L¡¯art d¡¯intimidar

L'artista nom¨¦s pot ser-ho quan la mat¨¨ria ¨¦s noble. L'assass¨ª i el violador, l'estafador professional i el caixer d'un partit corrupte o d'una rentadora de diner negre, com el Palau de la M¨²sica, necessiten coneixement, habilitats i fins i tot una intel¡¤lig¨¨ncia especialitzada per realitzar amb ¨¨xit la seva activitat criminal. Nom¨¦s en sentit ir¨°nic direm que Ossama bin Laden, Harvey Weinstein, Jordi Pujol Ferrusola, Luis B¨¢rcenas o F¨¨lix Millet s¨®n uns artistes.

No ¨¦s pot parafrasejar Thomas de Quincey per concebre l'insult com una de les belles arts. Nom¨¦s els ximples obnubilats pel cascavell de les paraules poden arribar a pensar que l'habilitat en el maneig del l¨¨xic tingui alguna cosa a veure amb la literatura i les virtuts art¨ªstiques. N¡¯hi ha prou i sobra amb una dosi suficient de ressentiment i un bon diccionari si es tracta de satisfer qualsevol expectativa en aquest suposat art de l'insult.

L'insult, a difer¨¨ncia de la blasf¨¨mia, que posa la diana en mites o entitats metaf¨ªsiques, s'adre?a a persones concretes, a ¨¦ssers humans que es vol ferir personalment i denigrar en p¨²blic, i atemptar, per tant, als seus drets individuals. Antany obria un litigi que es resolia amb una espasa o pistola en m¨¤, de manera que una mica hem avan?at amb l'exist¨¨ncia d'uns tribunals que permetin dirimir pac¨ªficament aquests assumptes en qu¨¨ alg¨², per la ra¨® que sigui, s'entesta a escopir els seus termes ofensius sobre alg¨² altre.

Pretendre que la resposta adequada a l'insult sigui la conformaci¨® resignada del silenci o la devoluci¨® amb la mateixa moneda de m¨¦s insults ¨¦s una pretensi¨® abusiva per a la dignitat de la gent i per a les bones formes de la vida p¨²blica. Si no fos per l'actuaci¨® de la just¨ªcia, ens acostar¨ªem perillosament a un tipus de societat en qu¨¨ una secta d'esbirros imposaria la seva llei particular sobre la resta dels ciutadans. Qu¨¨ ¨¦s sin¨® una repugnant superioritat immoral la que s'assignen els que pretenen instal¡¤lar-se damunt el pedestal d'una impunitat permissiva amb la denigraci¨® i la humiliaci¨® dels altres?

Aix¨° ¨¦s particularment groller quan es barregen en el c¨°ctel idees o projectes de pretensions pol¨ªtiques i particularment perill¨®s quan es fan servir els actuals mitjans de comunicaci¨® i especialment les xarxes socials. Gentussa capa? d'acovardir i abusar de la seva disposici¨® natural a l'agressi¨® reben llavors el patrocini i la subvenci¨® dels poderosos interessats a limitar la capacitat de la societat per criticar les seves idees i actituds o controlar els seus excessos.

Insultar no ¨¦s una activitat que es pugui acollir a les llibertats d'expressi¨® o art¨ªstiques. Qui pretengu¨¦s erigir-se en artista de l'insult, en bona sintonia amb una tradici¨® liter¨¤ria com la de Thomas de Quincey (De l'assassinat considerat com una de les belles arts) o Jonathan Swift (Una humil proposta, que proposa rostir i menjar-se a els nens irlandesos per resoldre el problema de la fam a les illes) hauria de comen?ar per si mateix. La ironia unidireccional, cega davant de les pr¨°pies limitacions i l¨²cida amb els defectes reals o pretesos dels altres, ¨¦s una mostra d'imbecil¡¤litat moral extrema, especialment perillosa quan t¨¦ l'oportunitat de traduir-se en fets. Succeeix en la realitat el contrari del que ens diu De Quincey en la seva obra magistral: "Quan alg¨² es deixa temptar per l'assassinat, despr¨¦s pensa que un robatori no t¨¦ import¨¤ncia, i del robatori passa a la beguda i a no respectar el descans setmanal, i d'aix¨° a la neglig¨¨ncia en les normes d'educaci¨® i l'abandonament de tots els deures".

En moments com els actuals, de particular excitaci¨® pol¨ªtica i de divisi¨® de les societats, aquests artistes de la intimidaci¨® s¨®n especialment apreciats i reclutats com a for?a de xoc digital. Per aix¨° l'insult que practiquen els intimidadors t¨¦ a veure molt directament amb la llibertat d'expressi¨®, ja que ¨¦s un instrument per limitar-la i evitar que l'exerceixin lliurement i sense autocensures els qui professionalment es dediquen a informar i criticar els poders p¨²blics per als quals treballa la gossada insultadora. Conduir-los davant la just¨ªcia, en reclamaci¨® leg¨ªtima de drets inviolables de la persona humana, el de l'honor i el de la pr¨°pia imatge, no ¨¦s tan sols la ¨²nica resposta civilitzada que t¨¦ a m¨¤ l'insultat, sin¨® que ¨¦s un servei a la causa d'una llibertat d'expressi¨® que l'insultador ataca i embruta amb la pretensi¨® que li pertany nom¨¦s a ell.

Insultar tamb¨¦ ¨¦s viol¨¨ncia. L'¨²nic somriure dels revolucionaris que insulten ¨¦s el de les hienes. En una societat lliure, ¨¦s a dir, amb totes les llibertats plenament vigents, inclosa la llibertat d'expressi¨®, els matons no haurien de trobar ni l'acollida ni l'aplaudiment dels mitjans de comunicaci¨® p¨²blics o dels privats concertats ni haurien d¡¯obtenir cap ress¨° entre els pol¨ªtics i els periodistes decents, com est¨¤ succeint de forma alarmant entre nosaltres.