El Centre Cultural de Terrassa aconsegueix ser autosuficient despr¨¦s d¡¯una retallada del 40% dels fons

En desapar¨¨ixer les caixes d¡¯estalvis i les seves Obres Socials, entitats i centres que en depenien van haver d¡¯aprendre a caminar sols i ser autosuficients. Un dels que comen?a a sortir-se¡¯n despr¨¦s de la desintegraci¨®, el 2010, de Caixa Terrassa ¨¦s el Centre Cultural de Terrassa, que compleix 35 anys. La negociaci¨® en els costos dels espectacles i la reducci¨® de la plantilla han estat claus per contenir els n¨²meros vermells. Per celebrar l¡¯aniversari, el centre aposta per una ambiciosa programaci¨® del seu punt fort: la dansa.

L¡¯antiga Obra Social Caixa Terrassa es va rebatejar com Fundaci¨® Especial Antigua Caixa Terrassa, que gestiona, tamb¨¦, tres equipaments: el Centre Cultural (on es realitzen espectacles de teatre, dansa i m¨²sica, a m¨¦s d¡¯exposicions), els tallers Fupar (d¡¯integraci¨® de persones amb discapacitat) i la resid¨¨ncia d¡¯avis La Llar.

El Centre Cultural ha hagut d¡¯arromangar-se per fer quadrar els comptes i gestionar una reducci¨® del pressupost del 40%, que ha passat dels 2,4 milions el 2009 (¨²ltim any com a Obra Social Caixa Terrassa) fins als 1,4 de l¡¯any passat. Un dels reptes amb els quals han de bregar els seus responsables ¨¦s la gesti¨® del d¨¨ficit, que aquest any ¨¦s de 300.000 euros (el 20% del seu pressupost). Durant l¡¯etapa de l¡¯Obra Social, era Caixa Terrassa la que insuflava anualment una injecci¨® de l¨ªquid addicional per corregir els n¨²meros vermells, segons explica Josep Ribera director general de la Fundaci¨® Cultural Privada Caixa Terrassa.

Actualment el Centre Cultural es finan?a amb fons propis ¡ªb¨¤sicament de la venda d¡¯entrades i del lloguer d¡¯espais¡ª, aix¨ª com del patrocini del BBVA, que suposa el 15% del pressupost. I ¨¦s que malgrat la desaparici¨® de les obres socials, el banc no s¡¯ha desent¨¨s completament del finan?ament d¡¯aquests projectes i el 2017 va aportar 2,2 milions a la Fundaci¨® Antigues Caixes Catalanes, que agrupa els equipaments culturals i socials de les desaparegudes caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, que es van fusionar el 2010 en Unnim per acabar integrades en el BBVA tres anys m¨¦s tard. L¡¯acc¨¦s a les subvencions de la Generalitat els resulta gaireb¨¦ impossible perqu¨¨ ¨¦s una fundaci¨® que gestiona una entitat privada.

Per sobreviure, la fundaci¨® va haver de reduir gaireb¨¦ a la meitat la plantilla ¡ªque va passar de 18 a 10 persones¡ª i de retallar els costos dels espectacles. ¡°Ara es negocia molt m¨¦s amb les companyies. Abans probablement cobraven massa, sabien que era la caixa la que pagava i que hi havia diners, per¨° amb la crisi tamb¨¦ han hagut d¡¯adaptar-se¡±, explica el director de la fundaci¨®. Ribera assegura que aquest per¨ªode d¡¯estretors econ¨°miques no ha afectat l¡¯activitat cultural. ¡°Pot ser que fem m¨¦s activitats ara. Pod¨ªem haver convertit aix¨° en un casal, per¨° optem per mantenir la qualitat dels espectacles¡±, incideix.

El Centre Cultural acull des de concerts simf¨°nics fins a exposicions, espectacles de circ i programes pedag¨°gics. Per¨° el seu punt fort ¨¦s la dansa. De fet, el terrassenc ¨¦s l¡¯¨²nic equipament privat a Catalunya que ofereix una temporada estable de dansa. Ho fa des de l¡¯inici del centre, aix¨ª que aquest any celebra la 35a edici¨® amb un cat¨¤leg variat de diferents estils de dansa, des del cl¨¤ssic al contemporani, passant pel flamenc.

La temporada arrenca el 3 de febrer amb una de les companyies contempor¨¤nies m¨¦s populars d¡¯Am¨¨rica, Alvin Ailey II, i a m¨¦s comptar¨¤ amb produccions exclusives com Carmina Burana de Maria Rovira i amb figures de primer ordre com l¡¯estrella del Bolshoi, Ivan Vasiliev. Tamb¨¦ actuar¨¤ el Ballet de Catalunya, una companyia nova que resideix al mateix Centre Cultural.