dia¡±, diu Marc Chornet. ¡°Si no es desencaden¨¦s la trag¨¨dia, la Yerma i el Juan podrien viure deu anys junts i no s'entendrien¡­ Al principi fins i tot es veuen els defectes com a graciosos (ells s¨®n al llit, s'estimen¡­ riuen), despr¨¦s, amb el corc de les relacions humanes al llarg dels anys, passaran a no suportar-los¡±. ¡°Tot ¨¦s part de la natura que envolta la Yerma fins a enterrar-la¡±. Aqu¨ª tenim el quadre en moviment del qual parla el director.

Tot aix¨°, sense necessitat de trair Lorca. ¡°Vam tenir un debat sobre si s'havia de traslladar l'acci¨® a un entorn urb¨¤, per¨° vam decidir no fer-ho per respecte a l'al¡¤legoria. N'hi havia prou amb treure-li un m¨ªnim de folklore (per exemple, en les can?ons, la m¨²sica d'aquestes ¨¦s original) per no arribar a fer un recital de l'estil de Lola Flores¡±. Chornet assegura que Lorca ¡°sempre va sentir un gran respecte per aquest folklore gitano, que ell va reivindicar com a alta cultura, res de cultura de bar¡±.

La mirada cr¨ªtica de l'obra ¨¦s un altre dels aspectes que resisteixen el pas del temps. ¡°En la seva trilogia de la terra (Bodas de sangre, Yerma i La casa de Bernarda Alba), Lorca utilitza aquest m¨®n fosc per criticar-lo¡±, diu Chornet, recordant que el poeta venia del Madrid progressista en el qual havia conviscut amb personatges com Dal¨ª o Bu?uel. ¡°Tornar a l'Andalusia rural era un contrast que li servia per criticar aquella societat. I no deixava de ser el mateix autor que ja havia escrit una obra tan surrealista com El p¨²blico, per exemple, res a veure amb el costumisme i el ruralisme de Yerma! Per¨° en cap dels seus registres Lorca deixa de ser l'autor avan?at que va crear La Barraca, el primer prototip de teatre amb vocaci¨® p¨²blica, per al poble¡­¡±.