Assaig de cinemateca ideal

Han estat els deu anys dels premis Gaud¨ª i de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ gloriosos pel que fa a la creativitat audiovisual del pa¨ªs? Una mirada enrere no deixa cap dubte que el per¨ªode permet una clara lectura en termes de consolidaci¨® d¡¯una ind¨²stria, augment de producci¨®, experimentaci¨® de nous models, significatius relleus generacionals i progressi¨® no tan sols en l¡¯acceptaci¨® per part del p¨²blic, sin¨® tamb¨¦ en la projecci¨® internacional. Proposem una llista dels treballs m¨¦s significatius de cada collita de cara a la construcci¨® d¡¯un c¨¤non futur. Els t¨ªtols no coincideixen necess¨¤riament amb les obres guanyadores a cada gala, per¨° conformen una selecci¨® amb l¡¯excel¡¤l¨¨ncia com a denominador com¨² i on conviuen identitats, est¨¨tiques i sensibilitats tan contrastades que llancen el transparent missatge que la uniformitat no ¨¦s un perill que condicioni ni el present ni el futur del cinema catal¨¤.

Estiu 1993,de Carla Sim¨®n (2017). La cinta catalana que podia haver arribat als Oscar ¨¦s una hist¨°ria universal sobre aprenentatge i gesti¨® del dolor en la infantesa. A partir de la pr¨°pia experi¨¨ncia despr¨¦s de la prematura mort dels seus pares, Carla Sim¨®n construeix un discurs universal amb la complicitat d¡¯un repartiment portador d¡¯una forta c¨¤rrega de veritat.

La propera pell, d¡¯Isa Campo i Isaki Lacuesta (2016). Una obra de maduresa que s¡¯apropia dels mecanismes del thriller per proposar un discurs complex sobre la identitat, el temps i la mem¨°ria. No hi ha una l¨ªnia de di¨¤leg, ni una decisi¨® estil¨ªstica, que no estigui al servei de sumar complexitat a un relat fascinant entorn de l¡¯aparici¨® d¡¯un fill pr¨°dig que tant podria ser un impostor com un ins¨°lit salvador.

Les amigues de l¡¯?gata, de Marta Verheyen, Alba Cros, Laia Alabart i Laura Rius (2015). Un treball de final de grau esdev¨¦ una de les propostes m¨¦s refrescants en arribar a la cartellera merc¨¨s a la mirada fresca sobre una nova sensibilitat generacional que proposa aquesta opera prima de quatre autores. Un relat situat en l¡¯estrat¨¨gic punt de crisi en qu¨¨ una noia s¡¯aliena de les velles amistats per formar noves relacions.

Stella cadente, de Luis Mi?arro (2014). Un dels productors amb m¨¦s projecci¨® internacional del cinema catal¨¤ ¡ªla Palma d¡¯Or a Apichatpong Weesarethakul ¨¦s, en part, seva¡ª firma el seu treball m¨¦s lliure com a director, fantasiejant sobre la figura malenconiosa d¡¯Amadeu de Savoia. Un divertimento conf¨¦s, per¨° no exempt d¡¯una acurada mirada cr¨ªtica sobre un immobilisme espanyol que ve de molt lluny.

Hist¨°ria de la meva mort, d¡¯Albert Serra (2013). El vocacional enfant terrible del cinema catal¨¤ ¡ªi, a la vegada, el responsable que molts cr¨ªtics internacionals de prestigi tinguin en compte una producci¨® catalana en els seus balan?os¡ª firma una pel¡¤l¨ªcula d¡¯horror intel¡¤lectual on la llum, ja decadent, de la Ra¨® es dessagna en el cor del bosc d¡¯un romanticisme forjat en la tenebra.

Mi loco Erasmus, de Carlo Padial i Carlos de Diego (2012). Una de les obres de refer¨¨ncia en l¡¯est¨¨tica del posthumor: un documental sobre la incid¨¨ncia del programa Erasmus a Barcelona muta en viatge al final de la nit d¡¯una ment creativa-obsessiva. El col¡¤lectiu Pioneros del Siglo XXI abandona internet per conquerir un cinema de la intemp¨¨rie.

Open 24H, de Carles Torras (2011). Un malson en blanc i negre sobre els inferns existencials que nodreixen aquest present de solituds interconnectades, precarietats laborals i poques perspectives de futur. Torras aborda l¡¯esclat de la trag¨¨dia en un entorn quotidi¨¤, tot demostrant una gran capacitat d¡¯afinament estil¨ªstic des del seu debut, compartit amb Ramon T¨¦rmens: la visceral Joves (2004).

Pa negre, d¡¯Agust¨ª Villaronga (2010). Possiblement, l¡¯obra mestra d¡¯un dels cineastes essencials del cinema catal¨¤ contemporani: l¡¯adaptaci¨® de la ja brillant novel¡¤la d¡¯Emili Teixidor dona peu a una mirada trasbalsadora a la postguerra que, lluny de maniqueismes, detalla les conseq¨¹¨¨ncies morals d¡¯una infecci¨® col¡¤lectiva que engendra monstres a tots el racons d¡¯una societat tristament gestionada per la por.

Tres dies amb la fam¨ªlia, de Mar Coll (2009). Una inesperada maduresa en la mirada i en el tractament d¡¯un material delicat ¨¦s el que va distingir la gran carta de presentaci¨® de Coll com a cineasta: la fam¨ªlia catalana es revela un territori extremadament perill¨®s, on afectes i desafectes es gestionen sense calcular conseq¨¹¨¨ncies, en el centre del discurs d¡¯aquest relat de reunificaci¨® al voltant d¡¯un patriarca mort.

Forasters, de Ventura Pons (2008). El director m¨¦s perseverant del cinema catal¨¤ no ha oblidat mai que es va forjar en el teatre. Aqu¨ª recorria novament a un treball del dramaturg Sergi Belbel per parlar de les din¨¤miques de rebuig de l¡¯alteritat, en una societat catalana inconscient que l¡¯endog¨¤mia nom¨¦s suposa una drecera cap a l¡¯extinci¨®. Una narraci¨® en dos temps amb una inoblidable Anna Lizaran.