Carla Sim¨®n: ¡°Fer una pel¡¤l¨ªcula ¨¦s un miracle en si mateix¡±

Apareix tota atrafegada per la porta d¡¯un ampli bar a prop de la Sagrada Fam¨ªlia, barri on viu. Abans es va passar quatre anys estudiant a Londres i un als Estats Units. Es treu l¡¯abric i mostra un somriure dol?. Carla Sim¨®n (Barcelona, 1986) respon a aquest diari poques hores abans de recollir quatre premis Feroz per Estiu 1993, inclosos els de millor drama, millor direcci¨® i gui¨® (tots dos per a Carla Sim¨®n) i el de millor actor de repartiment (David Verdaguer). T¨¦ 31 anys i porta mesos triomfant amb aquesta primera pel¡¤l¨ªcula, per¨° ara t¨¦ clar que despr¨¦s de la temporada de premis toca passar pantalla. ¡°Sento la necessitat de centrar-me en el nou projecte, que est¨¤ molt verd, ¨¦s una pel¡¤li en catal¨¤, de relacions familiars, m¨®n rural, per¨° no personal. M¡¯estic plantejant rodar-la a Lleida, per¨° a poc a poc. Ara comen?o a escriure...¡±.

Sim¨®n es mostra discreta, tot i que conven?uda que aquesta vegada la pel¡¤l¨ªcula no ser¨¤ autobiogr¨¤fica, encara que de nou estar¨¤ centrada en la fam¨ªlia i per aix¨° estudia Lleida per rodar-la, on viu part de la seva. ¡°Al final, la fam¨ªlia no la pots triar i per aquest motiu acaben sent relacions molt complexes i molt interessants, sempre les he viscut de forma molt intensa¡±.

La realitzadora tenia sis anys quan la seva mare va morir de sida ¡ªtres anys abans havia passat el mateix amb el seu pare¡ª i la van portar a viure amb els seus oncles a les Planes d¡¯Hostoles, un poble de la comarca de la Garrotxa. A Estiu 1993 narra el seu primer tram de vida sense ells. ?No li va resultar molt dif¨ªcil explicar la seva pr¨°pia vida? ¡°La hist¨°ria est¨¤ molt ficcionada al final. Jo no he amagat mai la meva germana al bosc, per exemple. Tot va ser un proc¨¦s m¨¦s llarg, jo plorava. No he tingut mai pudor d¡¯explicar la meva hist¨°ria. No t¨¦ res de dolent. El que passa ¨¦s que sobretot cansa el tema de tantes entrevistes, cansa de parlar del mateix, per¨° aix¨° ens passa a tots, facis la pel¡¤l¨ªcula que facis¡±, explica. Hi va haver moments dif¨ªcils: ¡°Estiu 1993 em va fer adonar-me que no em recordava de la meva mare biol¨°gica, va ser el moment m¨¦s dolor¨®s d¡¯escriure el gui¨®. I tamb¨¦ va ser el detonant d¡¯un curt que es diu Llacunes a partir de la lectura amb la meva veu amb les cartes de la meva mare¡±.

Sim¨®n compta que ha estat un any de viatges, a 11 pa?sos en total, actes de promoci¨®, centenars d¡¯entrevistes i gales. Un recorregut amb nom¨¦s un possible mal sabor de boca com a balan?: es va quedar fora de la cursa als premis Oscar en la categoria a millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no anglesa. ¡°No ho he viscut com una mala not¨ªcia. Les coses bones pesen tant que ¨¦s quasi injust queixar-se per qualsevol cosa que no passi. Aquella nit, en arribar a casa, em vaig adonar que m¡¯havia tret un pes de sobre perqu¨¨ fa tant de temps que viatjo¡­ que estic una mica cansada i tinc ganes de centrar-me en el seg¨¹ent¡±.

Isabel Coixet, cineasta que segueix el treball de Sim¨®n, comentava que ¡°el que passa ¨¦s que a les dones els costa m¨¦s, tres anys m¨¦s que als homes, segons les estad¨ªstiques, fer la seva segona pel¡¤l¨ªcula¡±. ?Sent la pressi¨®? ¡°De pressi¨® en sento, per¨° no crec en la paraula fracassar si ja aconsegueixes fer una pel¡¤l¨ªcula. Fer una pel¡¤l¨ªcula ¨¦s un miracle en si mateix. Pots fracassar a la taquilla per¨° no com a cineasta, amb cada projecte avances, no pots anar cap enrere si fas una nova pel¡¤l¨ªcula¡±.

Per¨° Sim¨®n sap com n¡¯¨¦s de dif¨ªcil el cinema, i sobretot es lamenta per les moltes pel¡¤l¨ªcules que no arriben: ¡°D¡¯una banda cal aconseguir fer la pel¡¤l¨ªcula i, de l¡¯altra, que sigui distribu?da perqu¨¨ la gent la vegi¡±. I afegeix: ¡°Crec que est¨¤ passant una cosa positiva: hi ha gent jove que fa cinema que arriba, que ha aconseguit traspassar les fronteres de la distribuci¨®, i a m¨¦s, hi ha molta diversitat. Per¨° tamb¨¦ hi ha un cinema que es queda sense veure o projectes que es queden sense fer. No pateixo per la falta de talent, sin¨® per com es reparteixen les ajudes, crec que s¡¯ha de protegir¡±. A ella la feina li ha donat bons resultats, per¨° a m¨¦s ara comen?a a donar classes de forma puntual a l¡¯escola de cinema ESCAC i est¨¤ molt centrada en Cinema en curs, ¡°un projecte que ajunta cineastes amb a professors d¡¯escoles i instituts p¨²blics i fem classes a nens¡±. Si tens sort pots viure del cinema. ¡°Una pel¡¤l¨ªcula com Estiu 1993 et dona un sou com a director, que en el meu cas est¨¤ b¨¦, per¨° tamb¨¦ faig classes, no nom¨¦s per una q¨¹esti¨® econ¨°mica sin¨® tamb¨¦ moral, perqu¨¨ ¨¦s crucial educar en cinema. La doc¨¨ncia i la direcci¨® estan molt properes en el cinema¡±. Col¡¤laborar a Cinema en curs ¨¦s la seva manera de demostrar que amb l¡¯educaci¨® es poden canviar les coses i fer que la gent vagi a les sales de cinema.

Abandona la dol?or i es mostra rotunda en posar sobre la taula el cas de TV3. Hisenda reclama 147 milions a la televisi¨® catalana, i a altres auton¨°miques i locals, pel conflicte de l¡¯IVA. ¡°Nosaltres som una generaci¨® que no hem fet mai cinema amb gaires diners, la meva generaci¨® fa cinema amb poc, i aix¨ª ens hem anat espavilant. El que est¨¤ passant amb TV3 ¨¦s molt fort, no s¨¦ com acabar¨¤. Tinc l¡¯esperan?a que alg¨² amb una mica de lucidesa digui: ¡®Deixem-ho estar¡¯. Hi ha un tipus de cinema al qual segurament li costar¨¤ m¨¦s trobar una empresa o televisi¨® privada que hi posi diners. Crec que qualsevol disciplina art¨ªstica ha d¡¯estar protegida per la televisi¨® p¨²blica i les ajudes, evidentment d¡¯una manera raonable. Moltes d¡¯aquestes pel¡¤l¨ªcules acaben viatjant i es projecten en festivals¡±.

Com tamb¨¦ cal seguir reivindicant la pres¨¨ncia de dones en el cinema: ¡°Tenim bastanta sort, a Catalunya hi ha for?a dones respecte a la resta d¡¯Espanya. El nostre equip ¨¦s purament femen¨ª. En som unes quantes, per¨° no ho hem d¡¯agafar com a normal, perqu¨¨ no ¨¦s la din¨¤mica, i a m¨¦s les pel¡¤l¨ªcules dirigides per dones continuen sent moltes menys. N¡¯hi ha moltes estudiant cinema, crec que s¡¯ha d¡¯impulsar pol¨ªticament¡±.

La cineasta s¡¯ho ha de pensar dues vegades per dir quina s¨¨rie de televisi¨® est¨¤ veient. Al final no dona noms. L¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula que va veure s¨ª que la recorda, La librer¨ªa, de Coixet. Coincideix que el que ha passat a Catalunya dona per a una pel¡¤l¨ªcula, ¡°o diverses, sens dubte. Ho he viscut en la dist¨¤ncia absoluta, a trav¨¦s dels meus amics i de la meva fam¨ªlia, he estat com en un m¨®n paral¡¤lel. Ets com un observador al qual pregunten, i era interessant veure com, per exemple, els europeus en general s¨ª que estan molt informats, els islandesos en particular. El que s¨ª que he vist ¨¦s que potser necessites llegir 10 diaris per entendre-ho. Sobretot quan ets fora¡±.

Acaba la conversa, per¨° abans m¡¯aclareix: ¡°Sempre dic que far¨¦ dues pel¡¤lis, i despr¨¦s pensar¨¦ en els fills. Aquest ¨¦s el meu pla¡±.