La ¡®tercera via¡¯ liter¨¤ria grega

Hi ha vida liter¨¤ria entre Ant¨ªgona i Kostas Jaritos? On ¨¦s la literatura grega entre els dramaturgs cl¨¤ssics i la seva novel¡¤la negra d¡¯exportaci¨® massiva? Una de les possibles respostes la proveeix el segell Males Herbes per mitj¨¤ de la figura de Nikos Khuliar¨¤s (nascut a Io¨¤nnina el 1904 i mort el 2015), artista polifac¨¨tic ¡ªpoeta, escriptor, escultor, pintor i m¨²sic¡ª, qui a L¡¯altra meitat. Setze relats de passi¨® controlada en forma de contes demostra ser una mena de parallamps on han anat a impactar un munt d¡¯influ¨¨ncies, de Gogol a Maupassant, de Saki al teatre de l¡¯absurd, de contes tradicionals a Borges, de llegendes del folklore a tocs metaficcionals. El resultat, diguem-ho ja, ¨¦s delici¨®s. En gran mesura gr¨¤cies a una mirada humor¨ªstica envers la trag¨¨dia i l¡¯equilibri de forces entre el realisme i la fantasia ¡ªals seus relats hi ha morts est¨²pides, per¨° els morts vigilen de prop els vius, es pateix d¡¯amor i de malenconia, per¨° els gats porten malediccions i existeix m¨¦s d¡¯un cel.

Tres (almenys) s¨®n les constants de la col¡¤lecci¨® d¡¯un autor per primer cop tradu?t al catal¨¤: un desdoblament literal del personatge o la consci¨¨ncia que dins nostre donem acollida a diferents versions de nosaltres mateixos; la irrupci¨® d¡¯un element inesperat ¡ªde vegades de tall misteri¨®s o lleugerament fant¨¤stic¡ª que trenca el fluir d¡¯exist¨¨ncies pautades i tranquil¡¤les (parlem, en general, de gent senzilla i treballadora), i el dibuix de personatges solitaris i atribolats que no saben ben b¨¦ com sortir de la pres¨® que suposen per a si mateixos. En Sokratis, protagonista del conte L¡¯hora que ¨¦s igual per a tots, un fuster entestat a viure d¡¯acord amb l¡¯hora que li marca un rellotge d¡¯or amb cadena, per defecte endarrerit, exemplifica b¨¦ la barreja d¡¯excentricitat encisadora i autoengany dolor¨®s que defineixen les criatures del recull.

A m¨¦s, aquest mateix relat ens ofereix un passatge que condensa dues altres grans virtuts narratives de Khuliar¨¤s. Per un cant¨®, l¡¯el¡¤lipsi o compressi¨® dels fets per donar ritme i volada a les hist¨°ries. Per un altre, l¡¯aparici¨® d¡¯un narrador omniscient que, entre savi i burleta, va fent apunts sobre esdeveniments i personatges quan, en realitat, ens parla dels mecanismes de representaci¨® de la ficci¨®. Vegem-ho: ¡°Nosaltres, per¨°, no continuarem. El deixarem all¨¤, i ens saltarem aquests anys, perqu¨¨ aix¨ª ¨¦s com funciona la vida. Les coses bones passen igual de r¨¤pid que les dolentes, i ¨¦s per aix¨° que hi tornarem ara que tot ha canviat, fins i tot en Sokratis, que ja ¨¦s vell ¡ªamb els cabells llargs i grisos¡ª i alhora petit, tal com passa a les obres de teatre; aquelles obres que fan a les escoles quan s¡¯acaba el curs: que en un acte el protagonista ¨¦s un nen i al seg¨¹ent ja ¨¦s vell; que ha envellit barroerament, i es nota, perqu¨¨ el maquillatge ¨¦s de pacotilla, i els espectadors veuen que sota el vell s¡¯amaga el nen, per¨° fan veure que no se n¡¯adonen fins que s¡¯acaba l¡¯obra, perqu¨¨ al cap i a la fi tot plegat ¨¦s una convenci¨® i una farsa, com la mateixa vida¡±.

Els dibuixos del mateix autor, entre infantils i minimalistes, un reguitzell de noms que ¡ªcom en el cas dels personatges de la saga de l¡¯Ast¨¨rix i l¡¯Ob¨¨lix¡ª suposen un poema o suggereixen una hist¨°ria ajornada (Asimakis Lappas, Pavlos Kondosakos, Stavros Galazulas) i l¡¯edici¨® en petit format vindrien a ser l¡¯altra meitat que fa de L¡¯altra meitat un descobriment llumin¨®s com el golf de Corint.