Gaud¨ª, l¡¯¨²ltima gala?

La festa dels Gaud¨ª?a comen?ar per TV3 una mica abans amb un esquifit reportatge sobre la catifa vermella. Uns pocs minuts d¡¯imatges del photocall i unes poques entrevistetes. La brevetat d¡¯aquest espai sobre la catifa vermella potser demostra un raonable dubte sobre el g¨¨nere i l¡¯improbable ¨¨xit de mimetitzar-se amb Hollywood. A dos quarts d¡¯onze comen?ava la lectura de nominacions i de premiats, que va acabar a la una tocades. Un repte, per definici¨®, fatigant. I encara m¨¦s quan el repertori de candidats ¨¦s poc variat i es repeteixen les mateixes pel¡¤l¨ªcules. Les imatges de platea que va fer TV3 sempre tenien els mateixos protagonistes. Fins i tot als plans generals es veien unes fileres de butaques buides, un aut¨¨ntic tab¨², per exemple, a la gala dels Oscar, que fins i tot posa extres per tapar qualsevol forat. Ismael Mart¨ªn i Carolina Rosich van fer un bon seguiment de la gala, sense que els comentaris informats que oferien trepitgessin la cerim¨°nia.

La gala no va tenir els errors de fa dos anys, per¨° tampoc va ser particularment memorable. David Verdaguer, com a presentador, va posar-hi empenta i va despatxar amb ¨¤nima un gui¨® que pretenia ser m¨¦s divertit del que realment era. Veure com s¡¯acaba un gag i que el p¨²blic no rigui resulta demolidor. Sort que l¡¯acudit (?) del parent actual de Gaud¨ª altre cop atropellat per un tramvia es va fer a l'exterior i sense p¨²blic que pogu¨¦s no riure. Verdaguer va tenir una aparici¨® dedicada a Albert Serra, on va recordar les seves paraules del 2014 (¡°envieu tots els actors a Guant¨¢namo¡±) i que fa pel¡¤l¨ªcules sense actors professionals. ¡°A veure si les fa tamb¨¦ sense c¨¤mera¡±, va dir-li de bon rotllo. Aix¨° i m¨¦s. Tot i que Serra ha col¡¤laborat amistosament amb els Gaud¨ª, ¨¦s evident que els actors van esgarrinxats. A Twitter, m¨¦s d¡¯una piulada de gent empipada reivindicava Serra.

Dels n¨²meros musicals, el m¨¦s encertat i sorprenent va ser ressuscitar la fanfara ol¨ªmpica del gran Carles Santos. I el m¨¦s boir¨®s, un cor infantil de Granollers, molt bo, d'altra banda, cantant un tema ir¨°nic que parlava, entre altres assumptes, de l¡¯adoctrinament escolar. Negar-ho amb un, precisament, cor infantil no ¨¦s la millor manera. Es va reivindicar el paper de la dona en la ind¨²stria del cinema. Mercedes Sampietro, en rebre el Gaud¨ª d¡¯honor, va recordar les v¨ªctimes de la viol¨¨ncia masclista i la seva inf¨¤ncia sota el franquisme (¡°aix¨° s¨ª que era una dictadura¡±, va dir sense voler donar-li import¨¤ncia).

?bviament, la gala va tenir pol¨ªtica. A Puigdemont, l'organitzaci¨® li va donar un breu cameo al v¨ªdeo d¡¯obertura. Ada Colau, a la sala, va sentir algun acudit de c¨¤stig. Al debutant Roger Torrent, assegut al seu costat, no li va tocar el rebre. Seients buits per recordar els absents for?osos i algunes al¡¤lusions per part de premiats i d¡¯Isona Passola, presidenta de l¡¯Acad¨¨mia. Passola va llegir una emotiva carta de Gaud¨ª explicant la seva detenci¨® l¡¯11 de setembre del 1924 i va fer refer¨¨ncia al problema de l¡¯IVA de TV3 ¡ªque repercutir¨¤ en el seu paper de client de l¡¯audiovisual¡ª i a la necessitat d¡¯una nova taxa de l¡¯audiovisual, ara tombada pel Constitucional, i que alimentava les productores. Per tot aix¨°, Passola va advertir, no s¨¦ amb quin grau de convenciment, que aquesta podia ser l¡¯¨²ltima gala dels Gaud¨ª.

A veure... que no hi hagi aquesta mena de gala, com la dels Goya, perqu¨¨ s¡¯ha pensat fer una altra cosa no seria de lamentar. El que veritablement seria greu ¨¦s que no hi hagu¨¦s gala perqu¨¨ no hi ha cinema.