Carla Sim¨®n i el seu ¡®Estiu 1993¡¯ conquisten els Gaud¨ª

Carla Sim¨®n i el seu Estiu 1993 han conquistat el jurat dels Gaud¨ª: millor pel¡¤l¨ªcula, millor direcci¨®, millor gui¨®, millor muntatge i tamb¨¦ el Gaud¨ª a la millor actriu secund¨¤ria per a Bruna Cus¨ª, pel seu paper a la pel¡¤l¨ªcula que explica la hist¨°ria personal de Carla Sim¨®n. Una experi¨¨ncia dura ¡ªquedar-se ¨°rfena als sis anys despr¨¦s de la mort primer del pare i despr¨¦s de la mare, canviar d¡¯entorn i encaixar en una nova fam¨ªlia¡ª, sensible i emotiva, amb la qual Sim¨®n va travar la seva ¨°pera prima que suma ara m¨¦s premis als que ja ha recollit en els festivals de Berl¨ªn, M¨¤laga i els Premis Feroz. I arriba la propera setmana als Premis Goya amb 8 nominacions.

Estiu 1993, que va comen?ar amb 14 nominacions, era una de les favorites de la desena edici¨® dels Gaud¨ª, per¨° en la cursa hi havia altres competidores de pes, com Incerta gl¨°ria, d¡¯Agust¨ª Villaronga, que ha estat reconeguda amb vuit guardons gaudinians, entre els quals hi ha el de millor actriu, per a N¨²ria Prims, que dona vida a la inquietant Carlana a la cinta, i el de millor actor secundari, per a Oriol Pla. La resta dels Gaud¨ªs, que han premiat la hist¨°ria sobre la desra¨® i la mis¨¨ria de la Guerra Civil, basada en el llibre de Joan Sales, del mateix t¨ªtol, han reconegut la feina de bona part de l¡¯equip que va fer la pel¡¤l¨ªcula, com la direcci¨® de producci¨®, la fotografia, el vestuari i el so, entre d'altres.

Sim¨®n ha guanyat la partida en la categoria de millor direcci¨® a Isabel Coixet (La llibreria), a Villaronga (Incerta gl¨°ria) i Carlos Marques-Marcet (Tierra firme). La pel¡¤l¨ªcula de Coixet, que d'entrada era una de les favorites, amb 12 nominacions, finalment va obtenir dos guardons: millor direcci¨® art¨ªstica i millor m¨²sica original. La llibreria?era, de fet, una de les clares favorites del Gaud¨ª a la millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana, un guard¨® que finalment va anar a parar a?Tierra firme, de Carlos Marques-Marcet, que fa dos anys es va imposar en els premis de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ amb 10.000 km.

¡°Som una naci¨®¡±

El presentador de la gala d¡¯aquesta edici¨®, David Verdaguer, va ser reconegut amb el Gaud¨ª al millor actor mascul¨ª pel seu paper a Tierra firme. Els premis han tingut una important ¡ªi no gaire habitual¡ª pres¨¨ncia de dones, ja que, despr¨¦s d¡¯aconseguir la paritat en les nominacions, ho van tornar a aconseguir amb els guardons, amb 11 dels 22 Gaud¨ª. L'actriu Merc¨¨ Sampietro va recollir el Gaud¨ª d'Honor. I per primera vegada, per celebrar el des¨¨ aniversari, es va introduir el premi del p¨²blic, que va recon¨¨ixer la pel¡¤l¨ªcula La llamada, de Javier Ambrossi i Javier Calvo.

La gala es va fer a l¡¯auditori del F¨°rum amb unes 2.000 persones a la platea. Hi havia un gran lla? groc a les localitats reservades per a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueras, i el conseller de Cultura, Llu¨ªs Puig. Un buit que va ser saludat amb un llarg aplaudiment pel p¨²blic. El record als que no hi eren i la protesta va quedar clara en algunes de les intervencions dels guardonats. Una de les m¨¦s contundents va ser la de l'actriu Montserrat Carulla: ¡°Som una naci¨® i exigim la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats¡±. Tamb¨¦ va ser rotunda la presidenta de l'Acad¨¨mia, Isona Passola: ¡°?s la primera vegada que el president de la Generalitat no ¨¦s a la gala dels Gaud¨ª. No crec que la gent del cinema comparteixi el que est¨¤ passant. Que tornin a casa, que surtin de la pres¨® i que tornin de l'exili¡±.

Passola, molt preocupada pel futur del cinema catal¨¤, que es veu amena?at per l'anul¡¤laci¨®, dictada pel Constitucional, de la taxa dels operadors ¡ªuna de les fonts d'ingressos per a la ind¨²stria cinematogr¨¤fica¡ª i la retallada de TV3 a la producci¨® i coproducci¨® a conseq¨¹¨¨ncia de la multa per l'IVA, va exigir mesures urgents: ¡°Aquesta podria ser l'¨²ltima gala del cinema catal¨¤¡±.

Reivindicaci¨®, eleg¨¤ncia i abs¨¨ncia de l¡¯expresident

La catifa vermella va ser testimoni del glamur que acostuma a envoltar qualsevol gal¡¤la de cinema. Ells, amb esm¨°quings impecables; elles, amb elegants vestits, incloses algunes transpar¨¨ncies, van desfilar davant de les c¨¤meres a l'entrada de l'auditori del F¨°rum. Va destacar amb un brillant vestit blanc Anna Castillo, que optava al premi a la millor actriu secund¨¤ria per La llamada. Ho va fer acompanyada pels "Javis", els directors de la pel¡¤l¨ªcula, que assistien per primera vegada als Gaud¨ª. "La nostra pel¡¤l¨ªcula tracta sobre dones, ¨¦s un musical i ¨¦s?millennial. Ho t¨¦ tot!", exclamava Javier Ambrossi.

La reivindicaci¨® de la dona al cinema es va fer notar ja des del minut zero. Una vintena d'artistes, entre elles Isabel Coixet, Aina Clotet o Nausica Bon¨ªn, van celebrar que aquest any els Gaud¨ª siguin m¨¦s paritaris i que m¨¦s d'un 40% de les participants hagin estat dones. Un cartell ho resumia en una frase: ¡°Les dones som aqu¨ª¡±.

La directora Carla Sim¨®n no havia preparat cap discurs: "Soc molt supersticiosa", va explicar. S¨ª que ho va fer la seva companya a la cinta, Bruna Cus¨ª, que es va preparar dos discursos, per la seva condici¨® de doble nominada a millor actriu secund¨¤ria per?Incerta gl¨°ria i Estiu 1993. Una petita Laia Artigas (nominada a millor actriu per la mateixa pel¡¤l¨ªcula) voltava divertida: "No em penso adormir", exclamava.

Els lla?os grocs en alguns vestits evidenciaven la protesta pels pol¨ªtics empresonats arran del proc¨¦s independentista i reflectien l'abs¨¨ncia, per primera vegada, del president de la Generalitat en els deu anys dels premis Gaud¨ª.