Barcelona ¨¦s atractiva per invertir-hi, per¨° perd competitivitat

Els indicadors econ¨°mics sobre Barcelona s¨®n bons. La ciutat t¨¦ bona reputaci¨®, ¨¦s atractiva per invertir-hi, ¨¦s innovadora, acull congressos internacionals, t¨¦ una excel¡¤lent producci¨® cient¨ªfica, etc., per¨° l'any passat va perdre competitivitat. Ho indica el r¨¤nquing Global Power City de la fundaci¨® japonesa The Mori Memorial, una prestigiosa instituci¨®, admet l'Ajuntament. La ciutat, que l'any 2016 havia pujat sis posicions, va caure l'any passat del lloc 20 al 24. Els t¨¨cnics del govern de l'alcaldessa Ada Colau?estan pendents de parlar amb la fundaci¨® perqu¨¨ els concretin els motius del descens.

En qualsevol cas, l'¨ªndex apunta a una nova evid¨¨ncia de l'impacte del convuls final d'any a Barcelona: primer amb l'atemptat gihadista d'agost, per¨°, sobretot, de les conseq¨¹¨¨ncies de les c¨¤rregues policials el dia del refer¨¨ndum independentista de l'1-O i la ressaca pol¨ªtica posterior a la declaraci¨® d'independ¨¨ncia. De fet, tant el portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello, com el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, han adm¨¨s aquest dimarts que estan preocupats i han emmarcat la campanya de reputaci¨® i de refor? de la marca Barcelona que Colau va anunciar ahir. Tamb¨¦ han apel¡¤lat a la formaci¨® de govern a la Generalitat com a millor recepta perqu¨¨ tornin la confian?a i estabilitat.

Pisarello i Valls han presentat l'Observatori Barcelona 2017, un document que compila els principals estudis internacionals sobre el posicionament de les ciutats. En reputaci¨®, Barcelona guanya sis posicions i se situa en el n¨²mero set, entre les deu primeres del m¨®n. En seguretat urbana, millora i ocupa el lloc n¨²mero 13, mentre que alhora la ciutat pot presumir d'ocupar el vuit¨¨ lloc a les ¨¤rees globals d'inversi¨® estrangera. La precedeixen Londres, Xangai, Hong Kong, Nova York, Par¨ªs, S?o Paulo i Sydney.

Altres cap¨ªtols en qu¨¨ Barcelona treu bona nota ¨¦s en mobilitat sostenible (la quinzena al m¨®n); innovaci¨® (la n¨²mero 13 del m¨®n i la cinquena a Europa); en recerca cient¨ªfica (quinzena del m¨®n i cinquena al continent); o en organitzaci¨® de congressos i nombre de delegats, on ocupa el tercer lloc del m¨®n. L'informe tamb¨¦ subratlla que en q¨¹esti¨® de preus i costos, el preu de les oficines se situa a la franja baixa en comparaci¨® d'altres ciutats europees, i en s¨°l log¨ªstic, a la franja mitjana.

Amb aquestes dades, a m¨¦s de l'augment de la poblaci¨® amb feina i la caiguda de l'atur, el president de la Cambra, Miquel Valls, ha vaticinat un 2018 "bo, amb creixements en els indicadors i les exportacions" i ha recordat que el nombre d'empreses a la ciutat va cr¨¦ixer un 2,1% l'any passat. "Es demostra que Barcelona i la seva ¨¤rees s¨®n el motor de creixement de l'economia catalana i espanyola, hem de fer que aquestes xifres positives es tradueixin en una millora de la reputaci¨® de la ciutat, perqu¨¨ les institucions estem preocupades".

Al seu torn, Pisarello ha assenyalat que les xifres indiquen que les valoracions de la ciutat s¨®n fruit que "a Barcelona les coses s'han fet b¨¦ gr¨¤cies a la col¡¤laboraci¨® de molts actors". "El que ha passat en l'¨¤mbit pol¨ªtic i pr¨¨viament el cop de l'atemptat han afectat, per¨° precisament per l'hist¨°ric de la ciutat t¨¦ un potencial enorme que cal aprofitar". El responsable econ¨°mic del govern ha apostat per fer de Barcelona "un gran far al sud d'Europa en innovaci¨®, ci¨¨ncia i tecnologia".

Pisarello tamb¨¦ ha atribu?t l'¨¨xit de la ciutat al fet que Barcelona est¨¤ "socialment cohesionada, aix¨° tamb¨¦ es valora de la ciutat", ha dit, i ha afegit que la marca Barcelona "tamb¨¦ s¨®n valors". En aquest sentit, el tinent d'alcalde ha rebutjat que "la ciutat vulgui competir en salaris baixos" i s'ha referit a l'ocupaci¨® en sectors de valor afegit, per recordar l'aposta per un salari m¨ªnim de ciutat de 1.000 euros. "Una ciutat oberta al m¨®n ha de ser-ho protegint els seus ve?ns, no volem a Barcelona inversions especulatives, sin¨® amb sentit social".