Un nou vestit per al CoAC

La fa?ana del CoAC, un exemple barcelon¨ª cl¨¤ssic de mur cortina (b¨¤sicament, una estructura lleugera d¡¯acer i/o alumini i vidre, autoportant), ha estat restaurada, reparada, refeta i, en cert sentit, reprojectada. El col¡¤legi, ¨°bviament, havia de donar una resposta adequada a aquest tipus de fa?ana, per moltes raons: pel fet de ser l¡¯edifici d¡¯una instituci¨® com la que ¨¦s, per tractar-se d¡¯un edifici transcendental per a l¡¯arquitectura d¡¯una ¨¨poca d¡¯aquesta ciutat i perqu¨¨ est¨¤ situat on est¨¤. Per tot aix¨°, havia de ser una operaci¨® exemplar que va engegar amb l¡¯edici¨® commemorativa del llibre arran dels 50 anys d¡¯aquest edifici (1962-2012) i la convocat¨°ria d¡¯un concurs per restaurar-ne la fa?ana. Des de fa temps la ciutat ha vist desapar¨¨ixer o alterar alguns murs cortina emblem¨¤tics, com ara el de l¡¯edifici Seat a la pla?a Cerd¨¤ o el de la Banca Catalana del carrer Balmes, substitu?ts per solucions banals purament t¨¨cniques i administratives; o b¨¦ s¡¯han vist alterats per construir una nova fa?ana convertida en un reclam vist¨®s. En general, no aguantar res, com ¨¦s el cas d¡¯aquests murs cortina, ha estat interpretat com a sin¨°nim que s¡¯hi pot fer qualsevol cosa, de manera id¨¨ntica a com s¡¯actua amb els envans: ¡°Com que no s¨®n parets mestres, es poden enderrocar!¡±.

El CoAC ha optat per una reconstrucci¨® de la fa?ana original, cosa que equival a dir una restauraci¨® de l¡¯edifici sencer. Per¨° tota reconstrucci¨® suposa abordar una interpretaci¨® i fer diferents modificacions, probablement moltes d¡¯elles degudes a l¡¯adequaci¨® de l¡¯edifici a un nou ¨²s, per exemple. Per¨° aquest no ¨¦s el cas, ja que l¡¯¨²s continua sent el mateix. Aix¨ª ¨¦s que les alteracions no tenen m¨¦s arguments que la posada al dia t¨¨cnica de la fa?ana per al compliment de la normativa actual, especialment en termes energ¨¨tics, sens dubte un punt feble d¡¯aquells edificis constru?ts ara fa quasi 60 anys.

Podr¨ªem dir que aqu¨ª, com en d¡¯altres camps, tornar a fer una cosa igual ¨¦s un objectiu complex, i que s¨®n els edificis que aparentment segueixen sent iguals els que s¨®n m¨¦s interessants d¡¯observar, com ¨¦s el cas que ens ocupa. Ara mateix, la nova vella fa?ana est¨¤ marcada pel monocromatisme sense quasi matisos i per la lluentor de la perfileria, per¨° l¡¯efecte de la nova lluentor passar¨¤ i minvar¨¤ fins a adquirir l¡¯aire d¡¯una cosa usada i gastada pel temps i, sens dubte, millorar¨¤ als ulls de tots.

L¡¯alteraci¨® m¨¦s opinable potser ¨¦s la soluci¨® de l¡¯acabament superior de la fa?ana, que ha prolongat els perfils i els pilars artificialment sense el gruix que tenen a les plantes inferiors, fins al final de la torre. Des d¡¯aquest punt de vista, la restauraci¨® sembla m¨¦s aviat una restauraci¨® del projecte original que no pas de l¡¯obra executada. El recurs de l¡¯acabament existent era una r¨¨plica moderna de la manera d¡¯acabar els edificis ve?ns, dels quals encara queda dret el de la dreta, amb cornisa i ampit. Abans, cada un dels sis pilars estructurals i dels 17 perfils secundaris finalitzaven a la part m¨¦s baixa de l¡¯ampit enllu?t de la coberta. Sobre aquest, tots els elements d¡¯acer formaven una mena de puntuaci¨® en relleu que replicava les cornises dels edificis ve?ns.

Aquesta gentilesa estil¨ªstica envers l¡¯entorn constru?t era el que donava a aquesta fa?ana de vidre i acer un cert aire itali¨¤. El resultat era un modern conciliador amb l¡¯entorn urb¨¤, present en aquest edifici en coses com ara l¡¯al?ada, i especialment amb aquests recursos refinats ben diferents del pragmatisme nord-americ¨¤ que inspirava moltes d¡¯aquestes fa?anes modernes. Resulta interessant veure que la maqueta que va guanyar el concurs per fer aquest edifici, all¨¤ el 1958, no tenia res d¡¯aix¨° i en aquest sentit era m¨¦s perfecta. Va ser en construir-lo que van apar¨¨ixer les impureses que han resultat les seves millors qualitats: el mural de Picasso, els interiors de les diferents plantes i aquell acabament de la fa?ana. Un acabament que sembla avui concentrar l¡¯esperit de l¡¯¨¨poca de la seva restauraci¨®.