Periodisme de la superviv¨¨ncia

L¡¯any 1955 Xavier Benguerel va publicar Els fugitius, novel¡¤la autobiogr¨¤fica on narrava la manera com ell i uns altres escriptors fidels a la Generalitat fugien a Fran?a davant de la immin¨¨ncia de l¡¯entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Hi havia l¡¯afany de den¨²ncia de l¡¯actitud poc amable de les autoritats franceses cap als perdedors d¡¯una guerra, l¡¯oprobi i el menyspreu viscuts dia rere dia, es descrivia amb una elevada tensi¨® narrativa la fam que passaven i la vida prec¨¤ria que duien, les mostres de solidaritat dels habitants dels pobles del Rossell¨® que travessaven com ¨¤nimes en pena. Per¨° la realitat liter¨¤ria de l¡¯¨¨xode i de l¡¯incipient exili no devien satisfer Benguerel, perqu¨¨ durant anys va estar reelaborant i reescrivint el text fins que a Els ven?uts va donar per acabada una versi¨® m¨¦s crua i ver¨ªdica de l¡¯aventura: a Els fugitius, confessa a les seves mem¨°ries, havia com¨¨s ¡°el greu error de no entrar en els abominables Camps de Concentraci¨® de Fran?a¡±. S¨ª que ho havia fet el 1942 Agust¨ª Bartra a Xabola, l¡¯embri¨® de Crist de 300.000 bra?os, o el 1947 Joan Cid i Mulet a Destins, totes dues obres publicades a M¨¨xic, per¨° el pioner del testimoniatge de la retirada dels fugitius del franquisme i de la reclusi¨® en els camps de concentraci¨® francesos va ser Manuel Valldeperes (Barcelona, 1902 - Santo Domingo, 1970), que el 1941 va publicar a Buenos Aires Ombres entre tenebres, significativament subtitulat L¡¯¨¨xode a Catalunya. Un any abans, tamb¨¦ a Buenos Aires, havia aparegut Els darrers dies de la Catalunya republicana, d¡¯Antoni Rovira i Virgili. Per¨° aix¨ª com aquest es centra en l¡¯itinerari que s¡¯han d¡¯inventar els intel¡¤lectuals i pol¨ªtics per sobreviure fins al pas fronterer, Valldeperes es capbussa en les vicissituds que va haver de patir la multitud an¨°nima i m¨¦s desvalguda, sense cap recurs ni cap contacte per poder esquivar la realitat que els esperava a les platges d¡¯Argelers, Montolieu o Bram.

A Ombres entre tenebres hi ha nombroses escenes dialogades, discussions ideol¨°giques, cr¨ªtiques al govern catal¨¤ a l¡¯exili ¡ªperqu¨¨ ajuda els intel¡¤lectuals i menyst¨¦ els que van combatre a les trinxeres¡ª, i, si alguna vegada el lector t¨¦ la sensaci¨® d¡¯estar davant d¡¯una excessiva ingenu?tat narrativa, es deu al fet que Valldeperes no va voler tant assajar una novel¡¤la ¡ªera, sobretot, un periodista¡ª com escriure un reportatge vera? sobre unes circumst¨¤ncies que els mateixos afectats, uns presoners que en un primer moment ignoraven que eren presoners, contemplen des de la perplexitat, com l¡¯error d¡¯un atzar truculent que no es mereixen. El deambular fantasmal de Canals, Recasens i Gin¨¦s, els tres protagonistes empresonats d¡¯Ombres entre tenebres, ¨¦s el motor que serveix a l¡¯autor per descriure i denunciar el que va veure passar per davant dels seus ulls i, tamb¨¦, les conseq¨¹¨¨ncies que aix¨° va comportar a la seva ¨¤nima. M¨¦s enll¨¤ de la incomprensi¨® d¡¯obtenir, com a recompensa per haver lluitat per uns ideals justos, la reclusi¨® entre filferrades en un estat aparentment democr¨¤tic, hi ha la mis¨¨ria f¨ªsica i la mis¨¨ria moral: la fam ¨¦s cont¨ªnua, el fred fa enyorar la calor ¡ªper¨° quan arriba se sent nost¨¤lgia de l¡¯hivern¡ª, les condicions insalubres dels camps i les inclem¨¨ncies climatol¨°giques s¨®n un terreny massa propici per a les malalties, i arreu va apareixent la mort. I, davant d¡¯aquest panorama, l¡¯estat d¡¯¨¤nim flaqueja i s¡¯enfonsa, el neguit sobre la situaci¨® dels familiars no ¨¦s menor que la incertesa i l¡¯angoixa sobre un futur susceptible de ser pitjor que el present, la usura, el robatori i l¡¯egoisme campen sense aturador, i de mica en mica la deshumanitzaci¨® i l¡¯encarcarament dels sentits ¡ª¡°el contrast entre la realitat i els pensaments¡±¡ª es va convertint en una mena de vida normal. L¡¯¨²nica esperan?a ¨¦s creure que els rumors s¨®n certs i que, en efecte, s¡¯estan preparant uns barcos per endur-se refugiats a Am¨¨rica.

Com si intu¨ªs que el periodisme podia ser un g¨¨nere literari en si mateix, Valldeperes va aconseguir que la descripci¨® de la superviv¨¨ncia en un camp de concentraci¨® franc¨¨s es convert¨ªs en una necessitat d¡¯escriure un reportatge que, alhora, encomana al lector la necessitat de llegir. La recuperaci¨® d¡¯Ombres entre tenebres tamb¨¦ ve a demostrar que la hist¨°ria de la literatura ¨¦s una font inesgotable.

<CS8.8></CS>[CAP3]<CS8.7>