El matamosques de Jos¨¦ Fuentes

El mes de juny passat, dins els actes del "2? Simp¨®sio Internacional de Arte Contemporanea" que organitzava el Museu Regional de Guarda (Portugal), vaig assistir a un curs sobre poesia visual per a poetes molt centrats en l'escriptura i poc en la imatge, una peculiar i atractiva idea del director del museu, el polifac¨¨tic Jo?o Mendes Rosa.

El curs l'impartia el mestre Jos¨¦ Fuentes, catedr¨¤tic de Belles Arts de la Universitat de Salamanca, compaginant-lo amb un altre taller d'estampaci¨® sobre polpa de paper, de tal manera que poetes i artistes pl¨¤stics compart¨ªem el taller i treball¨¤vem bra? a bra?. Aix¨ª em vaig anar familiaritzant amb les tasques del gravador.

Per a cada pe?a particular s'elaboraven tots els components de manera exclusiva: una matriu d'estampaci¨® (cisellar el gravat), un material sobre el qual estampar (fer el paper) i unes tintes per a l'estampat (mesclar els colors).

Cada operaci¨® es feia amb uns utensilis ben concrets: les g¨²bies, les fresadores i el bur¨ª el¨¨ctric per tallar i buidar la matriu d'estampa; motlles, silicones i granulats per incorporar-hi volums i rugositats; el t¨°rcul per premsar les l¨¤mines i imprimir-hi la tinta; etc.

Em va cridar l'atenci¨®, entre aquells instruments tan espec¨ªfics, la pres¨¨ncia despreocupada d'uns matamosques entremaliats. Ben aviat, per¨°, vaig comprendre la gr¨¤cia i la conveni¨¨ncia d'aquella mena d'estaquirots: eren, tamb¨¦, artefactes de treball acurat.

La idea era que el paper no nom¨¦s tingu¨¦s colors variats, sin¨® un cromatisme distribu?t amb precisi¨® sobre els diferents relleus (¨¦s a dir, que cada bony i cada concavitat de la l¨¤mina tingu¨¦s un to determinat en la mateixa fibra de paper), per tant, no servia utilitzar un bastidor rectangular amb un teixit de xarxa per fer aquest paper, sin¨® que calia aplicar els diversos preparats de polpa (un per a cada color) amb proporcions justes i en llocs exactes sobre la matriu. Calia, doncs, una malla petita, flexible i amb m¨¤nec per poder esc¨®rrer i col¡¤locar cada dosi de pasta amb exactitud.

L'ocurr¨¨ncia d'utilitzar la pala reticular de matar mosques, la va parir l'enginy¨®s Pepe Fuentes despr¨¦s de donar-hi moltes voltes. Capficat per voler satisfer aquella necessitat procedimental, va tenir la pensada en relaxar-se per uns instants a la dutxa. La va ca?ar al vol.

La inventiva art¨ªstica ¨¦s realment aix¨°: esbatanar la percepci¨® de cada petita cosa per descobrir-hi un estri, un mitj¨¤ pr¨¤ctic, que ens faciliti l'expressivitat, trobar la funci¨® t¨¨cnica que ens manca en un adminicle quasi insignificant. Exactament com la vareta matamosques, una menudesa intranscendent que, de cop, integra uns valors utilitaris i uns valors simb¨°lics: ?Oh, ceptre, filtre i espantall!