Lleialtats i autocr¨ªtica

Com a vida simb¨°lica d¡¯una societat, la cultura pot perdre vitalitat intel¡¤lectual quan es deixa dur per les in¨¨rcies d¡¯un pa¨ªs en comptes de nedar contra corrent. Una de les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯impacte tect¨°nic independentista ¨¦s el xoc ¡ªo b¨¦ expl¨ªcit o b¨¦ opac¡ª entre els escriptors en catal¨¤ que propugnen la secessi¨® i els escriptors partidaris de la via constitucional. Aqu¨ª hem entrat en un joc de reaccions, ruptures i contraatacs. En comptes de dial¨¨ctica, les caricatures, les desqualificacions excloents i una gran car¨¨ncia d¡¯autocr¨ªtica, en paral¡¤lel als judicis d¡¯intenci¨®, han fet impossible trobar marges tangencials ¡ªencara que fossin m¨ªnims¡ª per parlar d¡¯idees i no de fervors. D¡¯altra banda, per als qui creiem que tanta creativitat representen per a la cultura de Catalunya els escriptors en catal¨¤ com en castell¨¤, segons la tesi central de Rubi¨® i Balaguer, ¨¦s inc¨°mode constatar la dist¨¤ncia creixent entre els novel¡¤listes o poetes en catal¨¤ i en castell¨¤. Enfront de la literatura sense duanes, la propugnaci¨® d¡¯un monoling¨¹isme agressiu per part de ¡ªper exemple¡ª el manifest Koin¨¦ ha deteriorat de forma ofensiva la coexist¨¨ncia de la literatura en catal¨¤ i la literatura en castell¨¤ com a formes constitutives de la cultura de Catalunya. El mon¨°leg victimista ha obturat les interaccions.

Gabriel Ferrater digu¨¦ que Fabra i Carner ¡ªa qui no li va quedar m¨¦s remei que entrar al cos consular espanyol¡ª encara estaven al servei de la Catalunya ¡°irreal¡±, mentre que Pla, Foix o Joan Oliver, en canvi, per afany d¡¯expressi¨® purament individual, renuncien al moviment col¡¤lectiu, ¨¦s a dir, a la Catalunya irreal. Encara no t¨¦ explicaci¨® que en el segle XXI reaparegui, com a identitat sine qua non de l¡¯escriptor de Catalunya, l¡¯adhesi¨® a la causa col¡¤lectiva i, conv¨¦ dir-ho, sense elements comparatius amb les personalitats de Carner o Fabra. ?La culpa ¨¦s tota d¡¯Espanya, ¨¦s a dir, d¡¯una Constituci¨® oberta a les aspiracions del catalanisme cl¨¤ssic? Potser tan sols parcialment o, fins i tot, de forma nom¨¦s secund¨¤ria. La realitat ¨¦s el retorn a les contradiccions entre la Catalunya possible i la Catalunya impossible.

En el millor dels casos, haur¨¤ de passar molt temps abans que baixi de to l¡¯enfrontament, per no parlar de la rehabilitaci¨® dels vincles entre la cultura de Catalunya i la de tot Espanya. Quan minvi el crescendo independentista, l¡¯apatia intel¡¤lectual semblar¨¤ l¡¯opci¨® m¨¦s a m¨¤, o b¨¦ un estilisme de la frustraci¨®. Ferrater tamb¨¦ deia que hi ha un proc¨¦s de presa de consci¨¨ncia social en la individualitzaci¨®, ¨¦s a dir, quan l¡¯escriptor no es creu destinat a realitzar una funci¨® col¡¤lectiva de la seva literatura. Tindrem mil novel¡¤les sobre la fallida d¡¯una ¨¨pica, probablement tan il¡¤legibles com les ficcions nost¨¤lgiques de maig del 1968.