Els Gaud¨ª, 10 anys de cine

En la virtuosa escena d¡¯introducci¨® d¡¯un thriller nord-americ¨¤ que s¡¯estrena aquesta mateixa setmana, la c¨¤mera enregistra, sense ¨¨mfasi especial, la pres¨¨ncia d¡¯una novel¡¤la de Carlos Ruiz Zaf¨®n a la tauleta de nit de la dona del protagonista. Podria ser tan sols un versemblant element d¡¯attrezzo ¡ªal capdavall, la projecci¨® internacional de l¡¯escriptor barcelon¨ª est¨¤ fora de dubte¡ª, per¨° potser resulta inevitable interpretar-ho com una picada d¡¯ullet per part del director a la seva terra natal. El llibre de Ruiz Zaf¨®n surt a El pasajero, l¡¯efica? thriller amb Liam Neeson que ha dirigit Jaume Collet-Serra (Sant Iscle de Vallalta, 1974), un catal¨¤ plenament establert a Hollywood, autor de treballs de respectable recaptaci¨® com Sin identidad (2011), Non Stop (2014) o Una noche para sobrevivir (2015), i un bon exemple de consolidaci¨® del talent local en un territori al qual, fa unes quantes d¨¨cades, semblava gaireb¨¦ impossible d¡¯accedir.

La pres¨¨ncia de la creativitat catalana en el panorama global de la producci¨® audiovisual era un dels arguments que, fa deu anys, l¡¯actor Joel Joan, en aquell moment president de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤, esgrimia per justificar la creaci¨® de la instituci¨® i la posada en marxa dels premis Gaud¨ª. D¡¯altra banda, Collet-Serra encarna un model de cineasta que, si segueix desenvolupant la seva carrera dins dels mateixos marges, ho tindr¨¤ sempre francament dif¨ªcil per obtenir un dels guardons: l¡¯Acad¨¨mia es guia per una escala de puntuaci¨® orientada a mesurar l¡¯¨ªndex de catalanitat d¡¯una producci¨® audiovisual dins d¡¯un panorama cada cop m¨¦s plurinacional. Un sol Collet-Serra dins de la gran producci¨® americana no suma els m¨ªnims perqu¨¨ el cinema catal¨¤ ¡ªi la seva Acad¨¨mia¡ª es pugui enorgullir de la for?a identit¨¤ria d¡¯El pasajero, criteri que no difereix del de la resta de cinematografies a l¡¯hora d¡¯establir les seves pautes d¡¯acceptaci¨® de candidatures a premis i nominacions.

El bosc dels somnis

Invocant el mestratge de Georges M¨¦li¨¨s a l¡¯hora de transformar el cinema en una m¨¤quina per imaginar mons possibles, l¡¯espot que ha dirigit Llu¨ªs Dan¨¦s per a la desena edici¨® dels Gaud¨ª gira sobre una poderosa imatge po¨¨tica: un bosc m¨¤gic on algunes figures ic¨°niques del cinema catal¨¤ ¡ªJosep Maria Pou, Sergi L¨®pez, Itziar Castro, N¨²ria Prims, Nora Navas, Bruna Cus¨ª, Joan Pera¡ª es reuneixen per somniar pel¡¤l¨ªcules que, o b¨¦ obriran portes a noves realitats, o b¨¦ ajudaran a comprendre algunes de les realitats que ens envolten. El ¡°Deixeu-nos somniar!¡± que exclama David Verdaguer al final de la pe?a est¨¤, sens dubte, carregat de significats que van m¨¦s enll¨¤ del cinematogr¨¤fic despr¨¦s d¡¯un any pol¨ªticament conflictiu, en el curs del qual l¡¯Acad¨¨mia va fer p¨²blic un comunicat a favor del dret a decidir del poble catal¨¤, on s¡¯expressava el rebuig ¡°a les darreres actuacions autorit¨¤ries i repressives del Govern espanyol contra persones, entitats i institucions catalanes¡± (21 de setembre de 2017). Diumenge vinent sabrem si aquest caldo de cultiu acaba desembocant en una gala especialment reivindicativa.

El que sembla inevitable ¨¦s que l¡¯edici¨® dels Gaud¨ª de l¡¯any vinent ofereixi un bon bar¨°metre per calcular les conseq¨¹¨¨ncies que ha deixat en la pol¨ªtica cultural la intervenci¨® del Govern auton¨°mic a inst¨¤ncies de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 per part del Govern central.

Aquestes circumst¨¤ncies coincideixen en un any en el qual la ind¨²stria cinematogr¨¤fica mundial est¨¤ afrontant un altre tipus de reivindicacions, amb la ra?a i la visibilitat femenina com a centre del debat. L¡¯any de dos debuts tan excepcionals com els d¡¯Estiu 1993, de Carla Sim¨®n, i J¨²lia Ist, d¡¯Elena Mart¨ªn, els Gaud¨ª poden presumir d¡¯haver arribat gaireb¨¦ a una paritat perfecta en les seves categories m¨¦s rellevants: la pel¡¤l¨ªcula de Sim¨®n i Brava, de Roser Aguilar, competeixen amb Incerta gl¨°ria, d¡¯Agust¨ª Villaronga, i La pel¨ªcula de nuestra vida, d¡¯Enrique Bar¨®, pel premi a la millor pel¡¤l¨ªcula, mentre que J¨²lia Ist i La librer¨ªa, d¡¯Isabel Coixet, lliuren el seu particular pols de g¨¨nere amb Tierra firme, de Carlos Marqu¨¦s-Marcet, i La llamada, de Javier Calvo i Javier Ambrosi (nom¨¦s el fet que els Javis siguin dos matisa la paritat), pel guard¨® a la millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana. L¡¯equilibri es mant¨¦ a la categoria de millor direcci¨® (Coixet, Sim¨®n, Marqu¨¦s-Marcet, Villaronga) i s¡¯assoleix en altres categories (gui¨®, curtmetratge, pel¡¤l¨ªcula per a televisi¨®, direcci¨® art¨ªstica, muntatge) d¡¯una manera tan natural que aixeca la sospita d¡¯un gest conjuntural en nom de la correcci¨® pol¨ªtica. Potser sigui una bona evid¨¨ncia de l¡¯estat de salut de la ind¨²stria audiovisual catalana en q¨¹estions d¡¯una visibilitat femenina que, en tants altres racons de la vida cultural, segueix estant.

La seducci¨® i els n¨²meros

Els Gaud¨ª, que concedeixen el guard¨® d¡¯honor a una figura tan referencial i irrefutable com la gran Merc¨¨ Sampietro, tamb¨¦ enceten enguany un premi per votaci¨® popular. I, al primer cop d¡¯ull, un diria que aquest ha estat un any magn¨ªfic per al cinema catal¨¤: la impressionant Estiu 1993 va estar a punt d¡¯arribar als Oscar ¡ªla universalitat del seu discurs la convertia en una candidatura immillorable¡ª; hi ha hagut debuts d¡¯una maduresa aclaparadora (Sim¨®n, Elena Mart¨ªn, la guionista Coral Cruz); la qualitat i la diversitat de la collita ha estat evident, i, fins i tot, s¡¯han obert pas en la llista de nominacions propostes tan combatives i inc¨°modes com Lesa humanitat, d¡¯H¨¦ctor Faver. No obstant aix¨°, el balan? num¨¨ric que feia la presidenta de l¡¯Acad¨¨mia Isona Passola el juny passat no era optimista: despr¨¦s d¡¯un 2016 on els ¨¨xits de produccions com Un monstruo viene a verme ¡ªque l¡¯Acad¨¨mia considera la pel¡¤l¨ªcula catalana m¨¦s taquillera de la hist¨°ria¡ª i Palmeras en la nievevan inflar les xifres generals i on deu produccions catalanes van passar del mili¨® d¡¯euros de recaptaci¨® a Espanya, l¡¯any 2017 oferia a meitat de recorregut un preocupant balan? de nom¨¦s nou milions d¡¯euros recaptats entre les dotze produccions catalanes estrenades en els primers cinc mesos.

Els barems que permeten extreure una conclusi¨® optimista o pessimista no s¨®n substancialment diferents dels que s¡¯utilitzen per valorar la salut econ¨°mica del cinema espanyol, on tamb¨¦ les grans produccions, com les pel¡¤l¨ªcules de Juan Antonio Bayona i Fernando Gonz¨¢lez Molina, poden aixecar miratges de bonan?a temporal en un teixit industrial on els productes d¡¯autor i les propostes m¨¦s minorit¨¤ries viuen en perp¨¨tua precarietat... Potser ¨¦s que la collita cinematogr¨¤fica catalana del 2017 tamb¨¦ mostra signes d¡¯una certa ampliaci¨® de l¡¯inter¨¨s popular cap a treballs allunyats dels registres espectaculars dels blockbusters. Per exemple, la pel¡¤l¨ªcula en llengua catalana m¨¦s vista del 2016 va ser La propera pell, d¡¯Isa Campo i Isaki Lacuesta, amb una recaptaci¨® de 176.723 euros i 37.590 espectadors. Enguany, el debut de Sim¨®n ha superat el mili¨® d¡¯euros de taquilla i ha atret 164.539 espectadors. Tant Estiu 1993 com La librer¨ªa han superat la frontera del mili¨® d¡¯euros, mentre que Incerta gl¨°ria ha obtingut una m¨¦s que respectable recaptaci¨® de 649.000 euros, xifra del tot comprensible si es t¨¦ en compte el car¨¤cter dur, obscur i desafiant de l¡¯ambiciosa adaptaci¨® de l¡¯obra de Joan Sales.

El passat novembre, el descens en la llista d¡¯inscripcions als Gaud¨ª ¡ªun 25% menys amb relaci¨® a la xifra de 2016¡ª ja donava a entendre que, aquest cop, l¡¯autoestima cinematogr¨¤fica catalana no s¡¯havia de calibrar en n¨²meros, sin¨® en una cosa molt m¨¦s et¨¨ria, per¨° potser m¨¦s perdurable: l¡¯excel¡¤l¨¨ncia creativa. La incid¨¨ncia de la crisi de TV3 en els ajuts a produccions cinematogr¨¤fiques i el descens dels fons del Ministeri de Cultura espanyol juguen un paper fonamental en el balan?.

Pel que fa a la q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica, el 2017 tamb¨¦ ha enc¨¨s les alarmes: nom¨¦s el 0,7% del total d¡¯espectadors de cinema ha optat per veure les pel¡¤l¨ªcules en la versi¨® catalana original. Un dels reptes de l¡¯Acad¨¨mia passa, doncs, per lluitar a fi d¡¯augmentar una xifra que Passola va definir com a ¡°pat¨¨tica¡± en la seva compareixen?a de balan? i recompte el juny passat. Entre 2011 i 2015, les xifres de recaptaci¨® de pel¡¤l¨ªcules parlades, doblades o subtitulades en catal¨¤ va oscil¡¤lar entre el pic de m¨¦s de 5 milions d¡¯euros del 2012 i els molt m¨¦s modestos 2.701.100 del 2014.

Unes gotes d¡¯esc¨¤ndol

Nascuts per substituir els premis Barcelona atorgats pel Col¡¤legi de Directors de Cinema de Catalunya entre 2002 i 2008, i concebuts per servir a la cohesi¨®, promoci¨® i dinamitzaci¨® del sector cinematogr¨¤fic catal¨¤, els Gaud¨ª, al llarg d¡¯aquests deu anys, no han viscut una traject¨°ria exempta d¡¯esc¨¤ndols i situacions tenses. L¡¯afer Salom¨®n Shang a l¡¯edici¨® del 2011 va ser, probablement, el m¨¦s sonat: el director i productor va estar al centre d¡¯una ferma sospita de compra de vots que va desembocar en la seva total desvinculaci¨® de l¡¯Acad¨¨mia, no sense abans protagonitzar un tens enfrontament medi¨¤tic amb Joel Joan. L¡¯any passat, el director i periodista Javi Giner va denunciar el plagi de la idea que sustentava un dels seus curtmetratges en un dels esquetxos filmats per a la gala, cerim¨°nia que, per cert, es desenvolupava a l¡¯ombra del sonat rebuig popular que havia obtingut la gala celebrada l¡¯any anterior, amb una imaginativa Rossy de Palma com a heterodoxa mestra de cerim¨°nies.

Per¨° com que no hi ha acte social que no porti afegits trasbalsos diversos ¡ªnom¨¦s cal recordar els Goya del No a la guerra o el pas en fals de Warren Beatty i Faye Dunaway a la cerim¨°nia dels Oscar de l¡¯any passat¡ª, potser l¡¯actitud m¨¦s positiva davant l¡¯aniversari dels Gaud¨ª sigui preguntar-se per la seva necessitat. ?Realment el sector audiovisual catal¨¤ encarna un fet diferencial? All¨¤ pel 2011 aix¨ª semblava pensar-ho el productor Enrique Gonz¨¢lez Macho quan va celebrar p¨²blicament el model de producci¨® que havia fet possible una obra tan rellevant com Pa negre en un any marcat per una acusada crisi creativa en el cinema espanyol.

El cert ¨¦s que, entre moltes altres coses, el context catal¨¤ ha desenvolupat estrat¨¨gies molt contrastades per harmonitzar doc¨¨ncia, producci¨®, creativitat i aposta per nous models: al M¨¤ster de Documental de Creaci¨® de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), per exemple, cal atribuir-li l¡¯extraordinari moment creatiu que ha viscut el cinema de no-ficci¨® no tan sols a Catalunya, sin¨® a la resta de l¡¯Estat. El projecte es va posar en marxa molt abans que exist¨ªs una Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ i uns premis Gaud¨ª, per¨° ha perm¨¨s consolidar un model de producci¨® que ¨¦s senyal d¡¯identitat, objecte de reivindicaci¨® cr¨ªtica i marca efica? per a la promoci¨® internacional. Impulsat per Jordi Ball¨® des del curs acad¨¨mic 1998-1999, el m¨¤ster ha donat sortida a un bon nombre de peces essencials ¡ªdes de Mones com la Becky (1999) i De nens (2003), de Joaquim Jord¨¤, fins a La plaga (2013), de Neus Ball¨²s, passant per En construcci¨®n (2001), de Jos¨¦ Luis Guer¨ªn, La leyenda del tiempo (2006), d¡¯Isaki Lacuesta, o El cielo gira (2004) i Mercado de futuros (2011), de Mercedes ?lvarez¡ª, i tamb¨¦ ha estat objecte d¡¯una retrospectiva al festival de Rotterdam el 2010 i focus d¡¯un ampli reportatge a la referencial Cahiers du Cin¨¨ma al juny.

El mateix ¨¤mbit acad¨¨mic tamb¨¦ ha aconseguit deixar empremta en el cinema de ficci¨® amb pel¡¤l¨ªcules com Les amigues de l¡¯?gata (de Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen, del 2015) i J¨²lia Ist (d¡¯Elena Mart¨ªn, del 2017), fruits del grau de Comunicaci¨® Audiovisual d¡¯una UPF que ha funcionat com a laboratori d¡¯idees sense imposar patrons predeterminats als alumnes.