La Uni¨® Europea repr¨¨n l¡¯inter¨¨s pel gasoducte transpirinenc

El Midcat, el projecte de gasoducte per interconnectar Espanya amb Fran?a i bombar gas algeri¨¤ al cor d¡¯Europa, desperta de la seva letargia. Aquest divendres la Comissi¨® Europea va celebrar una reuni¨® per abordar la possible reactivaci¨® d¡¯una infraestructura que est¨¤ inclosa a la llista de projectes d¡¯inter¨¨s com¨² europeu. La connexi¨® transpirinenca permetria proveir el sud i el centre d¡¯Europa amb gas afric¨¤ i trencaria la depend¨¨ncia actual del subministrament rus. El projecte no est¨¤ exempt de cr¨ªtiques ni de controv¨¨rsia ambiental al territori que creua.

La revitalitzaci¨® del gasoducte transfronterer ¨¦s un tema que es planteja amb prud¨¨ncia des de totes les parts implicades i quan a Catalunya encara es recorda la batalla de la MAT (la l¨ªnia de molt alta tensi¨® a Girona) i la desconfian?a que va generar el projecte Castor, al sud de Tarragona. Les obres suposarien rescatar el tros de canonada que es va instal¡¤lar el 2011, i que roman improductiva a l¡¯altura d¡¯Hostalric, i empalmar-la amb l¡¯altre costat dels Pirineus. S¨®n una mica m¨¦s de cent quil¨°metres en l¨ªnia recta. Aquella primera fase va quedar aturada despr¨¦s d¡¯un sobtat desinter¨¨s franc¨¨s per la connexi¨®. Totes les fonts consultades coincideixen en el fet que el Midcat ¨¦s un assumpte ¡°sensible¡± perqu¨¨ genera un impacte mediambiental evident. Fins i tot Enag¨¢s, la principal transportista de gas natural i l¡¯empresa que s¡¯encarregaria de gestionar l¡¯allargament de la canonada, evita pronunciar-se oficialment sobre l¡¯inter¨¨s que pugui tenir en l¡¯operaci¨®. Es limita a posar en relleu que est¨¤ pendent del que decideixin els representants pol¨ªtics. De fet, tot i que encara no hi ha llum verda per iniciar el projecte, la Diputaci¨® de Girona va aprovar aquesta setmana una moci¨® de la CUP per rebutjar l¡¯obra. No va haver-hi cap vot en contra. Ni tan sols el PDeCat va mostrar complicitats amb el gasoducte, i aix¨° que, quan Artur Mas era president, el departament d¡¯empresa va redactar un informe que titllava el Midcat d¡¯¡°infraestructura indispensable¡±. Josep Can¨®s, director general d¡¯Energia en aquell moment i actual deg¨¤ del Col¡¤legi d¡¯Enginyers Industrials de Catalunya, no ha at¨¨s el requeriment d¡¯aquest diari per tractar el tema.

C¨¤rol Coll, de l¡¯Associaci¨® de Naturalistes de Girona, explica que la canonada per transportar el gas cap a Fran?a fa noranta cent¨ªmetres de di¨¤metre i exigeix un soterrament a seixanta cent¨ªmetres de profunditat. ¡°Les obres exigeixen obrir una rasa de 30 metres d¡¯ample¡±, afegeix. Els ecologistes diuen que parlen avalats pel que va oc¨®rrer en la primera fase de les obres, en qu¨¨ es va connectar el tram entre Martorell i Hostalric. L¡¯Associaci¨® de Naturalistes de Girona va conv¨¨ncer la CUP perqu¨¨ present¨¦s la moci¨® a la Diputaci¨®, i una altra a l¡¯Ajuntament de Girona, al¡¤legant que la reactivaci¨® de l¡¯obra est¨¤ molt a la vora. C¨¤rol Coll admet que no tenen cap confirmaci¨® oficial de les seves sospites per¨° ho atribueix a la ¡°manca de transpar¨¨ncia¡± que envolta el projecte.

La Comissi¨® Europea ha confirmat que aquest divendres se celebrava a Brussel¡¤les una reuni¨® per parlar sobre el Midcat. Es va convocar el que es coneix com el Grup d¡¯Alt Nivell per a les connexions energ¨¨tiques a Europa. T¨¨cnics dels governs d¡¯Espanya, Fran?a i Portugal van compartir taula amb representants de les empreses gasistes i amb experts en mat¨¨ria d¡¯energia per analitzar la reanimaci¨® de la infraestructura gas¨ªstica. Des que al mar? del 2015 es va signar a la Moncloa la Declaraci¨® de Madrid hi ha una bona sintonia entre Espanya, Portugal i Fran?a per desenvolupar les interconnexions energ¨¨tiques. En aquella trobada, Jos¨¦ Manuel Soria, en aquell temps ministre d¡¯Ind¨²stria, va assegurar que el gasoducte seria una realitat el 2020. El fet que la Uni¨® Europea vegi amb bons ulls el MidCat, la seva inclusi¨® a la llista dels Projectes d¡¯Inter¨¨s Com¨² aclareix dubtes, i la pressa per deixar de dependre del gas de la voluble R¨²ssia, beneeixen el projecte. Les principals retic¨¨ncies venen del costat franc¨¨s i de les posicions enfrontades que mantenen TIGF i GRTgaz. La transportista TIGF s¡¯encarregaria de connectar amb Enagas i d¡¯allargar el tub uns 120 quil¨°metres fins a Barbaira, prop de Carcassone. GRTgaz ¨¦s la filial d¡¯Engie, antiga Gaz de France, i dubte dels efectes que pugui tenir sobre el seu negoci la injecci¨® al mercat de gas afric¨¤ d¡¯alta qualitat. Fonts de la negociaci¨® asseguren que sense tenir assegurada la penetraci¨® a Fran?a, el gasoducte no avan?ar¨¤ ni un metre. O tot, o res.

Creix la demanda

La demanda de gas natural va cr¨¦ixer prop d¡¯un 9% a Espanya respecte al 2016. S¡¯encadenen tres anys consecutius d¡¯increment de la demanda. L¡¯impuls ¨¦s imputable a una major necessitat de gas natural en la ind¨²stria, sobretot de la metal¡¤l¨²rgia i la construcci¨®. C¨¤rol Coll, de l¡¯Associaci¨® de Naturalistes de Girona assegura que les infraestructures gasistes actuals estan ¡°infrautilizades¡±. Afirma, a m¨¦s, que apostar per l¡¯¨²s extensiu del gas natural comporta una seriosa amena?a ambiental: ¡°el gas natural ¨¦s fonamentalment met¨¤, i el met¨¤ ¨¦s 86 vegades m¨¦s carreg¨®s per al medi ambient que el CO₂¡±.