Les cartes sobre l¡¯hemicicle

Encara s¡¯han d¡¯esvair moltes inc¨°gnites, per¨° la constituci¨® del nou Parlament ha donat pistes interessants sobre l¡¯estat i la disposici¨® d¡¯esperit de les forces pol¨ªtiques.

Entre els independentistes ha decaigut la voluntat de dissimular les difer¨¨ncies entre Junts per Catalunya i Esquerra Repulicana. Esquerra ¨¦s un partit compacte i degudament jerarquitzat, en qu¨¨ Junqueras segueix tenint l¡¯¨²ltima paraula, tot i que hagi estat ocultat darrere dels murs d¡¯Estremera. Partit republic¨¤ i independentista per definici¨®, aposta per un canvi de ritme. Amb la independ¨¨ncia com a horitz¨®, per¨° per una via lenta i pragm¨¤tica, que permeti recuperar el control de les institucions, establir objectius de govern a curt termini i guanyar capital pol¨ªtic. Per aix¨° ent¨¦n que toca moure¡¯s dins de la legalitat, sense for?ar situacions que juguen en contra. Roger Torrent ¨¦s l¡¯int¨¨rpret d¡¯aquesta l¨ªnia pol¨ªtica. Aguantar¨¤ la pressi¨®?

Junts per Catalunya, al contrari, ¨¦s avui un galimaties. El PDeCAT, un partit nounat, s¡¯enfronta permanentment a obstacles end¨°gens que li impedeixen cr¨¦ixer. Amb el cas Palau, la seva vella gu¨¤rdia, portadora de la c¨¤rrega convergent, ha passat definitivament a la reserva. Per¨° la nova generaci¨® de dirigents est¨¤ posse?da pel lideratge telem¨¤tic de Puigdemont, que, amb la poderosa bandera de la m¨¤xima instituci¨® catalana i envoltat d¡¯un nucli d¡¯incondicionals, proposa i disposa davant d¡¯un partit tan feble que s¡¯ha deixat acorralar.

L¡¯estaci¨® de dest¨ª est¨¤ assenyalada: un govern ERC-Junts per Catalunya al 50 per cent, per¨° per arribar-hi Puigdemont haur¨¤ d¡¯acceptar que l¡¯adhesi¨® al seu lideratge no ¨¦s a la seva persona, sin¨® a la instituci¨®, i que un president eclipsa l¡¯anterior. I els partits hauran d¡¯assumir les acusacions de tra?ci¨® dels qui no assumeixen els l¨ªmits de l¡¯estrat¨¨gia rupturista.

El retorn al Govern i una agenda amb objectius diversificats que recuperin el debat sobre les transformacions econ¨°miques, culturals, tecnol¨°giques i socials ¨¦s el que esperen els comuns, que no han aconseguit imposar un perfil propi en aquest proc¨¦s. Barcelona ¨¦s la seva carta i l¡¯¨¤rea metropolitana hauria de ser el seu repte.

A l¡¯¨¤rea anomenada constitucionalista, el to particularment agressiu d¡¯Arrimadas en constituir-se el Parlament confirma que la batalla es trasllada a Espanya, en la disputa per l¡¯hegemonia de la dreta. La temptaci¨® de Ciutadans ser¨¤ la recentralitzaci¨®, amb l¡¯avantatge, respecte al PP, de no governar en les institucions auton¨°miques i locals i, per tant, de no tenir pressi¨® des de les seves pr¨°pies terminals. Hi haur¨¤ mala maror.

La desaparici¨® del PP com a grup parlamentari eleva a categoria el que fa temps que ¨¦s una evid¨¨ncia: la dreta espanyola no ha ent¨¨s mai el que passa a Catalunya. El PP catal¨¤, controlat des de fa d¨¨cades per un grapat de regidors aferrats a mantenir les seves posicions, ¨¦s irrellevant socialment. Rajoy ha dit davant dels seus que ara tocava guanyar pol¨ªticament l¡¯independentisme a Catalunya. Per¨° si no ho va fer abans, si va parapetar la seva impot¨¨ncia darrere de la just¨ªcia, per qu¨¨ ho hauria de fer ara? Maquiavel li ofereix algunes pistes: ¡°El pr¨ªncep necessita tenir l¡¯amistat dels pobles, sense aquesta no tindr¨¤ remei en les adversitats¡±, ¡°aquelles ciutats i pa?sos que parlen lleng¨¹es i tenen cultures diferents s¨®n les m¨¦s dif¨ªcils de conquerir i de conservar¡± i ¡°aquell que no descobreix els mals quan neixen no ¨¦s savi de deb¨°¡±.

Finalment, el PSC viu atabalat. Circulen aquests dies dues versions de la seva presumpta p¨¨rdua de vots en els ¨²ltims dies de campanya. Uns diuen que la causa va ser l¡¯aposta d¡¯Iceta per un indult als pol¨ªtics processats; d¡¯altres pensen que va ser la desautoritzaci¨® immediata del candidat per part de diversos dirigents del PSOE. Probablement, les dues hip¨°tesis tenen la seva part de veritat. De fet, ¨¦s la veritat del PSC.

Les cartes estan sobre la taula. Ara falta que es cre?n les condicions per reprendre la partida, necess¨¤riament dif¨ªcil perqu¨¨ hi ha ferides sagnants i un carrusel judicial que ens espera. S¨®n moltes aquests dies les apel¡¤lacions al realisme. No ¨¦s metaf¨ªsica, est¨¤ en el terreny de l¡¯evid¨¨ncia: la pol¨ªtica ¨¦s lluita pel repartiment del poder; l¡¯avaluaci¨® justa de les relacions de forces i la capacitat de captar els moments d¡¯oportunitat ¨¦s el que distingeix el bon pol¨ªtic; i per m¨¦s que la l¨°gica amic/enemic formi part de la filosofia espont¨¤nia dels pol¨ªtics, guanya qui sap transcendir-la.