Olis, un luxe de Mallorca

L¡¯aposta per la modernitat dels olis de Mallorca, de categoria, gaireb¨¦ d¡¯autor, aix¨° ¨¦s amb identitat pr¨°pia, qualitat i refer¨¨ncia d¡¯origen, es deu ¡ªentre d¡¯altres¡ª a dos Peps que han passat a un segon pla: Pep Solivellas i Pep Oliver. Solivellas, bancari, fou l¡¯emprenedor amb noves plantacions intensives d¡¯olivars en el pla ¡ªi prop del mar¡ª, va enlla?ar el producte i la marca amb la distribuci¨® continental, va desbordar t¨°pics amb la pres¨¨ncia en restaurants i tendes gourmet. Un guru televisiu gastron¨°mic alemany el detect¨¤ i l¡¯apalanc¨¤ al centre d¡¯Europa.

Solivellas va fer del seu cognom la divisa familiar i va controlar de la poda als empelts, va provar amb altres varietats mediterr¨¤nies adequades (gregues, italianes, andaluses, catalanes, antigues locals). Amb estil de galant de western va pregonar els detalls per a situar, sense cap complex, l¡¯¡°oli de Mallorca¡± al terreny de joc i la seva divisi¨® d¡¯honor, ara en la segona generaci¨®.

Un altre Pep, tamb¨¦ mostatxut, Pep Oliver, va fer l¡¯apostolat des de la tafona de la cooperativa de S¨®ller; gaireb¨¦ meditava des del seu exemplar olivaret en bancals de terra vermella a la muntanya de Tramuntana i, especialment, va exercir la bonhomia des de la presid¨¨ncia de la Denominaci¨® d¡¯Origen Oli de Mallorca. La DO avui agrupa desenes i desenes de productors, amb m¨¦s de 70 etiquetes d¡¯oli de plantacions diferents, m¨ªnimes i gegants, olives collides a m¨¤, espolsades amb canyes amb pintes mec¨¤niques a xuclades per una m¨¤quina gegant que passa per sobre del brancam i se¡¯n duu tones de cop cap a la m¨¤quina de fer oli.

Oliver, solleric, va enlla?ar productors amb l¡¯administraci¨®, va reactivar la lentitud dels agricultors de muntanya amb arbres de centenars d¡¯anys i va integrar els nous olivarers ¡°r¨¤pids¡± del pla, va organitzar amb el Govern la promoci¨® i els detalls que evidencien la nova realitat inevitable.

Joan Mayol, ecologista, bi¨°leg i exconseller pol¨ªtic dels pagesos, va predicar amb l¡¯exemple, va escriure El llibre de l¡¯oli, despr¨¦s de plantar prop de Palma noves oliveres en l¡¯hort de Ramon Llull, on el seu pare, l¡¯armer Benito, va tenir vaques lleteres i despr¨¦s tarongers. Els Mayol feren la transformaci¨® en rod¨®. Aqu¨ª i al Jap¨®, la fam¨ªlia exhibeix rang amb el seu olis Verderol i Algebici. Com aquest pag¨¨s olivarer de segona activitat, d¡¯horabaixes i caps de setmana, molts, bastants, mantenen o fan reviure el passat laboral original del llinatge i rescaten velles propietats en l¡¯oblit.

Abans del canvi de segle, la revoluci¨® de l¡¯oli mallorqu¨ª la va formular la fam¨ªlia catalana Daurella, potentada amb la xarxa multinacional de Coca Cola i Nespresso. Amb un llen?ol de 7.000 oliveres va cobrir la finca Aubocassa, pioner negoci d¡¯¨¨xit que protagonitzen Mario Rotllan de cellers Roda i la seva dona, la manager de comunicaci¨® Mahala Alzamora.

La postg¨°tica possessi¨® original d¡¯Alboc¨¤sser, a la frontera de Felanitx, en el terme de Manacor, anava a ser una gran vinya i feren el tast de la terra. A cada poble de Mallorca, en moltes zones d¡¯Eivissa i Menorca, s¡¯han sembrat oliveres i es llancen marques noves. Atenci¨® al repte llan?at per l¡¯industrial de conserves i olis, Crist¨®bal Rossell¨®, don T¨°fol i fam¨ªlia, que en son Mesquidassa, a Felanitx, ha fet n¨¦ixer un oce¨¤ d¡¯oliveres, 150.000 arbres ja productius amb tres anys, i ha constru?t una gran tafona avantguardista amb murs de pedra. Dissenya ja altres macroplantacions insulars.

Rossell¨® va comprar la marca olis Batlle ¡ªde Planicia, finca p¨²blica¡ª i va multiplicar a Andalusia i l¡¯illa els r¨¨dits dels seus hotels i negocis de distribuci¨® des d¡¯una empresa d¡¯olives i envinagrats que va iniciar a Llub¨ª el seu pare Joan Rossell¨® ¡ªque t¨¦ un oli en homenatge i la seva imatge. A son Mesquidassa va haver-hi primer tapereres i es va projectar un petit aeroport. Ara a l¡¯olivar hi haur¨¤ un centre per a esdeveniments.

Un empresari discret i independent, milionari, de la saga d¡¯Acciona, Bruno Entrecanales, est¨¦n des de fa anys en latifundis de Valldemossa, a les terres de l¡¯Arxiduc, la seva cara idea de restauraci¨® agr¨ªcola i reconstrucci¨® del paisatge adesat de l¡¯olivar de muntanya que va ser ¡ªi fer fort¡ª son Moragues i voltants.

Entrecanales t¨¦ un hort ecol¨°gic, olives i confitures de luxe, olis d¡¯oliveres velles i un producte d¡¯ultraluxe, oli org¨¤nic, en ampolla de vidre bufat, en homenatge al mitificat arxiduc austrohongar¨¨s. Mig litre d¡¯aquest oli de Son Moragues, edici¨® limitada, es venia a 92,40 euros, segons va explicar IB3 not¨ªcies. El notable oli Foners es cria a la finca de son Perot de Pina, de l¡¯empresari Cinto Farr¨²s, i ¨¦s el suc de les celebrades olives koroneiki amb les quals Pep Solivellas va innovar el perfil de l¡¯oli patri m¨¦s enll¨¤ dels fruits ¡°oficials¡±: casta mallorquina, empeltre, picual i arbequina.

A Inca, a son Catiu, una altra nova tafona amb tenda i restaurant ¡°pambolier¡± de carretera, processa com a Son Mesquidassa, les produccions pr¨°pies i les d¡¯uns altres productors, com es fa en la mare d¡¯Olis S¨®ller, la m¨¦s que benem¨¨rita cooperativa de la vall. En un altre pla comercial subsisteixen els cl¨¤ssics d¡¯Oli Caimari, les branques de la fam¨ªlia Mateu, oliers i distribu?dors per generacions. Son Catiu ha comprat una petita marca distingida, Jornets, que va al?ar Mariano Gual i diferents cellers de vi, Jos¨¦ Luis Ferrer, Maci¨¤ Batle, Biniagual, Tianna Negre, Es Fangar, han entrat en la venda d¡¯olis, amb carta de marca.

El potentat Einsemman d¡¯Es Fangar ¡ªla macro explotaci¨® de vinyes, amb cavalls i negoci de cases tur¨ªstiques¡ª t¨¦ el seu oli d¡¯oliv¨® i d¡¯ultrapreu. Or verd es diu i aix¨ª s¡¯ha de pagar la marca oli de Santanyi, de fruits als que treuen el pinyol abans de pr¨¦mer o fer el suc. Els romans ja ho feien.

Treurer prop de Randa mant¨¦ el seu ferm rang alt. Oli d¡¯estraperlo de l¡¯arquitecte Tomeu Obrador ¨¦s m¨¦s que una frivolitat premsada en els baixos de son Salvador, no lluny d¡¯on existeix l¡¯olivar en Camps que va crear l¡¯inoblidable Paco de Luc¨ªa. La dissenyadora Sybilla t¨¦ oliveres velles reeixides en el seu monestir de son Rullan de Dei¨¤, mentre que entre Sencelles i Binissalem Luis S¨¢nchez Merlo produeix el seu Oli de son Brusqu¨¦ d¡¯oliveres no juvenils. A s¡¯Horta vella recol¡¤lecta di¨¤legs i ess¨¨ncies el publicista Ildefons Garc¨ªa-Serena amb arbres nous que va educar en Cuco.

L¡¯oli i les olives m¨¦s biografiats s¨®n de dos activistes, el bi¨°leg navegant Toni Font i la narradora Marta Zhein, que quan tornen de l¡¯estiu a Gr¨¨cia han de pujar a peu i amb someres al seu Tibet local, el barranc de Biniaraix. Expliquen gestes col¡¤lectives en v¨ªdeos i xarxes sobre la collita del 2017, quantiosa. Un poeta i empresari potent, Josep Lluis Aguil¨®, ven en els seus h¨ªpers la seva pr¨°pia Ll¨¤grima Verda. Amb sentit social L¡¯ONG Amadip Esment processa oli per a les seves excel¡¤lents tendes i cafeteries com Mater Miseric¨°rdia t¨¦ Ses Oliveres al centre de Mallorca, doble activitat, assistida i productiva.

El relat total dels olis, oliers, envasadors, productores seria una cr¨°nica de plom. Al mercat i la mem¨°ria queden refer¨¨ncia d¡¯alguns: Novembre, Es Verger, 7 empelts, Son Mir, Son Pons de la Terra.

Serien not¨ªcia unes desenes de fant¨¤stics olis insulars nous i recents, amb tradici¨® ja, mentre al voltant sona la banda sonora de la inevitable pel¡¤l¨ªcula de l¡¯extinci¨® del m¨®n rural insular. Triomfen tamb¨¦ ¡ªo no¡ª mil etiquetes de vins locals ¡ªun altre boom el de les vinyes i cellers¡ª, mentre l¡¯agricultura cl¨¤ssica desapareix per falta de protagonistes i fi del negoci.

Zones verdes platejades interrompen la desolaci¨® per l¡¯aband¨® de molts de paisatges plans de Mallorca. Hi ha moltes, moltes vinyes i tamb¨¦ centenars de plantacions joves d¡¯oliveres ordenades, arbres atape?ts, rebaixats, gaireb¨¦ emparrats, retallats perqu¨¨ rendeixin r¨¤pid. Es tracta que la maquin¨¤ria passi aviat, la collita sigui f¨¤cil per a la m¨¤quina xucladora.

L¡¯oli d¡¯antic a Mallorca crea grans patrimonis, era quasi no comestible sin¨® combustible per llums i m¨¤quines. Cada finca tenia la seva tafona. Collir olives era una ¡°tortura¡±, quasi esclavisme, les velles ¡ªi tan belles¡ª plantacions hist¨°riques de muntanya fou la font de fortuna, palaus i finques.

Milers i milers d¡¯al¡¤lotes, nines i dones del pla ¡ªgallufes, porxeres¡ª pujaran a la muntanya i arreplegaven oliva madura de terra, de sol a sol, amb els dits gelats i l¡¯esquena esquin?ada. Dormien a prop dels animals ¡ªals porxos i pa?sses¡ª i a la nit ballaven i reien encara. Se¡¯n duien una mesura d¡¯oli ¡°bo¡±, en acabar l¡¯anyada i la migraci¨® interior.