Rep¨²blica d¡¯aire

Hem entrat definitivament en una nova fase. El proc¨¦s va acabar i va acabar malament, amb una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia sense arriar la bandera del pa¨ªs del qual s¡¯escindia el govern secessionista, sense un sol decret inaugural, ni balconing ni discurs de ¡°mans a l¡¯obra¡±. El que va fer Puigdemont des de Girona l¡¯endem¨¤ de la falsa proclamaci¨® de la nonada rep¨²blica va ser una cerim¨°nia de la confusi¨® vergonyosa, de la qual ning¨² ret¨¦ ni tan sols una frase de gl¨°ria. L¡¯independentisme hauria renegat dels dirigents que els van prometre la lluna d¡¯una rep¨²blica catalana si no hagu¨¦s estat pels presos, el 155 i el desterrament belga, que van transformar la decepci¨® pel comportament del Govern en ira i ressentiment contra ¡°l¡¯Estat¡±, Rajoy i els partits que van recolzar el 155.

La c¨¤rrega de mentides piadoses que ha acompanyat el Proc¨¦s ha estat espectacular. Aquest cap¨ªtol ha quedat tancat: els fidels processistes saben que no hi haur¨¤ independ¨¨ncia ni a curt ni a mitj¨¤ termini i que cal acomodar-se a la desagradable expressi¨® de conformisme que diu ¡°aix¨° ¨¦s el que hi ha¡±, una rep¨²blica d¡¯aire. Les presses, els terminis sense pr¨°rroga, els fulls de ruta i les dates glorioses que condu?en indefectiblement al parad¨ªs han passat a millor vida. Ni 2014 ni 2017. De moment, mai. Fer rep¨²blica no significa res.

Tamb¨¦ ha passat amb la unilateralitat, reivindicada fins al 27 d¡¯octubre com la s¨ªntesi anticipada de la plena sobirania, i emmascarada ara sota l¡¯acceptaci¨® resignada de la bilateralitat. Renunciar-hi ¨¦s nom¨¦s un primer pas, perqu¨¨ tampoc hi haur¨¤ bilateralitat pr¨°piament dita, ¨¦s a dir, una relaci¨® d¡¯igual a igual. L¡¯esgla¨® que encara no s¡¯ha baixat, des del pedestal de la secessi¨® obligat¨°ria, ¨¦s el de la legalitat constitucional. Els instruments coercitius per impedir la vulneraci¨® de la legalitat estan m¨¦s esmolats que mai, de manera que aviat quedar¨¤ ben clar que ara es tracta de veure com es governa l¡¯autonomia sense vulnerar la Constituci¨® i alhora sense trair la ideologia independentista. Ser¨¤ el m¨¦s semblant a com s¡¯ha governat fins que va comen?ar el proc¨¦s. Potser va ser un bon exercici de realisme del que sortim tots una mica millors. Tant de bo.

Entre els molts p¨¨ls que ens hem deixat en aquesta gatera, hi ha una idea de les m¨¦s apreciades pel sencer sobiranisme, que com se sap desborda l¡¯independentisme en sentit estricte. Alguns segueixen parlant del dret a decidir i de la seva materialitzaci¨® en un refer¨¨ndum legal i acordat. Per¨° si era lluny abans del desenlla? tumultu¨®s i dram¨¤tic del proc¨¦s, ara encara ¨¦s m¨¦s lluny. Res no es podr¨¤ fer sense l¡¯acord i consulta al conjunt de la ciutadania espanyola. Tamb¨¦ ha quedat en evid¨¨ncia l¡¯empat paralitzador per a qualsevol decisi¨® plebiscit¨¤ria que es viu a Catalunya, on cap de les dues meitats est¨¤ disposada a admetre que per uns pocs vots sigui l¡¯altra la que imposi la seva voluntat sobre el conjunt. Tot ¨¦s a punt pel pacte o per un enfrontament civil encara m¨¦s greu que l¡¯aperitiu que hem tingut fins ara.

Hi ha m¨¦s coses que han canviat en aquesta nova fase. Els dirigents ja intu?en que la hist¨°ria es cobraria un preu elevat, per¨° ara n¡¯han pres plena consci¨¨ncia i fins i tot han descobert a quan pujava tot plegat i que potser no serien capa?os o no estarien disposats a pagar-ho. El proc¨¦s lluny de sortir gratis, com havien imaginat alguns, est¨¤ passant elevades factures personals i col¡¤lectives. Aquell independentisme que va arribar a creure en la for?a imparable del desig expressat en les urnes ja sap que si s¡¯obstina a seguir el mateix cam¨ª trobar¨¤ obstacles potser insalvables i haur¨¤ d¡¯abonar un preu potser m¨¦s alt del que correspon a l¡¯objectiu buscat, i sense garanties de que l¡¯aconsegueixi.

S¨®n molts els t¨°pics de l¡¯independentisme que han quedat fets miques. Res no es pot obtenir sense una enorme paci¨¨ncia estrat¨¨gica i una gran contenci¨® t¨¤ctica, el contrari exactament de l¡¯activisme astut i febril de Puigdemont. Res no s¡¯obtindr¨¤ sense pagar un preu, sense sacrificis mereixedors de curosos c¨¤lculs previs respecte a la seva traducci¨® en beneficis. La cohesi¨® del pa¨ªs, la bona marxa de l¡¯economia o el prestigi exterior no poden quedar fora del balan?, com ha passat fins ara. Tampoc es pot prescindir d¡¯una meitat de catalans, majorit¨¤riament de cognoms al¡¤l¨°gens i de llengua materna castellana, sense consolidar un nacionalisme ¨¨tnic de nul¡¤la credibilitat democr¨¤tica i enorme perillositat pol¨ªtica. Aquest ¨¦s el cost humanament m¨¦s alt i m¨¦s insuportable.

La lli?¨® m¨¦s gran per l¡¯independentisme hauria de prendre-la de la caracteritzaci¨® del que ¨¦s un estat. En volien un per als catalans sols per¨° no sabien pr¨°piament qu¨¨ era un estat. Sobtadament, pel seu mal cap rupturista, ara l¡¯independentisme se n¡¯ha adonat i ho est¨¤ comprovant. El govern de Rajoy ser¨¤ tan inepte, corrupte i dret¨¤ com es vulgui ¡ªho ¨¦s, certament, i mereix la major reprovaci¨®¡ª per¨° l¡¯estat ¨¦s molt m¨¦s que Rajoy, que el PP i que el Govern. Ve de lluny i la seva for?a deriva, entre altres coses, del fet que ¨¦s reconegut com a tal pels seus iguals, estats que com l¡¯espanyol compten amb el monopoli legal de la coerci¨® per a la seva superviv¨¨ncia i per al manteniment de la integritat territorial. Ning¨² dona les gr¨¤cies a qui li pren la cartera.