Mart¨ª Gironell guanya el Llull novel¡¤lant la vida de pel¡¤l¨ªcula de Jean Leon

El nom de Ceferino Carri¨®n potser no diu res, per¨° aquest catal¨¤ d¡¯adopci¨® va tenir una vida de pel¡¤l¨ªcula: la casa familiar dels seus pares es va cremar i es van traslladar a Barcelona el 1941; el seu pare i el seu germ¨¤ gran van morir en un vaixell torpedinat per error durant la Segona Guerra Mundial; ell, via Fran?a, va fugir de poliss¨®, despr¨¦s de set intents, als EUA. Ja nacionalitzat nord-americ¨¤, per escapar-se de la Guerra de Corea es va amagar per Hollywood, on va con¨¨ixer James Dean i va muntar amb ell un restaurant m¨ªtic per on van desfilar des de Paul Newman fins als Kennedy. El catering del seu restaurant, que va duu ell mateix, va servir el sopar a casa de Marilyn Monroe la nit en qu¨¨ es va su?cidar. I com que no estava satisfet amb el vi que servia, el 1964 va decidir elaborar el seu propi al Pened¨¨s, el qual va beure Ronald Reagan per celebrar la seva presa de possessi¨® a la Casa Blanca el 1981. El vi i l¡¯home eren Jean Leon, que ara, per fi, tindr¨¤ tamb¨¦ la seva vida novel¡¤lada a La for?a d¡¯un dest¨ª, amb la qual l¡¯escriptor i periodista Mart¨ª Gironell ha obtingut el 38¨¨ premi Ramon Llull, el m¨¦s ben dotat de les lletres en catal¨¤, 60.000 euros, que convoca el Grup Planeta a trav¨¦s del seu segell Columna.

¡°Dono la visi¨® pr¨°xima, humana, la que hi ha darrere dels focus de gent molt coneguda, imaginar les confid¨¨ncies que es feien una vegada tancat el restaurant La Scala; ells s¨®n m¨¦s humans gr¨¤cies a ell, com li va passar a Newman, que seguia els seus consells, i ell va anar fent-se a trav¨¦s d¡¯ells i amb tot, vull que el lector rigui, que pateixi i que experimenti una allau d¡¯emocions¡±, assegura Gironell (Besal¨², 1971). En el fons, repeteix la f¨®rmula liter¨¤ria que li ha donat grans rendes de lectors des del seu ja reeixit debut amb El pont dels jueus (2007): un personatge (tamb¨¦ a L¡¯arque¨°leg) o una situaci¨® hist¨°rica (l¡¯¨²ltima fins ara, Strappo, a partir de l¡¯espoliaci¨® de l¡¯art rom¨¤nic catal¨¤) sobre la qual Gironell va teixint emocions i sentiments. Aix¨ª, admet que fa que tot un personatge dur com Frank Sinatra obri el cor al restaurador... ¡°S¨®n unes aventures amables amb personatges molt seus ja i on els detalls i els escenaris estan especialment molt ben travats i s¨®n m¨¦s determinants que la psicologia dels personatges¡±, resumeix Gemma Lienas, membre del jurat.

Gironell va descobrir la figura de Jean Leon durant un dinar en el qual li van servir un vi d¡¯aquell i li van explicar per sobre la biografia del personatge. ¡°I aquesta hist¨°ria no l¡¯ha explicat ning¨²? Doncs me la demano¡±, es va dir el periodista, ara en exced¨¨ncia de TV3 despr¨¦s d¡¯haver esgotat ja un perm¨ªs de dos anys que va demanar per dedicar-se a escriure. El pas seg¨¹ent l¡¯hi va donar l¡¯ofici: una documentaci¨® notable que va tenir el seu basti¨® en Ana Carri¨®n Madrazo, germana de Jean Leon, encara viva i establerta a Barcelona, la qual li va parlar d¡¯aquest noi ¡°enamorad¨ªs, al qual anomenaven ¡®el cebollita¡¯ perqu¨¨ era espigat, per¨° amb un sex-appeal i una facilitat per connectar amb la gent excepcional i que va ser la seva gran munici¨®¡±. Juntament amb la germana, que tamb¨¦ li va facilitar moltes fotografies (¡°et parlen molt si saps mirar-les¡±, diu Gironell) i el mateix fill de Jean Leon, l¡¯escriptor es va basar en una antiga biografia, els obituaris del The New York Times i els records de Jaume Rovira, l¡¯en¨°leg amb qui Jean Leon va construir despr¨¦s el seu celler.

¡°?s una novel¡¤la d'una persona d'una vida de pel¡¤l¨ªcula, d'un self-made man aut¨¨ntic, i la meva versi¨® d'aquest m¨®n, una ¨¨poca daurada als EUA, el del Hollywood dels 50, que contrasta amb els anys grisos i foscos de la Barcelona franquista¡±, assegura un Gironell que sembla que se sent m¨¦s feli? en el m¨®n del llibre que en el del periodisme. ¡°M¡¯omple parlar dels meus llibres, donar cursos, tallers, els clubs de lectura...¡±. Sembla que l¡¯ha encertada. Autor popular, de la casa editorial on han aparegut majorment ja els seus treballs anteriors, amb aquest, el seu segon guard¨® (despr¨¦s del N¨¦stor Luj¨¢n de novel¡¤la hist¨°rica del 2008 per La venjan?a del bandoler), el llibre apareixer¨¤ el 28 de febrer editat en catal¨¤, castell¨¤ i franc¨¨s (per l¡¯editorial Belfond, que pertany a Planeta). I el guard¨® segueix en la seva l¨ªnia d¡¯apostar per autors coneguts medi¨¤ticament, com ha fet en les ¨²ltimes edicions: Pilar Rahola, V¨ªctor Amela, Xavier Bosch... Tots contents.